Record les lluites i la il·lusió del professorat de les primeres escoles que varen fer ensenyament en català. Era aquell temps que existia el decret de bilingüisme, que suposava que es podia ensenyar el català (n'hi havia que posaven "mallorquín", "lengua balear" i d'altres noms). Aquest decret possibilitava que si volies fer ensenyament en català s'havia de demanar permís a les autoritats educatives i havies de tenir el consentiment dels pares i mares dels infants que assistien a l'escola. Tota una sèrie d'obstacles per impedir que es pogués dur a terme l'ensenyament en la llengua pròpia d'aquí. Les primeres escoles que varen vèncer tots els entrebancs posats pel Govern conservador de torn varen esser Mata de Jonc, el CP Rafal Vell, el CP de Campos (ara Joan Veny) i el CP de Montuïri (ara Joan Mas i Verd). La CENC i aquestes escoles varen promoure les primeres trobades d'escoles mallorquines.
En aquell temps es va discutir el nom que havien de tenir, es parlava que havien de dir-se escoles catalanes, perquè feien l'ensenyament en català, escoles mallorquines, com si fossin les úniques que tenien en compte la llengua pròpia de Mallorca, i també es defensava que es digués senzillament trobada d'escoles, ja que mallorquines ho són totes. Però, per allò de la por de no escandalitzar es va admetre el nom impropi d'escoles mallorquines per a les que feien tot l'ensenyament en català. Ara, la trobada ja està generalitzada, ja ho són la gran majoria d'escoles i s'ha perdut l'aspecte reivindicatiu que tenien. Tenint en compte com es va rearmant el PP, amb intenció de tornar a governar i atacar ferotgement la llengua catalana a l'escola, seria necessari que les escoles de les Illes tornassin a ser la punta de llança de la normalització lingüística.
Escoles d'avantguarda
27/01/10 0:00
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Totes les persones parlen un dialecte, el conjunt dels dialectes fa una llengua; per tant, quan una persona parla ho fa, al mateix temps, en un dialecte i una llengua. Així: el mallorquí, el barceloní, el valencià, etc. no són fills de la llengua catalana, sinó que en són els components.
A veure, la qüestió de si el mallorquí és un dialecte de la llengua catalana no és un fet opinable, sinó quelcom que s'ha de saber. El mallorquí és un dialecte de la llengua catalana, la llengua mare.
Els centres docents que, al nostre país, no utilitzen com a llengua vehicular el català són escoles estrangeres i, fins i tot, imperialistes.
No és "jajajajajajaja", és hahahahahahaha.
Jo pens qu el català no és mallorqui jajajajajjajaja és al reves
)Pensa molta gent el mallorquí no es català, i per això posaren escoles mallorquines, no hi ha cap mal en aixo
Si "posaven lengua balear" era perquè així ho havia determinat el Ministerio de Educación y Ciencia.
Estic molt orgullosa d'haver anat a una escola com el CP Rafal Vell. Vaig tenir molt bons i bones mestres, amb molta d'iniciativa i empenta. També estic contenta que la futura escola del meu fill sigui una de les que varen lluitar per l'ensenyament en català, la de Campos. M'angoixa el fet de pensar que el PP pugui tornar a governar. Estic molt d'acord que des del món de l'educació hem de lluitar contra tota imposició. Molt bo l'escrit!
Molt bona opinio
De llavors ença s' ha progressat i hem de progressar mes per defensar una llengua qencara ara te massa dificultats. Bon diaaaa