“L'alfals que ara feim al pla de Sant Jordi és de categoria superior”

Sempre heu viscut a l'Aranjassa?
A ca nostra eren pagesos de sempre. Jo vaig néixer a Can Vicó. Érem 7 germans i tots vàrem tenir una finca.

Què feien a casa vostra?
Fèiem hortalissa i bous. Cultivàvem molt de pebre de tap de cortí i molts de borratxons. Allà on es feien millor els borratxons era a devora la síquia, devora Es Control. El borratxó és una planta que ha de menester molta aigua i el borratxó de Sant Jordi és molt bo. Ara encara se n'hi fa, però poc. També fèiem albergínies, pebres i hortalissa de tota casta. Anàvem a vendre a Palma amb carro. El deixàvem a l'hostal de Can Penya o de Can Coma-sema.

Com era Sant Jordi aleshores?
Sant Jordi era el rebost de Palma. S'hi feia una hortalissa molt valorada. La patata era una de les millors que hi havia. Avui tot això ha desaparegut. Tot es va anar llevant i ha arribat a descomparèixer quasi del tot.

Vós quins cultius heu fet?
Jo feia moltes hortalisses, sobretot molta lletuga. La veníem a un majorista que servia a cadenes hoteleres. També vaig tenir vaques. Vaig comprar quota lletera i dúiem molta terra, devers 100 quarterades. Vàrem arribar a fer uns 1.000 litres de llet cada dia.

N'hi va arribar a haver moltes, de vaqueries, per aquí?
D'Es Control cap a l'Aranjassa hi havia més de 100. Primer es varen anar fent més grosses i ara ja no n'hi ha. El preu de la llet les va fer inviables. Però el problema és general de tota l'agricultura: els preus són tan baixos que no permeten obtenir una rendibilitat.

Vàreu promoure la xarxa de rec amb aigües depurades?
Sempre he estat una persona inquieta i he participat a moltes activitats. Entre d'altres coses, vaig ser president de la comissió de festes de Sant Jordi. I sí, una de les coses que vàrem impulsar, amb altra gent, va ser la xarxa de rec amb aigües depurades.

Com va ser això?
L'aigua es va arribar a salinitzar a causa de la sobrexplotació. L'alfals sols podia créixer uns 15 cm i això que és una de les plantes més resistents a la sal. Per això vàrem promoure l'ús de les aigües depurades per regar. En aquell temps a tot Mallorca sols hi havia una petita depuradora a Sóller.

Vàreu trobar facilitats per dur endavant el projecte?
Fèiem reunions al cinema de Can Gri i hi participava tothom. Així es va posar en marxa el llarg procés de fer la depuradora i canalitzar l'aigua. Constituírem la comunitat de regants de la qual encara form part de la directiva. Les aigües estaven molt més mal depurades que no ara. Ara no fan gens d'olor.

Però ara sembla que teniu un problema d'embassaments?
Sí, ara que l'aigua és bona ens en sobra molta. Moltes terres s'inunden i l'aigua crea molts de perjudicis. Si en Paul Bouvij va ser capaç de controlar l'aigua del pla de Sant Jordi fa més de 150 anys, no entenc com ara no ho podem fer. L'aigua va dins la síquia i no pot sortir perquè la síquia està bruta. A darrere la Casa Blanca l'aigua també està embassada. Hi ha un ullal i ara torna a brollar, com les Fonts Ufanes.

Això abans era així?
Abans la síquia sempre estava ben neta i els albellons arreglats. Els animals hi pasturaven. Ara hi ha molta brutor i l'aigua no filtra.

Ara quin cultiu teniu a la vostra finca?
Tenc 20 quarterades sembrades d'alfals. L'alfals que feim al pla de Sant Jordi és de categoria superior. L'aigua ha perdut la salinització i ara l'alfals es fa d'un metre i de més alçària. L'aigua és la mateixa que pertot, però aquí la terra és molt bona.

En feis molta quantitat?
Enguany les segades han estat d'unes 60 tones cada una, però fa tres anys vaig arribar a les 85. Començam a segar devers l'abril i en feim 6 o 7, fins a l'octubre.

És rendible fer alfals?
Hi ha moltes despeses. Ens salvam una mica perquè l'aigua ens surt a un cost molt baix. Però és important mantenir aquesta zona cultivada. Això és la meva principal satisfacció.