Andreu Villalonga: “L'únic futur és vendre la producció directament, si no, estàs venut”

Andreu Villalonga vessa dinamisme. Pensa que per aguantar-se en el negoci del vi no es pot badar gaire. La vocació empresarial l’ha duit a rellançar el celler de Can Novell.

Quan va obrir les portes Can Novell?

Can Novell és una de les empreses més antigues en el comerç de vins. Som quatre generacions de vinaters. Va començar a funcionar amb aquest nom devers el 1931 o 1932. El meu repadrí feia vi al carrer del Sac i quan es va casar va venir a viure al carrer Bonaire i despatxava vi. El meu padrí i mon pare continuaren en el negoci.

I ara vós us hi heu posat al capdavant?

Ara fa 4 anys va morir mon pare i jo, que quan tenia 17 anys no en volia saber res, em vaig posar a fer feina a ca nostra. Vaig estudiar enologia i plantàrem una vinya. El negoci és a mitges amb el meu germà.

Elaborau vi i a la vegada en sou comecialitzadors?

Mon pare es va decidir a comprar vi per poder tenir-ne tot l’any. L’únic futur és vendre la producció directament. Les vaqueries han tancat perquè el preu no el posen elles. Si fan formatge i el venen directament s’eviten els intermediaris. Les llimones es paguen a 0,24 cèntims al pagès i es venen a 2€. A vegades no s’ho paga collir la fruita, però no serveix de res lamentar-se dels baixos preus i no fer res més. S’ha de fer tot el procés: si no el fas estàs venut.

I vosaltres el feis?

Feim tot el procés: des de la producció de raïm fins a l’elaboració i comercialització. El vi que elaboram és de la nostra vinya de Son Verd, devora Son Roig, d’unes 9 quarterades. Venem vins que són elaborats nostres i d’altres que no. També comercialitzam un cava i un vermut.

Qui són els vostres clients?

Nosaltres tenim un portal obert de fa molts d’anys i tenim uns clients fets. Ve gent a comprar al celler, però la gent jove en consumeix poc. Venem molt de vi sense embotellar, amb envàs de vidre retornable. A més del celler, també tenim un punt de venda al mercat de Santa Catalina. I si hem d’anar a un domicili per dos barrals hi anam. Servim vi per tot Mallorca, tant a Palma com als pobles. Donam al client el que vol i un bon vi a un bon preu.

Sí, hi ha una minva de la demanda. El consum de vi està baixant. Hi ha normatives desfavorables, com que la gent hagi de passar per Aldeasa per treure vi per l’aeroport. Allà un vi de 5 € el venen a 12 €. Això és de vergonya. I el que ens ha fet més mal ha estat el carnet per punts: la gent va al restaurant i no beu vi. Això afecta tot el sector. De cada cop el pastís es fa més petit.

Quins són els vostres projectes, Andreu?

A Biniali hi vull plantar oliveres mallorquines i fer oli ecològic. Vull treballar amb varietats d’olivera que han de ser experimentades, com la morisca o la sevillina. També vull fer un nou celler per elaborar una producció petita molt seleccionada i fer vi ecològic. Vull dur la producció de qualitat cap a l’agricultura ecològica. A més, estic renovant el celler i millorant-ne la capacitat.

Trobau facilitats per tirar endavant aquestes iniciatives?

Crec que ja hi ha més funcionaris que pagesos i no tenc clar si saben que la seva feina és ajudar els pagesos. Pareix que més que facilitar les coses estan per posar traves. S’haurien de llevar, potser, el 60 per cent dels funcionaris i que els que quedassin ajudassin els pagesos. Però de cada cop la burocràcia es fa més grossa i hi ha més finestretes. Posar una empresa en marxa exigeix molta paperassa. Quan no hi hagi pagesos no sé què faran. Fa 40 anys hi havia molts de pagesos i pocs funcionaris, ara hi ha molts de funcionaris i pocs pagesos.

Així i tot és viable la creació de nous cellers?

Fer un celler no és senzill. S’hi ha de fer feina. Plantar una vinya no és com plantar patates o cebes: dura 30 o 40 anys i necessita molta mà d’obra. Per això produir un quilogram de raïm és car. I llavors encara s’ha de poder vendre.

Estau satisfet de la vostra feina?

La gent que prova el nostre vi repeteix i això m’anima. Tot el meu interès és millorar la nostra empresa i respondre bé a les demandes dels clients. Crec que val la pena defensar el nostre vi.