Cap a una llei de terminis

Després de dos anys en què el Govern socialista prioritzà assumptes de caire social –tragueren del calaix la Llei de la memòria històrica, la de la dependència i la de la violència de gènere–, el final de la passada legislatura tingué els socialistes centrats en el setge a ETA. Ara, al renovat i paritari Executiu de Zapatero no li basta modificar una llei d’avortament que va néixer fa 23 anys.

Per 2009, segons va prometre la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, fa uns dies, hi haurà una nova norma que "incorpori allò millor de la legislació internacional" i que garanteixi els drets fonamentals de les dones que vulguin avortar i els metges que les atenguin. Per fer-ho, el Govern compta amb un grup d’experts i una subcomissió al Congrés. Ben segur que el text no quedarà exempt de polèmica.

"Buits legals" en la llei del 85

La llei de 1985 estableix tres supòsits legals per a la interrupció voluntària de l’embaràs: violació, malformació del fetus i risc greu físic o psicològic per a la salut de la mare. El primer es pot al·legar dins les 12 primeres setmanes. El segon, dintre de les primeres 22. El darrer no té limitació de temps.

Tanmateix, els "forats" legals permeten interpretar la llei de manera "lliure". Així, molts metges s’acullen a la clàusula de consciència per no practicar avortaments. A Balears, dels 3.058 avortaments notificats el 2007, 2.828 provenen de centres privats. I això comptant que a les Illes just dues clíniques privades estan autoritzades per practicar avortaments legals.

Precisament, un dels reptes que s’ha marcat Aído és resoldre la qüestió de l’equitat territorial.

Segons un estudi difós a mitjan juny per l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI) i el Grup d’Interès Espanyol en Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva (GIE), a Balears –com també en set autonomies més– no s’ofereix "cap tipus de finançament públic" per als casos d’avortament legal.

Tots aquests obstacles fan que avortar sigui una pràctica "negada o amagada" per les dones, que han de cercar pel seu compte assessorament davant les diferents respostes que reben dels metges i l’absència d’un protocol comú.

Un model a la francesa?

A Europa, 27 països tenen ja una llei de terminis. El període establert per llei va des de les 24 setmanes de gestació a Holanda fins a les 10 de Portugal, Turquia i Eslovènia. Allò més comú, però, és que l’avortament estigui despenalitzat en les primeres 12 setmanes.

Quin avantatge presenta un model de terminis? Permet a la dona avortar sense donar cap explicació en les primeres setmanes d’embaràs. Així doncs, defensa el dret de les dones a decidir. Els seus partidaris al·leguen que aquesta opció evitaria a les dones molts dels tràngols pels quals passen actualment. Dit d’una altra manera, que per a elles avortar seria més lliure i més suportable.

La Societat Espanyola de Ginecologia proposa que el termini sigui, com a Holanda, de 24 setmanes. El model plantejat per Aído seria, d’alguna manera, un híbrid. El llindar s’establirà possiblement en les 14 setmanes, que ara per ara tenen estats com França i Alemanya. A partir d’aquí, just es practicarien avortaments en determinats supòsits.

"Una dona té el seu coret, no fa l’acte sexual per necessitat"

Diferents veus s’han alçat en contra i a favor de la notícia de la nova llei impulsada des del Ministeri d’Igualtat. Entre aquestes, l’associació Baleares Vida. La seva presidenta, Rosalía Cortés, la valora de manera negativa. "Allò que volen és distreure la societat, aquest no és un tema prioritari", assevera i diu, ras i curt: "L’avortament ja és lliure a Espanya".

I per què, doncs, hi ha dones que no poden avortar als centres públics? "Perquè senten vergonya, és com una agressió que es provoquen a elles mateixes", diu.

Per on passarien les solucions, llavors? "Per l’educació en valors. Una relació sexual té una sèrie de responsabilitats –continua– perquè una dona té el seu coret i no fa l’acte sexual com si fos una necessitat fisiològica", assegura Cortés.

Els hauria agradat, a Baleares Vida, ser dins el grup d’experts? I tant! Cortés no oblida el retret: "Cap associació a favor de la vida no hi ha estat convidada, ben al contrari –diu–, just s’hi han cridat els proavortistes". I encara té temps per fer una darrera reflexió: "Entenem que una dona en un moment determinat decideixi avortar, però no que la societat ho aplaudeixi", precisa.

"Alegria continguda"

Mentrestant, l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) és favorable a la creació d’una nova llei de terminis, segons indica la seva web.

Tanmateix, l’APFCIB no entén que al comitè "no hi hagi professionals que han dedicat la seva experiència exclusivament a aquest tema".

Així, i mantenint "l’alegria continguda" per la notícia, qüestionen la manera en què s’ha format aquest comitè, "massa proper a l’aparell polític del PSOE".

D’altra banda, animen el grup a tirar endavant "amb valentia i avantguardisme una llei que permeti l’avortament per lliure decisió de la dona fins a les 24 setmanes de gestació, i sense límits de temps valorat per un comitè mèdic, si existeix una malformació fetal", diuen.

Una mallorquina al grup d’experts

Maria Duran (Manacor, 1953), directora general de Responsabilitat Social Corporativa del Govern balear, és una de les components del comitè d’experts encarregat d’assessorar l’Executiu central en la nova llei de l’avortament. Advocada especialitzada en violència de gènere –participà en l’elaboració de la llei amb el mateix nom aprovada en la legislatura passada–, va ser vicepresidenta de l’Associació Europea de Dones Juristes.

Dins aquest grup també hi ha representats, entre d’altres, responsables de societats científiques de ginecologia i obstetrícia, psicòlegs i càrrecs dels ministeris d’Igualtat, Justícia i Sanitat.

Les que no hi estan representades són les associacions de clíniques privades, que han practicat quasi en exclusiva des de 1985 els avortaments i que mostraren de seguida el seu desconcert.

Duran, tanmateix, declinà parlar amb aquest diari sobre la tasca que d’ara endavant ocuparà a la comissió. Fonts de la Conselleria de Treball i Formació, de la qual depèn la seva direcció general, explicaren a Diari de Balears que "tots els membres d’aquest grup d’experts han arribat a un acord per no oferir cap entrevista després del seu nomenament per tal de no suscitar controvèrsies ni orientar el debat sobre una cosa tan delicada" com és l’avortament.

El primer esborrany del projecte de llei estarà preparat al desembre. I, llavors sí, les recomanacions d’aquests especialistes sortiran a la llum.

Durant sis mesos, la comissió d’experts assessorarà el Govern sobre la nova llei. El projecte hauria d’arribar al Congrés abans que acabi el primer semestre de 2009.

A la Cambra Baixa, una subcomissió creada per a l’ocasió intentarà treure una norma "amb tant de consens com sigui possible", segons afirmà la ministra d’Igualtat en la presentació del comitè d’experts.