Són diàries les mostres que evidencien que ens hem submergit del tot en una era de relacions globals i multilaterals que s'expressen en un ventall de formats ampli, canviant i complex. És una manera de resumir allò que tothom ha convingut a distingir avui com a "globalització".
L'avanç d'una societat mundialitzada i global té molt a veure amb el desenvolupament de la societat de la informació. Concretament dins el nostre indret insular, aquest és un fenomen que s'ha fet constatable d'ençà de ja fa alguns anys. En virtut d'aquest progrés vers la tecnificació i la telematització de processos i tasques de cada vegada més quotidians i transversals, el nostre món i l'experiència que en tenim canvia radicalment.
Una prova fidel d'això que deim la trobam en com han revolucionat les xarxes socials i els nous sistemes de comunicació interpersonal -impulsats per les noves tecnologies- el nostre concepte de relació social. Aquest fet a les Illes Balears és plenament vàlid, ja que les diagnosis sobre aquest entorn emmarquen l'Arxipèlag com un dels més extensius en aquest ús dins el context espanyol.
Internautes convençuts
Els usuaris d'internet que hi accedeixen des de l'arxipèlag balear són els que més presència tenen de l'Estat en les anomenades xarxes socials, catapultades a la popularitat mediàtica sobretot a partir del proppassat any 2009.
Segons un estudi que ha fet sortir a la llum la xarxa de blogs Ocio Network, els illencs són els usuaris d'internet que fan ús de totes aquestes plataformes en major proporció: devers el 90% afirma que forma part de Twitter, que té un perfil a Facebook o que cerca nous horitzons professionals mitjançant LinkedIn, per anomenar només algunes de les més presents en boca de tothom.
Segons el que publica aquest fòrum especialitzat en temes referents a la xarxa, els següents usuaris que més aprecien la diversitat de possibilitats d'aquest món virtual són els cantàbrics (85%) i els madrilenys (78%). Just en el cantó oposat, allà on recalen els indrets on la penetració de l'ús de xarxes socials és més minso, hi apareixen el País València, la Rioja i Extremadura, amb índexs que en cap cas no baixen més enllà del 60%.
Així mateix, les dades reflectides en l'esmentada aproximació a la realitat de les xarxes socials marquen un imparable creixement. A més, a hores d'ara, cada internauta ha après a moure's millor per aquests portals d'internet i els han etiquetat d'una manera més efectiva, per la qual cosa poden aprofitar cada una les seves prestacions més específiques. Amb aquest marc, és lògic que més internautes emprin habitualment dues o més xarxes socials, i de moment, segons el treball d'Ocio Network, ja són un 37,7% de tots els enquestats.
Com sembla evident, els que utilitzen més intensivament aquest recurs de la xarxa es troben entre la vintena i la trentena d'anys, perquè componen un segment molt proper als internautes nadius, aquells que han viscut des de l'inici el desenvolupament i les possibilitats de la nova tecnologia electrònica i que s'identifiquen amb les rutines que emergeixen d'aquesta manera de comunicar-se.
Però el fenomen, per ser d'efecte general i d'impacte transversal, no havia de convèncer sols aquells joves que ja de ben petits han estat acostumats a emprar un ordinador cada dia. El major repte era assolir públics profans, i ben segur que això es comença a aconseguir. Ho demostra que el 58% del cens consultat corrobori que internet els ha ajudat en les relacions personals. Sembla que aquesta percepció és més present en aquells usuaris de distintes tipologies de xarxes.
Tanmateix, ni a internet ni a enlloc no tot és de color rosa. El palès i progressiu implantament d'aquesta casta de recursos digitals no amaga algunes problemàtiques, a les quals tard o d'hora s'haurà de donar resposta.
En aquest punt, la majoria d'usuaris identifiquen el mateix problema i s'hi mostren quasi unànimes: més del 60% dels entrevistats destaquen com a excessiu el preu de la connexió a internet que tenen contractada, en relació amb el servei que reben de les grans operadores.
Per contra, un 34% estan conformes amb la factura de final de mes i les velocitats de pujada i descàrrega de dades que consumeixen. De fet, els nostres conciutadans balears tornen a ser-ne els protagonistes, perquè se situen entre el segment de ciutadans de l'Estat espanyol que més disconformitat hi manifesten. Per finalitzar, sols un esquàlid quatre per cent creu que el preu que paga per poder navegar a la xarxa és barat.
Queixa històrica
En aquest aspecte, el director de comunicació de la matriu que ha elaborat la feina, Alejandro Suárez Sánchez-Ocaña, afirma que "aquesta és una queixa històrica i un dels factors fonamentals per considerar Espanya, en relació per exemple al nord europeu, immersa en una important escletxa digital referida a les comparatives de connexions a internet". De fet, a l'Estat, encara hi ha massa llocs als quals l'accés de la banda ampla hi queda barrat per múltiples causes.
També es dóna el fet que es consideri com ADS la línia amb no més d'1 MB, la qual cosa sembla, com a mínim, antiquada. No debades, la mitjana de connectats a la xarxa dins l'Estat es manté encara per sota de l'índex d'internautes europeus, a gairebé deu punts d'aquesta fita.
Malgrat patir les conseqüències del ciberdespai espanyol, és innegable que any rere any més i més persones comencen a fruir amb més intensitat de l'experiència d'internet. Estudis com el que hem repassat avui ho demostren. La tendència no s'atura i el ritme d'expansió s'accelera. De cada vegada passam més temps endollats a aquesta finestra global, hi accedim a través de formats i instruments més diversos, i ho feim des de múltiples entorns (des de casa, a la feina i, de cada vegada més, en espais públics). Tot i els inconvenients i les deficiències d'un sistema que tot just fa passes primerenques, és clar que el nostre és un altre món gràcies a la xarxa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.