Els assots silenciosos del bullying

Tal volta les constants mutacions que s’han fet notar en el camp educatiu aquests darrers anys es puguin exemplificar amb el bullying. Ben segur que si revisàssim l’arxiu i cercàssim documentació referida a aquest neologisme, veuríem que estam davant un concepte absolutament incipient. I quan parlam de bullying, de què parlam? Idò bé, parlam de maltractaments –ja siguin físics o psicològics– que protagonitzen alumnes i que tenen com a víctimes altres alumnes.

Aquestes pràctiques, realitzades de manera més o manco continuada, es fan en pro d’aconseguir algun tipus de benefici o, simplement, per tal de satisfer la banal necessitat d’agredir, tan publicitada darrerament. Com s’ha de suposar, l’escampadissa d’aquest fenomen va en paral·lel a l’expansió de problemes com ara l’exclusió social.

Així, tot i que el bullying no descrigui unes actituds novedoses –ja que els maltractaments entre alumnes no són exclusius d’aquests temps–, sí que reflecteix l’augment exponencial d’aquests casos que, de poc ençà, han anat guanyant protagonisme a les escoles i instituts de casa nostra.

Amb tot, segons les dades ofertes per l’Institut d’Avaluació i Assessorament Educatiu (IDEA), un 13% dels alumnes espanyols reconeix haver pegat a algun company i un 49% admet que és insultat al col·legi. Val a dir que són els alumnes del tercer curs d’ESO els que mostren conductes més violentes i que, endemés, els maltractaments exercits pels nins sovint són més de caràcter físic, mentre que entre les al·lotes abunden més actituds de discriminació social o psicològica.

Sigui com sigui, el perfil del maltractador sol complir un compendi de característiques prou definides. Es tracta d’adolescents que actuen en grup (normalment del mateix sexe), els quals en moltes ocasions mostren conductes conflictives; a més, no solen mostrar gaire interès en els seus estudis.

A banda de tots aquests trets, alguns especialistes recorden que en gran mesura els incitadors del bullying són persones que avancen en la seva adolescència acompanyats de problemes familiars i amb una absència parcial o total de control i/o afecte per part dels pares o tutors.

Per contra, la víctima d’aquests abusos pot ser qualsevol. Tot i això, les persones tímides, introvertides, amb alguna característica física peculiar (estar gras, ser baix, dur ulleres...) o acadèmica (ser un "pilota", ser molt bon estudiant...) són les més propenses a patir aquests abusos.

Evidentment, aquests fets no són exclusius d’un model de centre determinat i es poden executar en qualsevol part de l’edifici –a les aules, al pati, als passadissos o als banys– o també fora del centre. Usualment, aquestes agressions van acompanyades d’un grup d’espectadors, els quals sovint són els mateixos companys de classe, que no intervenen per tal d’estalviar-se problemes amb la suposada jerarquia del grup.

Precisament aquesta indiferència dels companys fa del bullying un problema difícil de detectar, ja que molts cops s’imposa la llei del silenci entre les víctimes i els espectadors, que s’amaguen per por de les represàlies dels maltractadors .

La història de Jokin
Ja ens hi hem acostumat. La genètica social i la potència dels mitjans de comunicació sovint provoquen que no girem la mirada cap a un racó fins que aquest no degoti sang. Han estat molts els casos d’assassinats, de segrests o de violacions que, gràcies a l’empenta mediàtica, han aconseguit incubar un fervor gairebé desorbitat entre la comunitat.

Si en fixam en el ressò social dels abusos escolars, sens dubte haurem de rememorar la història de Jokin. Adolescent, de catorze anys de vida, va decidir suïcidar-se abans de continuar aguantant els continus insults i agressions dels seus companys d’Hondarribia. Tanmateix, els informes mèdics resultants una vegada que s’hagué precipitat pel pont de l’autopista detallaren indicis d’haver estat brutalment copejat dies abans.

Amb tot, les investigacions apuntaren a una banda de joves del quart curs d’ESO com els causants de les agressions. Tot i això, el que resulta més sorprenent és que, segons sembla, alguns dels professors del jove mort sabien de l’existència d’aquests abusos i no hi posaren cap fre.

Anys després, la figura de Jokin ha anat acompanyada de molts programes d’antibullying i, en bona mesura, s’ha convertit en una significativa bandera en la lluita contra aquesta mena de pràctiques. L’existència de ciberfòrums amb el seu nom, manifestacions multitudinàries i homenatges anuals són alguns símptomes que mostren la mitificació d’un adolescent que hores abans de morir escrivia "Lliure, oh, lliure. Els meus ulls continuaran, tot i que s’aturin els meus peus!".