“El sector agrari està viu i té capacitat de resposta: el repte és comercialitzar millor”

Quin balanç feis de l'any passat?
Ha estat un any complicat, per una crisi global i perquè el sector ja pateix una crisi estructural. Hi hem respost fent feina en l'agilitació dels ajuts. Hem pogut pagar prop d'un 90% de la PAC tot d'una. També hem promogut mesures com l'impuls del producte agrari, del valor afegit i de la modernització de les explotacions. La línia de joves ha funcionat bé: se n'hi han incorporat uns 50, dels quals un 40% són dones.

Quina és la direcció de la vostra gestió?
La de l'esforç per millorar la comercialització i la diferenciació del producte. En un món globalitzat tot té marca. Hem creat la marca de producte local, que té unes garanties plenes de traçabilitat. Hi ha 400 inscrits en aquesta marca. També és important fer una crida a la responsabilitat dels consumidors envers aquests productes que són d'aquí i són de qualitat.

Com veis la nostra indústria agroalimentària?
Aporta un valor afegit que sols s'obté de la transformació. És el cas del vi, l'oli, la llet, el formatge, la sobrassada... Això ajuda a donar més sortida a les produccions del sector primari. Crec que, en general, està fent front a la crisi.

I el sector vitícola?
És un exemple d'esforç en la qualitat i l'entrada de noves tecnologies. Els reconeixements dels nostres vins en l'àmbit internacional són una bona mostra del que s'ha aconseguit.

Aconseguirem posar en marxa noves identificacions de qualitat?
Ho ha de liderar el sector, que està viu i que té capacitat de resposta. El repte és comercialitzar millor. La tomàtiga de ramellet n'és un bon exemple, i que pugui entrar en una identificació és important. Tot el peix de la llonja de Palma també anirà identificat.

Com valorau la posada en marxa de l'agricultura integrada?
S'hi han fet esforços i aviat se'n veuran els resultats. És una certificació que demanen tant el sector comercial com el productor. L'agricultura ecològica també s'està consolidant en el mercat. De cada vegada incorpora més superfície i més productors gràcies a la bona feina del consell regulador.

Amb quins problemes es troba la ramaderia?
Són anys complicats. El sector de la llet es troba amb unes variacions de preus que no l'ajuden. Els preus en origen del bestiar són baixos. Hem d'arribar a identificar la llet i la carn amb marques de qualitat. El me de Pollença es ven molt bé, igual que la porcella negra.

Pensau posar en marxa cap iniciativa per afrontar la crisi de la fruita seca?
El darrer any ha estat dolent i amb una greu crisi de preus. Hi ha un fong que afecta una zona d'ametlerars i hi hem actuat. La feina del sector cooperatiu és essencial. Tenim el pla de cooperatives que estam acabant de consensuar. D'altra banda, la nostra ametla és un producte de qualitat, valorat per consumidors i productors. Té una marca i ens ha de permetre diferenciar bé el producte. En la garrova és igual.

Com veis el traspàs de competències i el pressupost de la Conselleria per a 2009?
El Govern ha de tenir una política agrària i pesquera. I, a la vegada, ha de complir amb l'Estatut efectuant les transferències als consells. Ja ho tenim molt avançat: a l'espera de concretar-ne els mitjans humans i materials, hi ha acords sobre les funcions a transferir. Respecte del pressupost, en un any com aquest ens hem d'adequar a la previsió d'ingressos, sense afectar els ajuts que necessita el sector.

Què diríeu als nostres pagesos en un temps tan difícil?
Que en valoram l'esforç i que mirarem de respondre a les seves necessitats. Un dels nostres objectius és agilitar les tramitacions. El pagès s'ha de poder beneficiar d'uns drets que té. Les ajudes han d'arribar. Però hem d'assegurar la rendibilitat de les explotacions aconseguint uns preus millors per als productes. Sols això ens permetrà incorporar joves al sector i dinamitzar-lo.