TW
0

Deia el filòsof alemany Martin Heidegger que nosaltres som "éssers per a la mort", que el que constitueix la nostra essència és la finitud i el fet de saber-nos finits. Tot i que això pugui ser veritat, la mort sempre és mala d'acceptar.

En el cas de persones amb malalties avançades, això pot fer-se encara més dolorós, tant per al malalt com per als familiars. Un mateix i el seu entorn s'han de fer a la idea que ja no hi ha retorn i en molts casos és necessari un suport. Per tal de fer costat a aquestes persones, l'Obra Social de la Caixa ha engegat durant el 2009 un programa d'atenció integral a persones amb malalties avançades. Com explica David Velasco, coordinador del programa, és una iniciativa pionera i d'abast estatal que inclou 30 grups de treball arreu de l'Estat. L'objectiu és cobrir tots els vessants i necessitats d'ajuda sociosanitària en els casos de malalts avançats, des de l'espiritualitat i la psicologia fins a l'atenció al dol i el suport amb equips sanitaris.

Tot i la recent implementació, es pot dir que el programa és un èxit. Arreu de l'Estat, s'han atès enguany més de 6.000 pacients i al voltant de 9.500 familiars. Tan sols a Balears, 226 malalts i 282 famílies se n'han vist beneficiades. "La iniciativa sorgí el 2008 en connexió amb l'Institut Català d'Oncologia. A través de la convocatòria de concursos per a equips de treball, s'ha volgut desenvolupar un model psicosocial en el terreny de les cures pal·liatives. El nostre objectiu és ara continuar la formació dels professionals i desenvolupar un model específic de dol durant el 2010", precisa Velasco.

Professionalitat i humanitat

A casa nostra, l'equip que desenvolupa el programa el forma un grup de professionals compacte que dóna una atenció des del vessant més humà. Està integrat a l'hospital Sant Joan de Déu, ofereix cobertura a cinc centres més i està compost pel doctor Nicolau Flaquer, metge especialista en geriatria que és el director de l'equip; Blanca Ortas, treballadora social i que s'encarrega de l'atenció més social i familiar; Pere Ribot, teòleg i responsable de la part d'espiritualitat; Maribel Adrover, neuropsicòloga, que du tota la documentació dels pacients, i Marga Covas, psicòloga clínica i que s'encarrega del camp psicològic.

La unió del caire multidisciplinari i la intervenció integral fan d'aquest servei una eina cabdal. L'actuació de l'equip pot ajudar a transformar l'experiència del pacient i de la família perquè comprenguin que morir bé es pot entendre com la culminació de la vida.

Com explica el doctor Flaquer, "nosaltres feim una intervenció directa amb els pacients a partir de quatre grans temes: el suport a les famílies, l'atenció espiritual i psicològica, i l'acompanyament en el procés de dol". La seva feina, però, requereix una implicació difícil de descriure en paraules.

Pere Ribot assegura que "els mallorquins són molt tancats i en aquestes situacions necessiten obrir els seus sentiments. Es dóna un experiència humana que genera comprensió. Avui dia s'ha deshumanitzat la mort i la nostra societat ha perdut els signes del dol. Sembla que la mort no es vegi. Allò que cal és recuperar-ne la naturalitat, i els signes i la comprensió que hi ha en el dol. És una demanda que sorgeix de la societat". Blanca Ortas explica que, "si és necessari, es fa un acompanyament en tot el procés", des que el pacient ho requereix fins al moment del dol dels familiars. Pel que fa a l'aspecte familiar, s'encarreguen de "l'anomenada conspiració del silenci". "Treballam perquè els membres de la família puguin parlar entre ells i expressar els sentiments. De tota manera, els casos que es poden qualificar de patològics són derivats a l'àrea psiquiàtrica", assenyala Maribel Adrover. La seva dedicació és absoluta. Ella i els altres companys continuen el procés de formació gràcies a un postgrau coordinat per la Fundació la Caixa específic per a aquest àmbit.

Marga Covas especifica que "és una activitat molt intensa. Allò que intentam és aclarir les situacions complicades i ajudar a expressar les emocions".

Així, acompanyar les persones amb malalties avançades és ajudar-les a superar una vivència passada d'amenaça i desintegració per conduir-les a una experiència d'afirmació, valoració i culminació de la pròpia existència. Un suport fins al darrer moment.