“Per tres euros no es poden collir ametles. Ve just pagar-ne la feina”

Antoni Seguí és un pagès jove, que du molta marxa i demana que el sector s’uneixi per fer front als problemes i deixi de perdre el temps en coses poc importants.

Quines finques dueu i que hi féu?

La meva família fa uns 100 anys que du Son Catlar i jo, des que mon pare es va retirar, en fa 21 que duc tot el maneig de la finca. Feim mens, ametles i garroves. També duim Son Gual, Son Catiu i Son Siurana d’Alt. En total duim unes 700 quarterades i unes 1.200 ovelles.

Com teniu les ovelles?

Les ovelles són de raça mallorquina, estan amollades, pasturen i algunes temporades de l’any les tancam i feim control de parideres.

Com comercialitzau els mens?

He fet feina amb el Camp Mallorquí. Ara estic a Ecoïlla perquè tot ho duc ecològic. Amb Ecoïlla defensam el nostre producte i el servim a domicili.

Com així els mens van tan malament?

Les grans superfícies no el compren aquí. Volen un servei que a Mallorca se’ls pot donar però no els ha interessat tenir-lo. Sols amb això ja hi ha un 50 o 60% del me que ve de fora, quan aquí hi ha unes quantes agrupacions i empreses càrniques capaces de subministrar a les grans superfícies i a uns preus competitius. Crec que en el món del me a Mallorca s’ha ha de fer més feina.

Què creieu que es pot fer?

La Conselleria i les associacions del sector han de deixar d’anar de bromes. Ja tenim moltes entitats i cooperatives, però en lloc de xerrar tant s’ha de passar a fer coses plegats. I els sindicats han de fer el mateix. Si no s’ajunten aviat, el 50% dels pagesos pegaran a baix. D’aquí per envant no sé com podrem pagar el gasoil o el menjar dels animals. Es pegaran una castanya i molta gent se n’anirà. Crec que molts diran: basta, s’ha acabat! Tot ha pujat molt i el preu del me fa riure. Ara mateix el me no és rendible. Fa falta unió i entendre’s. Hem d’arribar per tot i som capaços de subministrar un bon me. Però tota la carn que és de Mallorca, feta i criada aquí, ha d’anar identificada. Els consumidors, preu per preu, volen la carn d’aquí.

Dueu moltes quarterades d’ametlers i de garrovers?

Duc unes 120 quarterades de fruits secs. Treball amb ametlers i amb garrovers. I les coses tampoc no van bé: els preus de l’ametla estan per davall els costos. Qui fixa el preu és l’ametla americana i ara la relació de l’euro amb el dòlar ens està perjudicant molt.

Com anirà l’anyada d’ametla?

L’anyada és irregular. Hi ha llocs on hi ha ametla i llocs que no. A més, han aparegut problemes de plagues a causa de les pluges. Ara, si el bessó no va com a mínim a 3 euros, com l’any passat, molta ametla quedarà als arbres. A 3 euros no es poden collir ametles: ve just per pagar-ne la feina. Però si es baixa d’aquest preu ja hi haurà pèrdues.

I l’anyada de garroves?

La garrova pareix que toca anar bastant bé. Pareix que la polpa va bé, el garroví no tant. La garrova mantindrà el preu o pujarà un poc.

Com vos va la producció ecològica?

L’ecològica, a mi, em va bé. L’ametla ecològica està tota venuda i té un petit sobrepreu. Pel que fa a la carn també n’estic content. Hem creat Ecoïlla per poder-la comercialitzar. Alcampo volia oferir carn ecològica i amb un petit grup de pagesos vàrem crear aquesta cooperativa per subministrar-ne. Hi veig moltes possibilitats.

Creus que les cooperatives poden jugar un paper positiu?

Sí, jo sempre he estat dins cooperatives. Ara estic dins la cooperativa d’Inca i dins Ecoïlla, i n’estic content del seu funcionament. Ara bé, les cooperatives tenen necessitat d’una renovació de persones i d’idees. Necessiten gent nova, idees noves i ganes de fer feina. Moltes reunions no serveixen per res i no arribam a posar en marxa accions que mirin cap al futur. Ens fa falta un canvi d’orientació i que hi participin més els pagesos.

Què li manca, al nostre camp?

Si no es fa qualque cosa i els pagesos no s’uneixen més; si no es fa un canvi bastant gran i tothom respon bé al seu redol, amb el suport de la Conselleria, aquest sector se n’anirà en orris. El més important són els esforços humans: fer feina ben feta i amb gent que en tengui ganes.