Passat el Pla de Llodrà s'arriba a Son Fangos, terra bona per al conreu de la vinya i on té el celler Antoni Gelabert.
Des de quan us interessa el món del vi?
Tenia 23 anys quan vaig començar a interessar-me per aquest món. L'any 1977 férem el primer vi i vàrem veure que havíem d'aprofundir-hi més. M'agradava el tema, però hi havia poca cultura enològica a Mallorca.
I quan decidíreu fer vi?
El 1984 vaig sembrar la primera vinya amb el meu germà. Sempre havia tingut la idea de fer un vi de qualitat i tot d'una vaig embotellar-lo. Vàrem començar a comercialitzar-lo l'any 1992. Ara per ara, duim unes 5 hectàrees entre Son Fangos, na Molla, Son Peretó, Felanitx i 3 quartons a la Colònia de Sant Pere.
Qui va ser el vostre mestre?
El meu sogre em va ajudar, perquè sempre havia tingut vinya, i mon pare era molt bo per podar i empeltar. Ara bé, som autodidacte. M'he deixat endur per la intuïció i he volgut fer vi amb el cor.
Quines varietats teniu?
La primera varietat va ser el cabernet i un poc de chardonnay. A partir d'aquí, hem anat sembrant giró, manto negro, gorgollassa, premsal blanc... i també sirah, merlot, riesling i d'altres.
Per quin motiu duis vinyes a la Colònia de Sant Pere?
He sentit dir que anaven a collir el callet allà i el duien a vendre a Palma. Era una cosa extraordinària. Ens oferiren un terreny i l'agafàrem. Hi feim un 60% de callet i un poc de manto negro i cabernet. El 2008 la vinya ja va donar el que volia que donàs. És un raïm que fa més grau, aporta més color i té més caràcter del terroir.
Feis molts de vins?
En feim una dotzena. Feim la línia de Son Fangos, basada en raïms autòctons; Ses Hereues amb cabernet, sirah i merlot; diversos vins blancs i un de rosat. Som inquiets i anam fent proves perquè la rutina no ens satisfà.
Us sentiu especialment satisfet amb algun suc?
Sobretot amb el Torre del Canonge Blanc i el Torre del Canonge Negre, amb Ses Hereues i amb els que feim a la Colònia. Destaquen les anyades del 1999 i del 2005, que marcaren història.
Té secrets fer un bon vi?
No en té cap. Hi ha unes pautes que cal tenir en compte. Sobretot és bàsic saber què volem fer amb el raïm, saber quin tipus de producte volem. A partir d'aquí no té gaires complicacions. El nostre lema és fer el vi amb el cor i no amb l'ordinador. Volem elaborar-ne d'autor, que no se semblin als altres, i fer coses originals i personals. A Mallorca, o feim això o ho tenim ben cru en l'agricultura.
Però... és possible oferir coses tan diferents?
L'altre dia vaig rebre la visita d'uns amics nord-americans i els vaig donar a tastar unes ametles fetes nostres. No se'n sabien avenir. La mida petita, el gust, la dolçor... no sabien què era. Amb el raïm és igual.
La vostra opció són les varietats autòctones?
No s'ha de trepitjar res, ni tancar cap camí. Els nostres vins tenen un caràcter propi i l'hem de saber conservar. Amb les varietats locals i amb les foranes. No ens han de prendre la llengua i tampoc el patrimoni vitícola. Hem de ser qui som. Vàrem ser dels primers que etiquetaren en català. Ens posaren emperons i ens digueren que ens podien posar una multa. Llavors ens informaren que no podríem exportar el vi si estava identificat en català. Ara ens ajuden. De vegades has d'anar una mica contracorrent.
Des de quan feis agricultura ecològica?
Sempre hi hem cregut. No he estat mai partidari de l'ús d'herbicides i insecticides. És la nostra filosofia, no un reclam publicitari.
Qui beu el vostre producte?
És mal de saber, però pens que un 50% del vi a Mallorca se'l beuen els estrangers, els turistes i sobretot els residents. L'altre se'l beu la gent mallorquina. La restauració també té una tendència a oferir de cada vegada més vins d'aquí. Les institucions també comencen a valorar el nostre vi: se n'adonen que en feim de bons.
Us sentiu satisfet de la vostra feina?
Fa 15 anys que no faig res més i és un privilegi poder viure d'allò que començares a fer perquè t'agradava. Per això mateix, vull animar tothom que donin prioritat a la qualitat i a fer les feines ben fetes. Els resultats no són immediats, però a la llarga hi guanyarem tots.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.