L'habitació? Amb vistes a Àsia, per favor

La tasca de Claramunt s’ha centrat a compaginar la sempre complexa tecnòlogia espacial i les necessitats de l’hostaleria, malgrat que aquest hotel sigui de tot menys un establiment normal.

—La meva habitació que amb vistes a Europa, per favor.

—Ai! Idò que des de la meva finestra es vegi Àsia, d’acord?

És un diàleg fictici, però a partir del 2012, data d’inauguració de l’hotel, serà ben real. Segons Claramunt, en cada vol viatjaran sis persones; dos tripulants i quatre turistes. Durant l’estada, de quatre dies, el transbordador estarà fixat en el mòdul base d’arribada per donar seguretat al passatger.

Aquest mòdul complirà la funció de zona comuna i es connectarà amb les habitacions –cadascuna per a dues persones i amb un mòdul de serveis. Els turistes podran veure sortir i posar-se el sol 15 vegades al dia. Cada 80 minuts, a més a més, es completarà una òrbita al voltant del planeta Terra.

Però, què és el que poden fer dins d’aquest hotel tancat? Just en arribar, els visitants intergalàctics seran rebuts amb un combinat energètic i conduïts a les seves habitacions per deixar-hi l’equipatge i acomodar-s’hi.

Està previst que tot d’una es connectin amb la Terra per saludar familiars, amics i els mitjans de comunicació que ho sol·licitin. Després es procedirà a preparar entre tots el menjar i tant els turistes com la tripulació es retiraran a les seves cambres per descansar de les emocions del primer dia.

Amb spa incorporat

El segon i el tercer dia s’iniciaran amb exercicis físics, algun dels quals seran en una cinta cilíndrica sense fi de bicicleta en la qual es podran exercitar cames i braços. Una de les experiències més noves que podran experimentar els clients és l’spa que enginyers i arquitectes de Galactic Suite desenvolupen en aquets moments. Serà concebut com una esfera transparent en la qual s’introduirà una bombolla d’aigua de 20 litres.

A les habitacions, mentrestant, tindran temps per meditar, llegir i observar l’espai, i les superfícies de velcro que s’hi han previst permetran moviments controlats per a les activitats que els vinguin més de gust.

També podran consultar informació referent a la posició i velocitat de l’hotel en l’espai, com també cercar zones geogràfiques a la Terra i al mapa sideral de l’espai a través d’unes pantalles instal·lades al costat de les finestres dels mòduls.

Inicialment està previst programar dos viatges a la setmana i enviar unes 350 persones a l’any a l’espai, però no es descarta llançar més mòduls si la demanda de places és superior.

Sembla mentida però, assegura Xavier Claramunt, l’any 2012 hi haurà unes 40.000 persones amb capacitat econòmica per comprar un bitllet de tres milions d’euros.

De les 38 reserves realitzades a partir de gener de 2008 a través de la web de la companyia (www.galacticsuite.com), només quatre provenen de l’Estat espanyol, mentre que vuit procedeixen d’Estats Units, set dels Emirats Arabes, sis de la Xina, cinc de Rússia, cinc més d’Austràlia i tres de Sud-amèrica.

El viatge ve precedit per 18 setmanes de preparació en una illa del Carib, fins on podrà viatjar acompanyat de la seva família.

Altres comanyies del sector són Yeti Club, Space Adventures, Space Island i Virgin Galacti Aairways i el projecte White Knight Two.

Antics turistes espacials

Tal com diria Carl Sagan, el popular astrònom i divulgador científic nord-americà, l’ésser humà s’ha endinsat per complet a l’espai exterior. "Ni que sigui, fins a l’altura dels turmells".

A més, el nombre de ciutadans que se n’han anat de turisme espacial creix cada certs mesos. El primer humà que viatjà a l’exterior per plaer i previ pagament fou Dennis Tito. Tot i que era un exenginyer de la NASA, Tito comprà la seva plaça a Rússia. De fet, el Govern de Moscou veié amb bons ulls la possibilitat de subvencionar cada expedició –almanco en part–, amb la incorporació d’un turista. La tarifa que Tito injectà als compres russos ascendí a 20 milions de dòlars.

Tanmateix, l’aleshores administrador de la NASA, Daniel Goldin, qualificà el viatge com "el capritx d’un excèntric". La Casa Blanca rebutjava la idea de permetre el turisme espacial, ja que no patien les penúries econòmiques de la jove Rússia postsoviètica. Així que a Tito, en arribar a l’Estació Espacial Internacional (EEI), els dos cosmonautes nord-americans li donaren l’esquena. Era maig del 2001.

A poc a poc, els americans relaxaren la seva oposició. El següent turista que hi arribà fou el sud-africà Mark Shuttleworth, qui s’adaptà ràpidament a la mancca de gravetat. En el decurs del viatge, l’abril de 2005, xerrà per satèl·lit amb Nelson Mandela i amb el president de Sud-àfrica, Thabo Mbki.

La tercera persona no professional que es desplaçà a l’EEI fou Gregory Olsen, l’octubre del mateix any. El seu ha estat, per ventura, el viatge més científic. Olsen hi desenvolupà petits experiments de la manca de gravetat. La seva presència fou ben rebuda, fins i tot pels americans, ja que anà "a donar un cop de mà", com manifestà el científic espanyol Manuel Toharia.

La llista continua amb Anousheh Ansari, una nord-americana d’origen iranià que esdevingué la primera turista femenina. Ella, igual que Olsen, dotà el seu viatge d’un caire científic. Estudià breument alguns afectes de l’anèmia, els músculs de l’esquena en diferents situacions i la radiació espacial a la tripulació.

L’abril de 2007 fou Charles Simonyi, ciutadà hongarès, qui arribà a l’EEI. Tot i que el seu viatge havia de durar 10 dies, s’allargà un mes a causa de "follets", una excusa que alimentà la rumorologia de l’època.

En definitiva, només cal tenir uns 16 milions d’euros a la butxaca.