TW
0

La Prova d’Accés a la Universitat. Aquest és el nom que rep un dels obstacles més importants que ha d’esquivar qualsevol adolescent que tingui com a objectiu cursar estudis superiors en aquest Estat. La coneguda Selectivitat atorga o desestima el pas a la universitat, ja que el seu aprovat acredita el coneixement de tot un seguit de conceptes i de procediments exigits durant els darrers anys de currículum.

Sigui com vulgui, l’acceptació d’aquest examen com a tal no ha estat compartida per tots els sectors socials des de la seva inclusió en el sistema educatiu. Així, el debat entorn d’aquesta prova ha estat gairebé constant.

Just fa ara unes setmanes, la ministra d’Educació, Mercedes Cabrera, presentà una proposta per modificar el format de la prova, proposta que haurà de ser aprovada per les institucions autonòmiques, que són les que realment tenen les competències en aquests afers. Seria interessant que la mesura tingués també el vistiplau de les universitats.

Dos objectius
Segons la ministra, els canvis que acompanyaran aquesta iniciativa tenen bàsicament dos objectius: "D’una banda, mantenir el nivell d’exigència d’una prova tan significativa com aquesta i, en segon lloc, oferir als joves incentius en aquelles matèries relacionades amb els estudis que cursaran a la universitat". D’aquesta manera, tot fa pensar que, a partir del juny de 2010, els alumnes que vulguin accedir a una facultat ho hauran de fer a partir d’un sistema diferent de l’actual.

Si ens endinsam en el contingut de la proposta socialista, hi observam una sèrie de canvis remarcables. Tal vegada, una de les novetats principals és que la PAU constarà de dues parts. La primera —que serà general— la formaran quatre exàmens obligatoris (un manco que en l’actualitat) i la segona —específica— serà voluntària per a aquells estudiants que necessitin una nota més alta per accedir a la carrera desitjada. El format dels exàmens específics serà tipus test. A més, i segons pareix, es planteja la idea que les universitats puguin decidir augmentar (fins a mig punt) la ponderació de la nota d’alguna matèria que pugui ser especialment rellevant en determinades carreres.

Ponderació
Tanmateix, la iniciativa legal no pretén baratar la ponderació de la mitjana de Batxillerat en la nota final. Així, en continuarà representant un 60% enfront del 40% determinat per la nota obtinguda en la prova general (més l’específica, si es fa). A més a més, un dels punts del sistema nou preveu un exercici d’avaluació dels coneixements orals d’anglès. A pesar de una mesura que ja fa anys que es volia implantar, tot indica que serà a partir de 2012 quan es durà a la pràctica.

Una altra de les fites de la reforma és que els estudiants tinguin més capacitat de maniobra. La flexibilitat serà major i, així, cada un dels quatre exàmens de la part general podrà ser elegit pels alumnes a priori i, endemés, en totes les proves hi haurà un ventall d’exercicis diferents d’entre els quals l’alumne haurà de fer una triadella. La superació de la prova tindrà una validesa indefinida, de manera que els estudiants es podran presentar totes les vegades que vulguin per apujar-ne la nota.

Tot plegat fa pensar que aquesta selectivitat és una passa més en el camí d’aconseguir unes universitats més poblades i uns instituts amb menys casos d’abandonament d’alumnes frustrats pels seus resultats. Serà interessant veure, idò, si les ambicioses pretensions perseguides per Cabrera aconsegueixen projectar una educació superior més atractiva, sense que això suposi una minva considerable en la competència dels nous universitaris.