Quan Ferrer davallà de la talaia d'or

Vicenç Ferrer (Barcelona, 1920-Anantapur, 2009) no va ser mai una persona conformista. Inicià prest la seva feina entre els més pobres de l'Índia, fins i tot ajudant els innominables, els membres que no han nascut en el si d'una casta. La societat elitista, de fet, evita que l'ombra d'un innominable el toqui, ja que així també el taca a ell.

Ferrer, però, va fer la seva via. Innominables? Persones amb necessitats. Però la seva filosofia (duita a la pràctica) no era ben vista entre les castes altes de l'Índia. Expliquen els seus col·laboradors que intentaren fer fora Ferrer, i ho aconseguiren, encara que només temporalment. És en aquest punt de la història que la vida de Vicenç s'enllaça amb la d'un altre ésser viu extraordinari: Anna. Ella feia feina en un diari de Mumbai, perquè escriure havia estat una de les seves grans aficions. Deixem que ella expliqui com una dona d'Essex, municipi de l'Anglaterra rural, acabà a Mumbai.

En un diari de Mumbai

"Jo tenia setze anys quan el meu germà em va dir que se n'aniria a fer la volta al món i, de rebot, em va convidar a anar-hi. Ja era un cap boig i vaig partir amb ell. Acabàrem a l'Índia, a prop de Mumbai, i com que se'ns acabaren els doblers, ell es posà a treballar, mentre que jo vaig continuar els estudis des d'allà".

Llavors començà a fer feina en un diari de la ciutat. Des de les seves pàgines entrevistà Vicenç Ferrer, just en el moment en què les castes altes lluitaven per fer-lo fora del país. Anna, a més d'una entrevista, aconseguí un ideal pel qual lluitar ella també.

Així fou com Vicenç i Anna es conegueren l'un a l'altre i com començaren a treballar conjuntament. "Els primers anys de la nostra vida ens comunicàvem en anglès", explica una intimista Anna Ferrer. "Però ja ha passat molt de temps des de llavors. En els darrers anys, xerràvem en castellà", hi afegeix.

De fet, Anna ha tingut sempre molt de contacte amb el castellà (i fins i tot amb el català), ja que la Fundació Vicenç Ferrer s'ha nodrit de col·laboradors i cooperants de l'Estat espanyol. També d'aquí surt el gruix del finançament de l'ONG.

Anantapur és el nom que rep la zona on sempre han treballat, una geografia complicada en un territori de la mida de Càceres però on viuen 4 milions d'indis.

Allà arribaren Vicenç, Anna i uns col·laboradors. Tal com asseguren que explicava Vicenç, els primers dies quedaren a jeure en una casa on, penjat de la paret, hi havia un cartell que deia: Esperau un miracle.

"Així que ens posàrem a esperar!", comenta, entre rialles, l'amic Ferrer. Però fora bromes, i més enllà de l'anècdota, la Fundació inicià una feina que continua fins al dia d'avui. Sempre han fet projectes a petita escala: en la prevenció de la sida, en l'economia local, en la construcció d'hospitals, escoles i llars...

Educació, habitatge, sanitat i dona són quatre dels cinc eixos sobre els quals es vertebra la tasca ferreriana. El cinquè, en canvi, és l'ecologia. El Govern indi decidí que Anantapur seria una zona de monocultiu del cacauet. Llevaren els arbres que aferraven la terra i començà la desertització, a més a més de problemes derivats de les grans pluges: aquestes arrasen la poca vegetació que hi ha, perquè no està ben arrelada. Arran d'això, la Fundació Ferrer té entre les seves prioritats la reforestació del camp i els programes d'aigua.

Ara, però, els membres d'aquesta organització que operen des de l'Estat han engegat una nova campanya amb l'objectiu d'apadrinar 20.000 infants de l'Índia mitjançant una cadena solidària. [Per a més informació, consultau la pàgina oficial, www.tucadenasolidaria.org].

"No som herois, tan sols tenim una ferma voluntat de canviar la societat"

Anna Ferrer (Essex, 1937) visità Palma fa poc per donar a conèixer l'actuació de la Fundació Ferrer, l'entitat que desenvolupa projectes de cooperació a l'Índia i que dirigí amb el seu difunt marit, el filantrop català Vicenç Ferrer.

Tots els polítics volen sortir a la foto amb vós, però després donen suport econòmic, més enllà de l'àmbit mediàtic?
Home, fa dues setmanes que som per l'Estat espanyol i m'he pogut reunir amb molts de càrrecs institucionals a Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, les Illes Balears... I sí que ens donen suport econòmic. Estic contenta, des d'aquet punt de vista.

I des de Mallorca?
De fet, el primer projecte amb fons econòmics institucionals que la Fundació Ferrer tirà endavant fou, precisament, amb l'ajuda del Fons Mallorquí de Cooperació.

Els cooperants d'avui poden considerar-se els brigadistes internacionals del segle XXI?
No som herois, però sí tenim un compromís ferm per canviar la realitat. Ara no només demanarem ajuda a les institucions espanyoles, sinó que ens obrirem al camp internacional. També començarem a demanar ajuda dins la mateixa Índia, ja que és un país de contrasts. Per una banda, hi ha pobles, llogarets, que viuen com fa cent anys. Però les grans ciutats índies no difereixen gaire de Barcelona o Palma.

La crisi copeja Occident i ha fet que les capes mitjanes perdin poder adquisitiu. Però com afecta les persones de l'Índia, que ja des d'abans no tenien res?
Bé, els bancs de l'Índia són diferents dels europeus. Allà no concedeixen préstecs així com així, són molt més rigorosos. Mentre que a Anglaterra, a França i a Espanya ens donaven crèdits fàcilment, allà no. Per tant, la crisi financera no els ha afectat gaire. Una altra cosa són els sectors econòmics com la construcció i la informàtica, que sí que n'han quedat tocats. També als sastres (a l'Índia n'hi ha milions), a tot el sector de cosir, els va amalment, ja que sobretot feien negocis amb Europa.

De l'Índia ha sortirt el gran eceonomista Yunnus, però també hi opera l'FMI i el Banc Mundial. Qui triaríeu?
Mira, Vicenç acostumava a dir: "No tenc fe en la societat actual, sinó en les persones". Ell sempre sabia utilitzar les paraules justes per expressar la seva idea.

Quan visitau l'Estat espanyol i veis la riquesa en què vivim, quina sensació us causa?
Tornaré a repetir una idea de Vicenç. Ell pensava que era positiu que almanco en qualque país hi hagués abundància, perquè així tindria gent a qui poder demanar doblers per a la gent de l'Índia, que efectivament no tenia res.•