No obstant això, de càncers cutanis, n’hi ha de diferents tipus: el melanoma i els carcinomes. El primer és el més perillós, ja que registra una mortalitat a Balears d’unes deu persones a l’any. Això sí, és el menys diagnosticat, amb uns quaranta casos anuals.
A l’Estat espanyol, les Illes, per les seves condicions climàtiques, se situen en els primers llocs d’incidència d’aquest tipus de càncer, però en comparació amb la resta del món Balears presenta una taxa baixa, perquè la seva presència suposa tres o quatre casos per cada 100.000 habitants. A Austràlia, en canvi, el país amb el major nombre de deteccions d’aquesta classe del món, és de 30 casos per cada 100.000 habitants.
Elevada taxa de carcinomes
Pel que fa als carcinomes, també situen les Illes en un dels primers llocs d’incidència a nivell mundial, amb més de 700 casos a l’any. Tot i això, la supervivència és molt elevada perquè la metàstasi, que en el melanoma sí és més comuna, en aquest tipus de càncer és excepcional. Així i tot, una desena de persones moren a causa dels diferents tipus de carcinomes.
L’obsessió de la societat actual per bronzejar-se fa augmentar any rere any el nombre d’afectats, ja que el sol és el principal factor de risc d’aquesta malaltia, però no n’és l’únic. El tipus de pell també influeix en les possibilitats de patir-ne càncer, i són precisament les persones amb la pell més blanca i les que tenen més pigues les que han d’anar més alerta amb les radiacions solars.
Els efectes del canvi climàtic sobre la capa d’ozó, que provoquen la seva destrucció i per tant la reducció de la seva funció de filtre, permeten l’entrada dels raigs UVB, els culpables del càncer de pell. Tenint en compte això, la prevenció és una de les qüestions més importants en aquesta malaltia. La prevenció, però també la detecció precoç, que com en qualsevol altre tipus de càncer pot permetre la salvació de la persona que el pateixi.
L’ABCDE de la detecció
I perquè aquesta detecció precoç sigui eficaç, allò més important és que les persones siguin conscients i tinguin una coneixença del seu cos, i en concret de la seva pell. Els experts aconsellen tenir en compte la regla de l’ABCDE: l’asimetria de les pigues, els barbs irregulars, els colors vermellencs, blanquinosos o blavencs d’aquests, el diàmetre, que no pot ser superior a sis mil·límetres i també l’evolució de les lesions. Així, davant qualsevol indici cal acudir al dermatòleg per tal d’avaluar, com més aviat millor, els possibles danys.
Allò cert és que la principal eina per lluitar contra aquesta malaltia, que mata a les Illes una vintena de persones cada any, és conscienciar tohom, que al cap i a la fi som els principals afectats per aquest mal.
Melanoma, el més agressiu
Dels càncers de pell existents, la incidència dels quals ha augmentat considerablement durant les darreres dècades, n’hi ha un que és considerat el més agressiu: el melanoma. Això sí, aquest nombre –hi ha uns 40 afectats a l’any a les Illes– és molt menor que la resta de tumors cutanis.
El doctor Herman Giosseffi, director de l’Institut d’oncologia de la policlínica Miramar afirma que el gran problema del melanoma és que "és un tumor anàrquic i difícil de controlar". Precisament per aquest motiu, és més mortífer.
Quan es diagnostica un melanoma, el primer que cal fer, segons afirma el doctor Giosseffi, és "veure el grau de profunditat, fins on arriba la lesió", per tal d’administrar el tractament adient. Quan la lesió és encara superficial, la cirurgia serà suficient per acabar amb la malaltia. No obstant això, com més profund sigui el tumor, més possibilitats hi ha que s’hagin produït danys en els ganglis, fins i tot de metàstasi en altres òrgans vitals, cosa que provocaria la reducció de les probabilitats de supervivència, que arriben a ser en els pitjors casos només del 5%.
Quant a tractaments, poden ser simplement de cirurgia, en els casos menys greus, o bé arribar a les sessions de quimioteràpia per pal·liar els efectes de la metàstasi. Per això, tothom ha de controlar els possibles canvis que pugui presentar la seva pell i acudir al metge tot d’una que en trobi. En aquest cas, la detecció precoç de la malaltia és la major garantia pels qui la pateixin.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.