TW
0

El periodista i escriptor de literatura de viatges Javier Reverte, explica al seu llibre El sueño de Àfrica que una vegada, trobant-se a una comunitat de pigmeus del grup batwa-bambuti a la zona ugandesa de la selva d'Ituri, va coincidir amb un grup de turistes anglesos àvids d'emportar-se un record fotogràfic d'aquella amazing experience: podrien explicar als seus familiars i amics que havien vist en directe una tribu africana de pigmeus, que fort! L'escena, tanmateix, era poc edificant: un grup de pigmeus d'aquella comunitat, embrutits per la misèria, l'alcohol i la SIDA, per cinc dòlars representaven un patètic espectacle davant els estrangers, fent veure que eren moneies que es barallaven per la fruita. Reverte es va fixar que una de les turistes no acaba de trobar la foto bona. "És que aquests pigmeus no són autèntics", va dir ella. El periodista no va dubtar a respondre-li: "El que és patètic és precisament això, que són autèntics".

Ben dit. Els indígenes autèntics no són aquells que responen als nostres estereotips. I si el món els ha abandonats en la misèria i l'oblit, no esperem trobar-hi testimonis gaire edificants: com a tot arreu, emergirà el costat més fosc de la naturalesa humana. L'autenticitat dels pigmeus, com la de qualsevol altre poble, rau en la possibilitat de desenvolupar-se en llibertat, en pau i amb unes condicions de vida dignes. La cooperació internacional ha de contribuir a crear aquestes bases. I el turisme també. La demonització del turisme no serveix de res, perquè sempre hi haurà imbècils com aquells turistes anglesos. L'alternativa no és "turisme no", sinó un altre tipus de turisme, que permeti que l'autenticitat dels pobles d'Àfrica es manifesti d'una altra manera.