En l'actualitat, els exemplars que es pesquen i que arriben als nostres ports són comptats i, llevat d'una petita població que hi ha al sud de l'Arxipèlag, es considera una espècie extingida a les illes principals. L'any 2005, se n'agafaren oficialment 12 quilos a Balears, poc més de mitja dotzena d'exemplars.
Migracions
La cabra o cranca (coneguda científicament com Maja squinado) és un dels braquiürs (crancs) europeus més habitualment consumit per l'home arreu de la seva àrea de distribució. Es tracta d'una espècie característica del litoral, però també és un cranc migratori que es retira cap a zones més profundes en funció de les variacions de salinitat i temperatura de l'aigua.
Segons les investigacions que dugué a terme a l'Adriàtica fa anys el carcinòleg croat Zdravko Å tevcic, les cabres emigren una vegada per any. Fan la seva aparició a prop de la costa, molt rarament durant l'hivern, però a mesura que s'apropa el bon temps les captures augmenten de manera gradual i arriba al màxim durant el mes de maig. A partir del juny comencen a desaparèixer ràpidament cap a les màximes profunditats. Atès que durant la migració cap a la costa té lloc la primera incubació d'ous i que, després de l'eclosió de les larves, les cabres es retiren cap a les profunditats, es pot concloure que els moviments migratoris estan íntimament lligats a la reproducció, a la vegada influenciada per factors externs com la temperatura i la salinitat de l'aigua. Sembla que, mentre són a les grans fondàries, les cabres s'enfonsen dins el substrat fangós.
Els adults es troben a poca fondària, entre 5 i 40 metres, en diferents tipus de substrat, tant d'arena com de fang i rocallosos. A les Balears és present a la zona d'algues fotòfiles, hemiesciòfiles i esciòfiles durant la primavera.
Altres espècies
Als mercats de peix de les Illes hi ha cabres fresques importades del Cantàbric, però en realitat pertanyen a una altra espècie molt similar, Maja brachydactyla, que és l'autèntic centollo dels gallecs.
Morfològicament, ambdues són molt semblants i, de fet, fins fa pocs anys, els científics les consideraven una única espècie. Pràcticament es pot dir que només els especialistes són capaços de distingir-les i encara hi ha discussió sobre si ambdues s'han de mantenir taxonòmicament separades, malgrat que les comprovacions de caire genètic també fan costat a l'existència de les dues espècies. Probablement, en alguns punts de la Mediterrània s'hi hagi introduït la Maja brachydactyla, la qual cosa podria explicar que en alguns indrets d'aquesta mar encara existeixin pesqueres més o menys rendibles d'aquest cranc.
Una altra espècie de cranca és la cabrella, també anomenada cranca d'alga o cranca borda (Maja crispata). Aquesta és encara ara molt abundant a l'Arxipèlag, tot i que és molt més petita i, generalment, no es consumeix. La cabrella és molt similar als exemplars juvenils de cranca vertadera.
Fora de la nostra mar hi ha altres castes de Maja, a pesar que en aigües ibèriques només s'hi ha localitzat, a part de les tres fins ara esmentades, la Maja goltziana, una espècie de profunditat.
En general, la situació de les poblacions de cranca mediterrània a tot el litoral de l'Estat espanyol és crítica, i fins i tot els científics alerten que la sobreexplotació d'aquest recurs ja comença a afectar les poblacions de cranca atlàntica, perquè es tracta d'un marisc molt apreciat que actualment s'exporta en grans quantitats.
Sigui com sigui, a la mar balear la seva recuperació, tot i els esforços de l'administració competent, pareix un objectiu encara molt lluny d'assolir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
possiblement les aigos brutes vessades sense tractar dugueren a lèxtincio aquesta cranca ,+ el desconeixament de la seva biologia i una vegada + les arts d'arrasar sense miraments...
Un pescador em va dir que intentar repoblar de cranques Cabrera com es fa cada any és un disbarat perquè amb la moratòria actual, els anfosos es reprodueixen més del compte i les passen magres, de manera que es mengen tot quan troben al davant. Em venia a dir que altres indrets de la costa Mallorca on no tenguin tants depredadors segurament serien millors per a la repoblació.