Precintada una casa per la caiguda de part del sòtil
Els bombers precintaren ahir migdia un primer pis de Palma després que se n'esfondràs part del sòtil, segons sembla pel mal estat de les bigues. En el moment dels fets no hi havia ningú a dins i això féu que no s'hi haguessin de lamentar danys personals. Els propietaris de l'habitatge, que viuen a una altra casa, foren informats del succés.
Gomila, l'insomni dels baixos fons
El dia no existeix a Gomila. A les sis de la matinada és quan tot just hi comença l'altra cara de la nit. El pas dels anys en aquest mític barri de Palma ha deixat la seva petjada en locals abandonats, brutícia i excessos. Tampoc no s'ha alliberat dels polèmics afters, com el Polilla i el Hiedra, de la botellada ni de les bregues. Les ombres dels noctàmbuls es troben a l'interior d'aquests locals, que fan olor d'una estranya barreja de desinfectant i alcohol. Són siluetes amb rostres desfigurats pel pas de la nit, siluetes unides per un lema inconscient: allargar fins que la sang del cos no ho aguanti. Fins a les deu, les onze o fins i tot les dotze del migdia. Abans, però, ja han desgastat una mica més els estrets passadissos i les escales dels túnels que connecten els dos ambients més oposats de Palma: el passeig marítim i l'alternativa més underground, la de Gomila. Un informe encarregat per la Conselleria de Salut a una empresa externa alerta que la presència de menors consumint alcohol i droga enmig del carrer o dins els locals, sense control, hi augmenta.
Un detingut mor en caure d'un novè pis quan fugia de la Guàrdia Civil
Un jove que estava detingut morí ahir vespre a Palma quan intentava fugir dels agents de la Guàrdia Civil. El finat és un romanès de 22 anys, de nom Virgil Ginel, que tenia diversos antecedents. La defunció fou comunicada al Jutjat de Guàrdia de Palma, que inicià una investigació per tal d'aclarir els fets. Aquest jove havia estat detingut per la Policia Judicial de Llucmajor per un assumpte de robatoris i segrest. Sobre aquest darrer punt, sembla que havia estat denunciat per un home amb qui havia mantingut una relació sentimental perquè el va retenir contra la seva voluntat. Els agents de la Benemèrita foren a casa de Virgil Ginel ahir per efectuar-hi un escorcoll amb la corresponent ordre judicial. Aquest domicili és un segon pis del carrer Marià Canals, a Palma. Virgil acompanyà els agents i anava emmanillat. En un primer moment estava calmat, però aprofità un moment de descuit per escapar. A partir d'aquest moment s'inicià una persecució.
Pollença es rendeix a sant Sebastià
Després les festes de Sant Antoni i com mana la tradició, la processó dels Cavallets tornà a sortir ahir pels carrers del municipi de Pollença en motiu de la festivitat de Sant Sebastià. L'acte començà a les set i mitja de l'horabaixa amb la desfilada de la imatge de sant Sebastià, acompanyada dels Cavallets, enguany representants per Pere Plomer i Martí Carbonell, i encapçalada per l'Estendard, Andreu Crespí. La processó s'inicià al portal de l'església del municipi i voltà pels principals carrers de Pollença, davant la mirada dels assistents, que cada any esperen amb devoció l'esdeveniment. Els Cavallets i l'Estendard feren el recorregut amb l'acompanyament de la música d'un tamborí, d'un flabiol i de les xeremies, que marcaren el ritme de la típica processó. També assistiren a l'acte, que ja és una tradició, les persones que en anys anteriors han desenvolupat el papers de l'Estandard i dels Cavallets, amb la qual cosa se li atorga un caire solemne.
Inca, ciutat d'un temps
Els veïnats d'Inca podran retrobar-se amb la història de la ciutat i els seus avantpassats gràcies a un extens recull fotogràfic que l'Ajuntament i l'editorial Efados han realitzat durant dos anys i mig a la capital del Raiguer i que comprèn des del 1870 al 1975. El resultat d'aquesta recopilació gràfica, de gairebé 3.000 imatges i en la qual han participat més de 60 famílies d'Inca cedint-hi de manera voluntària les fotografies, veurà la llum a través de dos formats.
Calvo reconeix que la situació a Cort és incòmoda i el Pacte 'obliga a allò que obliga'
La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha reconegut avui que la situació a l'Ajuntament és "incòmoda" i, pel que fa a la situació del regidor i portaveu d'UM, Miquel Nadal, que està imputat en diversos casos de corrupció, ha recordat que el codi ètic "obliga a allò que obliga".
L'Ajuntament reforçarà la vigilància a Can Valero per evitar els robatoris
L'Ajuntament de Palma ha augmentat la seguretat policial en el polígon de Can Valero, a fi d'evitar actes de vandalisme, especialment de robatori de material elèctric.
Només dos de cada deu joves s'emancipen a Balears
Els joves de les Balears "viuen al dia" sense preocupar-se pel futur, són "conformistes", sobretot amb els seus respectius sous que el 80 per cent els considera "suficients" i només dos de cada deu s'han emancipat dels seus pares, la majoria d'ells per viure de lloguer, tenint en compte que necessiten el 110 per cent del seu salari mensual per fer front a una hipoteca, que s'eleva fins al 118 per cent en el cas de les dones.
Noves actuacions per atreure 130.000 turistes a Menorca
El Govern balear, el Consell de Menorca, la patronal hotelera de les Illes i touroperadors han acordat un conveni pel qual és dissenyaran accions durant els pròxims tres anys per atreure al voltant de 130.000 turistes europeus a Menorca.
Abel Matutes és elegit president de la Mesa del Turisme
Matutes substitueix Juan Andrés Melián al capdavant de l'organització. L'empresari i exministre d'Afers Exteriors Abel Matutes ha estat elegit avui per unanimitat president de la Mesa del Turisme, organització que agrupa a una trentena d'empreses turístiques, en substitució de Juan Andrés Melián, que abandona el càrrec després de finalitzar el seu mandat. Després de la seva presa de possessió, Matutes ha assenyalat que "la Mesa ha de continuar sent un fòrum de referència per al turisme" amb l'objectiu que aquest sector "torni a ser el motor de l'economia nacional", segons ha informat avui en un comunicat l'esmentada agrupació. Per aconseguir-ho, proposa "intensificar el diàleg amb el Govern i els altres representants del sector en nom d'aconseguir una concertació fructífera que permeti afrontar amb èxit el futur".
“Un cambrer té 2,5 vegades més possibilitats de patir càncer pel fum”
L'alegria és palpable entre els col·lectius per la prevenció del càncer. Onofre Pons, oncòleg a l'Hospital Comarcal d'Inca, assegura que, fins ara, la probabilitat que els cambrers no fumadors tenguessin càncer era 2,5 vegades major. No tan sols se'n beneficiaran els fumadors passius, sinó que els habituats al tabac també en milloraran la salut. Així ho vaticina el doctor Pons, president del comitè tècnic de l'Associació Espanyola Contra el Càncer a les Illes (AECC). Estau eufòrics amb una llei tan severa amb el tabac?Més que encantats (que n'estam), trobam que és una legislació absolutament necessària. I ja era hora. Socialment se n'ha reconegut molt i molt tard l'efecte nociu. Bé, és tan perjudicial com l'encalentiment tèrmic!I el dret del fumador, on queda?La llibertat col·lectiva és per damunt la llibertat individual. Si el tabac fos una droga inhalada, per ventura no danyaria als altres.
Fa oi, però no ho oblidaràs
L'ofensiva iniciada contra el consum de tabac també afectarà les capsetes, ja que el Ministeri de Sanitat ja està enllestint la modificació del reial decret que en regula l'etiquetatge. L'objectiu és forçar les multinacionals tabaqueres a incloure fotografies, molt esgarrifoses, a la part del davant i al darrere del paquet de tabac. Són imatges que mostraran, per exemple, pulmons cancerosos, tumors de coll, dentadures danyades o pell molt envellida. Aquestes instantànies seran escollides d'un catàleg d'il·lustracions aprovat per la Comissió Europea l'any 2006, que tenia la intenció d'unificar-ne els criteris. Ara bé, allò que no queda clar és quin efecte produiran en el consumidor. Segons Joan Vives, degà del Col·legi de publicistes i relacions públiques de les Balears, "les imatges faran oi, però el fumador les mantindrà al cap molt de temps". És a dir: "El client pot dir 'quina merda, com em poden mostrar això!', però se'n recordarà". Sigui com sigui, la fotografia és el camí més eficient per arribar al subconscient del públic. "Colpidor i efectiu", ho descriu Vives. "No hem interioritzat la realitat de paraules com 'càncer', que sona molt fort", hi afegeix. Per això, la imatge facilita una vertadera assumpció del que implica el fet de fumar, més enllà de saber el significat etimològic d'un mot com "càncer".
Per refundar Esquerra Unida, entre imitar ICV i un nou Front
L'enèsim intent de reflotar una nau històrica com Izquierda Unida (o 'Izquierda Hundida', com diuen jocosament a Madrid), avança amb força a les Illes Balears. Es tracta de la refundació d'EU a l'àmbit estatal. Però a territoris com Astúries, Euskadi i les Illes el procés podria derivar en una nova formació política. David Abril, actual coordinador del partit, reconeix que la refundació a l'Arxipèlag culminarà amb noves sigles.
L'abc dels metges forenses
No, no farem cap tractat de medicina forense. Simplement, volem donar unes petites pautes per conèixer una mica la tasca que desenvolupen aquests metges "tan especials". El primer que ens diuen per desmitificar-ho és que ja ens podem oblidar dels CSI. A les Balears no n'hi ha, com tampoc arreu de l'Estat. Surt just a les pel·lícules nord-americanes. Tampoc no trobam anatòmics ni clíniques forenses: ambdues institucions han anat desapareixent ja fa uns anys. Sí que hi ha, en canvi, els instituts de medicina legal. i treballen els forenses -llicenciats en medicina i cirurgia que han aprovat unes dures oposicions de l'Administració. Pertanyen al Cos Nacional de Metges Forenses i depenen del Ministeri de Justícia. Se'ls coneix perquè actuen sempre dins un expedient judicial, és a dir, a petició del jutge, el fiscal o el Registre Civil. Quan un d'aquests estaments judicials necessita respostes d'índole mèdica o biològica per prendre una decisió, acudeixen a la medicina legal. Els coneixements -informes- dels forenses s'apliquen dins la instrucció i miren de resoldre els dubtes del magistrat.
La crisi fa augmentar les famílies que demanen ajuts per cuidar els padrins
La crisi econòmica està condicionant l'aplicació de la Llei de dependència i cada vegada són més les famílies que, en lloc de dur els seus majors a residències i centres de dia, opten per cobrar l'ajut que dóna l'Administració per tenir cura dels seus majors. D'aquesta manera, sobretot famílies amb membres a l'atur, complementen amb aquests ingressos una economia domèstica que passa per dificultats. La Llei de dependència fixa com a prioritat la prestació tècnica del servei i, per tant, prioritza que tots els beneficiaris puguin ser atesos en un centre de dia o una residència. Només excepcionalment, la normativa preveu que les famílies puguin cobrar un ajut per cuidar els seus dependents. Segons la Conselleria d'Afers Socials, un 85% de la població dependent té més de 80 anys. En la majoria de casos integren encara famílies tradicionals, reticent a dur-los a centres de dia i residències, i els cuida la dona de la casa, que sol tenir més de 60 anys. Però, al marge d'aquest fet estructural, els treballadors socials constaten que cada pic són més les famílies que, tot i que puguin dur els seus majors a centres assistencials, opten per cobrar els ajuts per qüestions vinculades a la crisi.
Les Balears perderen més d'un milió de turistes l'any passat
Les Balears reberen un total d'11.609.161 visitants el 2009, cosa que suposa un descens de l'11,3% o una pèrdua de més d'un milió de clients en relació amb la temporada anterior, segons informà ahir el conseller de Turisme, Miquel Ferrer, en el transcurs de la jornada d'obertura de la XXX edició de la Fira internacional de turisme de Madrid (Fitur), que va ser inaugurada pel reis Joan Carles i Sofia. El titular de Turisme informà que del total de clients de l'any passat, 8.979.986 havien estat estrangers, amb una baixada del 9,5% respecte de l'any anterior, mentre que el mercat espanyol havia experimentat un descens del 16,9% i s'havia siutat en 2,6 milions de visitants. Quant al comportament dels nuclis emissors tradicionals, el balanç presentat ahir pel Govern indica que Alemanya aportà un contingent de 3,6 milions de turistes per via aèria, un 10,8% per sota de l'exercici anterior, mentre que el Regne Unit generà 2,8 milions de clients, amb un descens del 16,1 per cent respecte de la temporada precendent.
“Ambiciós” programa per a la UE
El cap de l'Executiu de Madrid i president de torn de la Unió Europea, José Luis Rodríguez Zapatero, presentà ahir el projecte dissenyat per a la presidència espanyola, en el qual proposa "un gran pacte social" i un "govern seriós i exigent" de les polítiques econòmiques, a fi que la Unió sigui "protagonista" i no "espectadora" de la globalització, fet que significaria perdre terreny davant els EUA, l'Índia i la Xina.
3 rutes, 11 places
No era fàcil moure's ahir pel carrer Sant Miquel. La que és una de les artèries d'aquestes festes de Sant Sebastià estigué plena durant tot el vespre. Hi havia una autèntica riuada. Per amunt i per avall. Dels Quaranta Principals, amb el seu popurri a base de playback, al ball de bot que amenitzava Música Nostra. Dels Anegats a Melocos i un altre pic per amunt per veure Luz Casal, que frissava per cantar i obligà a retallar el concert dels Anegats, que, una vegada més, reuniren el seu públic fidel a la plaça d'Espanya de Ciutat. Era difícil transitar-hi. Per això una bona opció deuria ser la que trià un grup d'al·lotes d'Esporles, que, des de les sis de l'horabaixa, aguantaven heroiques en la primera fila de la plaça Major. El seu objectiu només era un, Melocos, i poc importava la pluja que caigué tímidament mentre els gaditans oferien el concert. L'aigua es féu present de manera intermitent en diferents moments de la nit, però no féu fugir ningú. "Tanmateix, nosaltres ja hi anam, anegats", deien els de Son Servera, que també varen fer obrir els paraigües a la gent.
Les bicis prenen Ciutat
Un any més Palma es va omplir de bicicletes. Riuades de bicicletes sortides de Cort amb destinació a Son Moix. Vint minuts després que els primers hi arribassin, a Cort encara hi havia més de mil persones que no havien començat a pedalejar. El color protagonista fou el vermell, ja que Cort regalava una camiseta als participants que, si la disfressa ho permetia, era lluida amb orgull. La batlessa de Palma, Aina Calvo, que en els darrers 12 mesos ha fet un gran esforç per conscienciar els seus ciutadants de com són d'importants els carrils bicis i el transport alternatiu, fou l'encarregada de donar el sus a la cursa.
El retorn d'un estil propi
Maria de la Pau Janer retorna al panorama literari després de cinc anys de silenci i ho fa posicionant de nou Mallorca com a escenari de la novel·la Cartes que sempre he esperat, després de recórrer Roma amb la premiada Passions romanes. Cartes que sempre he esperat és un llibre sobre "secrets i esperes" que narra la història d'uns personatges que descobreixen un passat que influirà de manera irreversible sobre el seu present. Aquesta novel·la "parla de l'amor en les diverses facetes, també de l'amor entre pare i fill i de la complexitat de les relacions humanes", explicà ahir l'escriptora.
Palma s'omple de bauxa en el seu dia
Devers la mitjanit de dimarts Cort envià un SMS als periodistes. "La policia confirma 31.100 persones a les 22.30 hores, el doble que el 2008. Probablement serà la revetla amb més participació de la història". L'endemà dematí, ja per la via convencional del correu electrònic, les xifres es disparen: "Amb 51.000 se superen tots els rècord d'assistència, el 56% més que l'any passat. Un nivell de participació ciutadana sense precedents a Palma", deia el comunicat. Tanmateix, però, la sensació que molts de ciutadans que passejaven pel carrer tenien era que "enguany hi ha manco gent", segons comentaven a redols. Sigui com sigui, amb 10, 30 o 50 mil persones, el que queda clar és que la revetla de l'altra nit fou un èxit per totes bandes. Potser una de les places menys concorregudes fou de la l'Artesania, que enguany s'incorporava a la ruta de la revetla. Los Delinqüentes, Tomeu Penya, Luz Casals i Melocos foren els concerts que més masses congregaren. La plaça del Mercat, la més pintoresca.
Els Ciutat de Palma, cap al Principat i les Illes
Amb menys efectes lluminosos que l'any passat però amb la sobrietat característica que regna en aquest tipus d'actes, el teatre Principal de Palma acollí ahir vespre l'entrega dels premis Ciutat de Palma. Els màxims guardons culturals de la ciutat han quedat enguany en terres de parla catalana. Fins al Principat viatjaren el Llorenç Villalonga de narrativa, per a Joan Comasòlivas; el de Crítica Literària de Jaume Medina i els d'Animació Independent, per a Marc Riba i Anna Solanas. El Ciutat de Palma d'Arts Visuals ha estat per al menorquí José Àngel Sintes i a Mallorca queden els dos restants, els Guillem Sagrera d'Arquitectura, per a Elías Torres i José Antonio Martínez, i el de poesia, per al palmesà Pere Perelló Nomdedéu, que, per cert, resideix a Mèxic.
Nadal passa per la via ràpida
El tennista mallorquí Rafel Nadal va oferir bones sensacions en el segon partit de l'Obert d'Austràlia, el primer gran de l'any, i va aconseguir classificar-se per a la tercera ronda del torneig després de desfer-se per la via ràpida de l'eslovac Lukas Lacko amb un triple 6-2. El manacorí, actual campió, es va trobar més còmode en la pista que davant del rival del debut, l'australià d'origen polonès Peter Luczak, i des del principi va manar en el marcador. De fet, va obtenir un triomf amb el valor afegit d'haver-ho fet en menys de dues hores.
Un any més
Josep Guardiola serà encara el preparador del Barcelona la pròxima temporada, després que el president del club català, Joan Laporta; el director esportiu, Aitor Txiki Begiristain; i el mateix tècnic ho anunciassin ahir migdia en una roda de premsa. "Som aquí per anunciar que Josep Guardiola serà l'entrenador del primer equip del Barça en la pròxima campanya", declarà Laporta tot just comparèixer davant els mitjans de comunicació. El màxim responsable de la institució revelà que dimarts horabaixa s'havia reunit amb el tècnic blaugrana, que li comunicà "el compromís" de continuar al capdavant de l'equip "almenys una temporada més". Tanmateix, el nou contracte de Guardiola s'elaborarà i redactarà després de les eleccions a la presidència del club, que seran aquesta primavera. "El nou president del Barça i Pep n'acordaran els termes i les condicions", va confirmar el mateix Laporta, que creu que la futura renovació de l'entrenador s'ha de considerar "un títol més" per a l'entitat. Guardiola, que aquestes darreres setmanes havia reiterat el desig de no negociar una nova fitxa a mitjan temporada, reconegué que l'eliminació en la Copa del Rei i el fet que el seu futur monopolitzava l'actualitat blaugrana havien precipitat la decisió d'anunciar aquesta continuïtat.
El futbol de ca nostra
Deixen la vaga Si ahir parlàvem de la delicadíssima situació de l'equip del Manacor, perquè els jugadors havien pres la decisió de no entrenar-se ni jugar com a mesura de protesta per no haver cobrat les darreres mensualitats, avui hem d'anunciar que a la fi, i després d'una reunió que varen mantenir el batle, Antoni Pastor; l'entrenador, Jaume Mut, i el president del club, Vicenç Acuñas, arribaren a un acord perquè aquest darrer pagui avui mateix als futbolistes els diners que els deu.
Delgado, Pérez Burrull i altres del caramull
Sabeu què nom el pitjor àrbitre de la Primera Divisió? Efectivament, com el pitjor batle de Mallorca: Carlos Delgado. És nefast. De ben a prop el segueix el tal Pérez Burrull, que, encara que no sigui el pitjor de tots, sí que és el que més odi sent pels...
El Sevilla esclafa el Depor (0-3)
El Sevilla deixà gairebé sentenciada l'eliminatòria de quarts de final de la Copa del Rei davant el Deportivo de la Corunya després d'imposar-se per un clar 0-3 a Riazor. Els homes de Manolo Jiménez es mostraren molt superiors al conjunt gallec i el 0-3 va ser al final un resultat curt, si es té en compte el que es presencià sobre la gespa.
Caiguda inesperada (1-2)
El Getafe diluí a l'Ono Estadi el somni del Reial Mallorca a la Copa del Rei (1-2) amb un triomf ben just. Res no hi ha impossible, però remuntar el resultat d'ahir sembla una quimera impossible. El conjunt de Gregorio Manzano, que sumà la primera derrota a casa de la temporada, sortí al terreny de joc entabanat, endormiscat, i els madrilenys no tardaren a obtenir el control del duel. Faltà actitud i intensitat. I així el Mallorca no és més que un equip vulgar, absolutament mediocre. Manuel del Moral i Miku avançaren als homes de Míchel, però Castro, ja en temps de perllongació, maquillà el resultat i deixa un alè d'esperança per a la classificació.
Quan la premsa és silenciada
La majoria de ciutadans bascos encara dormien quan els tot terreny de la Guàrdia Civil varen entrar a les instal·lacions del diari Egunkaria. No eren ni les vuit del matí d'aquell llunyà 20 de febrer de 2003. És per això que, quan les ràdios començaren a emetre la notícia de la il·legalització, milers de persones es dirigiren als quioscs. Era veritat allò? En els establiments trobaren el darrer número de l'Egunkaria (en euskera, diari), un projecte nascut l'any 1990 gràcies a la compra d'accions populars per part de milers (i anònims) amants de la llengua basca.
Arcadi, no arcàdic
Els discursos alternatius a la globalització neoliberal corren el risc de presentar, darrere l'eslògan ja un pèl gastat "Un altre món és possible", una col·lecció de somnis i desitjos d'un paradís molt, massa llunyà, i de perdre's en vaguetats, sense explicar-nos...
“Vivim en un planeta de grassos i famolencs”
"Els pirates som nosaltres, no ells". Trobar algú que parli des d'una perspectiva tan clara, sense embulls absurds ni gust per la política de cabaret, pot resultar relativament complicat. Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) és economista, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l'associació Justícia i Pau. El veterà activista participà, dijous a Palma, en una conferència sobre les relacions entre el Nord i el Sud organitzada pel Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació.
Un sisme de 6,1 graus sacseja de nou Haití
El nou sisme de 6,1 graus que ahir va sacsejar l'oest d'Haití va causar moments de pànic i la caiguda d'alguns murs. Això no obstant, no es varen notificar noves víctimes. La rèplica, la més forta de les que es tenen notícia després del terratrèmol de 7 graus de l'escala Richter de dimarts passat, 12 de gener, va tenir una profunditat de 9,9 quilòmetres i es va localitzar a 41 quilòmetres de Jacmel, al sud-est del país, i a 59 de Port-au-Prince, segons dades de l'Institut Geològic dels Estats Units. Gràcies al fet que la major part de la població dorm pels carrers, patis i jardins, la caiguda de murs d'algunes cases no causà desgràcies majors, ja que en general es tractava d'immobles amb cruis i fissures que havien estat abandonat per precaució. Els murs i la terra varen tremolar, i moltes persones s'aixecaren del llit mig despullats per posar-se fora de perill en un lloc obert, com succeï a un hotel del nord de la capital ocupat per periodistes. El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, va demanar ahir un gran esforç internacional per reconstruir Haití similar al pla Marshall, destinat pels EUA a la recuperació d'Europa després de la Segona Guerra Mundial.
Empadronaments
Ahir feia una pregunta(i no una afirmació!)a mode de reflexióper intentar treure junta;perquè de forma conjuntaengronsem tots les neuronessense perdre massa estonespels laberints de la lleii poder trobar el remei,ja que parlam de persones.
Imatges en súper 8
M'apunto a la nostàlgia del Jo hi era (els dimarts nit, a IB3) sobretot per la màgia de les imatges en súper 8, que encara guanyen més ara que la televisió s'ha hagut de fer fredament digital per sobreviure. Les imatges dels jaleos a Menorca (amb la primera...
Atencions i finançament
Cuidar els majors és una obligació ètica i moral. És un valor universal, un compromís de quasi tots i per sempre. L'actual conjuntura, amb una crisi econòmica generalitzada, varia els hàbits a l'hora de cuidar els padrins. La Llei de dependència prioritza que els...
Cavar-se la tomba
Potser devers Calvià qualcú va creure que Rodríguez seria el suport adient per dur a port les ambicions i malcriadures del nin aveciat. Quina poca consciència de les pròpies misèries. Delgado no sembla adonar-se que la seva força minva per moments, una...
El pa més infame
Què haurien de fer els nostres ajuntaments davant el dilema d'empadronar o no un immigrant sense papers? Haurien d'empadronar-lo, segurament. Fan bé? O potser cometen una imprudència? La llei no és clara, o com a mínim sembla oberta a dues...
Festes passades
Festes passades, coques menjades i restes que en queden de congelades. Això es podria dir de qualsevol festa del calendari. I jo ho dic referint-me a bocinets d'espinagada que gràcies al congelador podrem assaborir sense estar embafats. Mentre pens...
Sa (cada vegada menys) Nostra
No fa falta ser Einstein per saber que gairebé tot és relatiu. La realitat es pot analitzar des de mil punts de vista diferents, i cada un d'aquests enfocaments ens aportarà un resultat diferent. Quan jo era jovenet, record que entre els adults era recurrent, cada...
No vagi per dit
El futur del PSMFa mesos que el PSM viu un debat intern per tal de decidir si es presenten en solitari a les eleccions autonòmiques o si reediten el Bloc. Fins i tot s'han fet enquestes internes. Es demana a la militàncai si és...
Una carta de Karl Marx (1841)
"Novament t'escric perquè em trob tot sol i tenc molta pena d'haver de parlar amb tu sense que ho sàpigues, ho sentis i em puguis respondre. Per dolent que sia el teu retrat em serveix a la perfecció. I ara puc entendre per què fins i tot les més obscures...
El sistema, inexpugnable
Haureu observat que, en plena crisi, quasi no se senten les veus de les víctimes. Els sindicats fan un cert ús del cada dia més esquifit territori de la reivindicació i de la lluita obrera, però hi ha alguna cosa que n'allunya les jerarquies en la percepció...
Tragèdia+tragèdia
Si un país amb una renda per càpita de les més baixes del món és sacsejat per un terratrèmol de gran intensitat, el fet de centrar les conseqüències en el nombre de víctimes mortals minimitza la tragèdia. Perquè els efectes col·laterals poden multiplicar-la...
Vic i immigració
Diuen que les armes les carrega el diable. I la veritat és que avui en dia podríem aplicar aquesta màxima a multitud de situacions. Perquè hi ha multitud de coses i processos que tenen una finalitat i el seu ús s'acaba pervertint i resultant contraproduent...
El català i els alemanys
Dilluns, en aquest mateix diari, el director del Mallorca Magazin, Bernd Jogalla, va publicar "Els alemanys i el català", un interessant tast sobre les percepcions que tenen els alemanys que viuen a Mallorca sobre la situació sociolingüística. En aquest...
Cartes al director
Cartes dels lectors
El malmès futbol femení balearEl futbol femení a Balears continua sent, a grans trets, un esport marginal. Els seus dos principals clubs, el Collera i l'Sporting Ciutat de Palma, amb prou feines treuen alguns benefici econòmic o mediàtic de la seva aposta esportiva. Ni el merescut ascens del Collera a la Superlliga (primera divisió del futbol femení espanyol) ha servit per donar embranzida a aquest esport.