“S'ha de valorar i facilitar la feina de la dona pagesa”

Com va ser que passares a participar en les associacions pageses?
Tota la meva vida m'ha agradat foravila i hi he viscut. Vaig començar a estudiar turisme i llavors vaig estudiar empresarials. Però quan es va muntar AIA, vaig passar a fer-hi feina mentre continuava estudiant. Em va agradar i vaig decidir que em quedaria aquí.

Quina és la teva feina dins UPA-AIA?
Coordín l'associació. Informam la gent de les ajudes, intentam resoldre problemes i atenem les necessitats dels pagesos. De fet, feim de pont entre el pagès i l'Administració. També coordín Fademur.

Què és Fademur?
Fademur és una associació de dones rurals. Reivindicam els drets de les dones pageses, que són les més oblidades, i que ens tenguin en compte. Volem formar les dones i que això permeti que les seves explotacions siguin més rendibles. Fa poc que hem fet unes jornades sobre la cotitularitat i el nou model de Seguretat Social. N'estam molt contentes perquè, de moment, ja hem aconseguit que moltes dones pageses s'hagin conegut i fet amigues.

Què en penses, de la cotitularitat?
El que trob que val la pena és que es faciliti el paper de la dona dins les explotacions agràries i que pugui actuar pel seu compte en les gestions que du a terme.

Com són les dones pageses de Mallorca?
Sobretot són dones de 40 anys per amunt. A les vaqueries i en altres sectors fan tanta feina com l'home. Moltes vegades estan al darrere, com si la feina al camp fos una feina més de la casa. Volem canviar les idees i que vegin que la feina que fan és una professió i és un bé per a elles que surti a llum.

Quina ha estat la teva carta als Reis d'enguany?
Que aquest món pagès millori i que la gent prengui consciència que s'han de consumir productes d'aquí, perquè l'agricultura genera valors que van més enllà dels econòmics, com són la gestió del medi ambient i la del paisatge. La gent ho hauria de tenir en compte. Voldria que quedassin joves al camp, perquè pens que l'agricultura és una activitat necessària per a qualsevol país. Si qualque dia hi hagués una vaga del transport, de què viuríem?

Com veus el panorama d'ara mateix, amb els efectes de la crisi?
Ho veig difícil, però per a tots els sectors. Els pagesos fa molts d'anys que estan en crisi i ara estan rebent molt sense importar-hi. Ningú no pot aguantar si el que fa val menys del que valia fa 20 anys. Això no és lògic.

Per on es pot rompre aquest cercle viciós?
S'ha de fer més venda directa. I també s'ha de fer prendre consciència al consumidor. Hem de millorar la comercialització. Si es compra més producte local les coses milloraran. Però falta molta informació. La gent hauria de saber què és el que compra. Si es compràs el nostre producte, el problema estaria més de mig resolt: la gent vendria les seves produccions i tornaria a haver-hi preu.

És rendible fer feina al camp?
Ara no és gaire rendible. La gent continua perquè hi ha una inversió feta i perquè li agrada. Però fas molta feina i hi guanyes poc. Per això queda poca gent. I és una pena que aquest món desaparegui.

Ens queda gent jove?
Hi ha poca gent jove. Hi ha gent que té fills joves i no volen que continuïn en l'activitat, perquè no passin el que han hagut de passar ells. És important canviar això, ajudar els joves pagesos i que puguin continuar en el sector.

L'Administració està a l'altura de les circumstàncies?
Es fan coses, però s'ha de fer més del que s'està fent. Si es fes el que toca, no estaríem com estam. S'hi han d'implicar més i incentivar els qui volen continuar. Entre altres coses, s'ha de canviar la manera d'enfocar els ajuts per ajudar més els pagesos. Els ajuts han d'anar, sobretot, per al qui fa feina al camp i moltes vegades van a qui manco els ha de menester.

Com veus el futur?
No es pot ser gaire optimista, però tenc l'esperança que moltes coses es poden salvar si feim feina i tenim il·lusió. Jo crec que és possible que, en uns anys, les coses s'arribin a compondre i el camp es recuperi.