Tal com es pot percebre cada dia, l’arribada més o manco recent de població extracomunitària a casa nostra ha anat alterant determinades dinàmiques precedents, dinàmiques que en alguns casos semblaven inalterables. En aquest sentit, un dels debats encetats arran d’aquest nou estatus ha estat la recerca d’un model eficaç i conciliador per tal d’integrar els nouvinguts entre nosaltres.
Evidentment, aquesta empresa té com a peça fonamental les accions posades en marxa en els centres educatius, els quals són els encarregats de formar i educar les generacions de l’endemà.
Les alternatives que han sorgit d’aquest debat a Europa no han estat poques; de fet, sembla que la policromia de realitats existents al continent han propiciat la presència de diversos sistemes per a la integració de joves immigrants. Tot i això, les minúcies de cada iniciativa no oculten l’existència de similituds entre uns models i els altres.
Aprenentatge de l’idioma
Amb tot, una de les grans obsessions dels països del vell continent és l’aprenentatge de l’idioma, tal com succeeix a Itàlia. No debades, una iniciativa del Govern de Berlusconi el 2004 fixa que és necessari posar en marxa aules heterogènies (en les quals convisquin autòctons i immigrants) amb l’objectiu que els darrers puguin aprendre amb més rapidesa la llengua de la República. Aquesta tendència, teòricament integradora, ha estat compartida per altres països. Un d’aquests ha estat França.
El sistema educatiu francès planteja la necessitat que els nouvinguts estrangers realitzin un aplec de sessions formatives per tal d’anivellar-se amb la resta de companys de l’aula. Es tracta d’unes classes realitzades dins el mateix centre, fet que permet apropar els immigrants a la resta d’alumnes. En qualsevol cas, segons marca el sistema, el temps de durada d’aquesta etapa "d’equiparació" no pot superar mai els dos anys i possibilita que, una vegada acabat el curs, l’alumne tengui coneixements multidisciplinaris i no només idiomàtics.
Els cursos de reforç també formen part del model implantat en molts dels landers alemanys, emperò són contemplats des d’una altra perspectiva. Així, en gran part del país germànic, s’opta per "oferir" classes addicionals d’alemany fora dels centres, les quals permeten una introducció progressiva dels alumnes nouvinguts entre la resta. Amb tot, la segregació forma part important de la realitat educativa del país, realitat en la qual sovint es tendeix a separar alumnes en funció de les seves competències.
Altrament, el pla d’educació holandès aposta per una línia més aviat propera a la germànica. Els Països Baixos són un dels estats europeus amb major tradició immigratòria i aquests darrers anys està projectant una gran quantitat de centres educatius exclusius per a nouvinguts. Tal vegada l’exemple més clarivident l’aporti la xarxa d’escoles públiques islàmiques, la qual està composta per una cinquantena de centres arreu del país.
El tan perseguit model finlandès proposa dues fases ben diferenciades en el procés d’integració dels immigrants. En un primer moment, es recomana una etapa –que té una durada propera als sis mesos– en la quals els arribats van a centres específics on aprenen els fonaments lingüístics i socials del país. Una vegada clausurada aquesta fase, es procedeix a la integració dels alumnes entre els iguals en centres convencionals.
Integració o segregació? Aquesta és l’omnipresent qüestió que plana sobre qualsevol debat educatiu a l’Europa dels nous temps. En tot cas, la validesa de cada un d’aquests models europeus exposats no es podrà compulsar fins passats uns lustres, just quan veurem si les ànsies de cohesió de cada poble no han esclafat l’ideal d’igualtat, tan suat temps enrere.
A hores d’ara, Catalunya és la comunitat amb major percentatge de població immigrant, ja que un 15% dels seus habitants tenen aquesta condició, respecte de la mitjana espanyola, que se situa entorn del 10% de la població. Aquesta conjuntura ha empès el Govern de la Generalitat a activar mesures en pro de la integració d’aquestes persones en el si del Principat.
Així, la darrera mesura preveu la creació d’espais especials perquè els alumnes estrangers puguin adaptar-se –durant un temps que encara no s’ha donat a conèixer– a les condicions amb les quals avança la resta. D’aquesta manera, l’Executiu comandat per Montilla adopta una línia que guarda similituds amb models com ara el finlandès, ja que es pensa en una fase d’adaptació en la qual els alumnes treballin al marge de la resta. Sigui com vulgui, segons fonts del Govern català, la proposta pretén solucionar els problemes causats per l’arribada d’alumnes a mitjan curs.
Separar, discriminar o segregar han estat alguns dels infinitius que han acompanyat les nombroses crítiques que aquests darrers dies han sorgit arran de la publicació de la iniciativa, la qual s’allunya dels models existents en altres comunitats –com la nostra– on els nouvinguts treballen en aules dins el mateix centre des del primer dia.
El Govern aposta per un repartiment equitatiu dels alumnes immigrants
El decret d’admissió per al curs 2008-2009 garantirà el repartiment equitatiu dels alumnes immigrants i amb problemes socials en els centres escolars mantinguts amb fons públics de Balears. Aquesta és una de les principals novetats que presenta aquesta normativa, ja que actualment el 80 per cent dels alumnes nouvinguts i de compensatòria (amb problemes socials) estan en centres públics, mentre que el 20 per cent acudeix a concertats.
El sistema educatiu de Balears acollí el curs passat 21.694 estudiants estrangers, de 121 nacionalitats, fet que suposa un 16,29 per cent del total dels 133.161 escolaritzats en centres sostinguts amb fons públics.
Aquesta xifra, segons informa la Conselleria d’Educació, implica un increment de l’1,6 per cent d’alumnes estrangers respecte del passat 2006-2007. La marroquina és la nacionalitat més nombrosa (el 17,61 per cent del total), seguida de l’equatoriana, l’argentina, la colombiana, l’alemanya i la britànica.
El curs passat, la Conselleria d’Educació i Cultura destinà més de 3 milions a les accions encaminades a l’atenció de la diversitat i per al vinent està previst augmentar la inversió en dotació de professorat i altres mesures que permetin al centre una major autonomia i elaborar el seu propi pla.
Observatori
Pel que fa a Palma, 19 dels 128 centres d’ensenyament obligatori tenen més d’un 30% d’alumnes immigrants matriculats. Aquest percentatge de concentració d’estudiants estrangers, segons els experts, pot considerar-se "de risc en termes d’integració, convivència intercultural i equitat en la qualitat educativa".
Així es desprèn de les xifres i la valoració de l’Observatori Municipal de la Immigració, un òrgan de l’Ajuntament de Palma, i es refereixen al curs 2005-2006. Segons l’informe, el centre que concentra més percentatge d’estrangers és San Alfonso María de Ligorio, que té un 80% d’immigrants, la gran majoria (el 91%) extracomunitaris.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És evident que s'està produint una segregació al nostre sistema educatiu, sobre tot a Palma, però també a moltes escoles de Eivissa i de les zones turístiques de Mallorca. Les mesures de la Conselleria són clarament insuficients, s'han de posar a fer feina de valent per què les escoles concertades assumeixin la seva funció social, que també la tenen, i acceptin als alumnes immigrants. Diran que no els discriminen, es clar, seria il.legal. Però implicitament els discrimien manipulant les llistes d'admesos per selecionar els alumnes. Quan ens adonarem que la lliure elecció de centre s'ha convertit de facto en la lliure elecció d'alumnes per part dels centres concertats ?