TW
0

És ben sabut que un dels grans reptes que planteja aquesta segona dècada del segle XXI és la gestió que farà la humanitat dels avanços assolits durant aquests darrers lustres. No sembla una tasca senzilla. Sigui com sigui, alguns sectors, com ara les indústries editorials, personalitzen a la perfecció l'angoixa que acompanya molts d'aquests canvis. Així, el naixement i l'avanç titànic que han experimentat els e-books -també coneguts com a "llibres electrònics"- ha desbaratat el panorama previst per moltes d'aquestes agrupacions. Alguns ja plantegen nous escenaris en els quals la funcionalitat dels llibres de tota la vida esdevé minvada a favor de les garanties que incorpora aquesta nova fórmula de lectura. No debades, cada vegada sembla més propera en el temps la possibilitat que les escoles incorporin aquest nou model d'aprenentatge a les aules. Risc o oportunitat? Aquesta és la qüestió que es proposa en molts dels debats educatius de l'actualitat.

Aposta incipient

Des del Ministeri d'Educació espanyol, aquests darrers dies s'ha reiterat la idea de potenciar les anomenades lectures digitals. D'aquesta manera, des d'aquesta administració ja s'ha posat en marxa una estratègia encaminada a innovar els serveis editorials en vistes a acostar aquestes noves tendències a la resta de la comunitat educativa. Com és de suposar, la proposta feta per part de la cartera dirigida pel ministre Gabilondo esdevé una passa més en el camí d'incorporar les anomenades TIC en el dia a dia dels centres educatius espanyols.

En aquest sentit, segons han donat a conèixer algunes fonts de l'Executiu, a hores d'ara, ja és possible descarregar publicacions a través de la pàgina web del Ministeri i poder llegir-les parcialment, tot com a pròleg a la seva compra a través de la xarxa. Els arguments que s'han plantejat a l'hora de justificar aquesta iniciativa són tan diversos com coneguts: la necessitat de crear una comunitat educativa més respectuosa amb el medi ambient, que sigui capaç d'avançar tenint en compte les innovacions tecnològiques més recents i, finalment, també es pretén dissenyar un sistema que minvi en costos -tant a per l'economia pública com per les familiars-.

Paral·lelament a aquesta intenció procedent del sector públic, a l'Estat també hi ha una important empenta des del sector privat que preveu la implantació dels sistemes en els col·legis com un important camp de negoci. Sense anar més lluny, la Fundació Telefònica reuní fabricants i distribuïdors d'aquests aparells a final d'any per tal de planificar-ne l'entrada definitiva durant el 2010. Actualment, el nombre de lectors que utilitzen aquest format oscil·len entre els 10.000 i els 40.000 i s'espera que s'incrementin els propers anys. En qualsevol dels casos, Óscar Fajardo de l'editorial SM, reconeix que les editorials ja es preparen per a la nova era, de fet, ja hi ha converses amb diversos centres per engegar programes pilot en l'aplicació de l'e-book en l'àmbit educatiu.

Dificultats potencials

Això no obstant, sembla que la implantació dels llibres digitals com a element normalitzat a les aules no serà un fet immediat. En un esglaó diferent se situen altres països del Vell Continent que, aquests darrers mesos, han donat a conèixer diferents propostes orientades a fer del llibre digital un instrument més en els pupitres dels estudiants. Un exemple el trobam a Itàlia, on des de fa uns mesos el Govern, dirigit per Silvio Berlusconi, ha manifestat la intenció decidida d'impulsar els llibres electrònics als centres educatius del país. Tal com era d'esperar, la notícia ha suscitat controvèrsia en el país transalpí, que durant aquests darrers mesos ha vist endarrerida l'aplicació d'aquesta mesura que, en tot cas i segons la informació donada per l'Administració italiana, queda en mans de la decisió que prengui cada centre.

En aquest sentit, una de les primeres traves que poden limitar l'extensió dels e-books és l'accés a la xarxa. D'aquesta manera, Itàlia se situa a la coa en el rànquing d'estats europeus amb accés a banda ampla, només per davant de Xipre i de Malta. Evidentment, dissenyar canvis en el sistema educatiu d'aquest nivell demana de manera necessària una infraestructura de la qual, segons sembla, Itàlia no disposa a hores d'ara. Així mateix, pel que fa a aquesta problemàtica, segons les dades oferides per l'Institut Nacional d'Estadística italià, només el 47% de les llars disposa d'un ordinador en condicions, amb la qual cosa es fa encara més difícil l'empresa. Des d'alguns sectors crítics, a aquest elenc de limitacions, s'hi ha volgut afegir el factor preu, tot argumentant que els costos derivats de descarregar llibres a través d'internet o, fins i tot de llogar-los, no seran excessivament menors que les despeses que impliquen avui dia comprar llibres en format paper.