El 3D vol jubilar el Cinema Paradiso

Com ha estat possible? Bàsicament, per la novetat del sistema de visió en 3 dimensions (3D). Consisteix en un canvi de paradigma en la indústria del cinema, ja que el cel·luloide deixa pas a la digitalització de la imatge.

dBalears s'endinsa en les entranyes dels cinemes Ocimax de Palma. Allà hi ha dotze sales i, per tant, dotze projectors. Ara bé, deu d'aquests aparells són analògics i tan sols els dos restants són digitals, amb un preu estimat de 170.000 euros per màquina. Tal com explica Miguel Baos, coordinador de les sales de cinema, "l'èxit de públic en les sessions en 3D ha estat increïble. La gent ve fins a quatre i cinc vegades a veure Avatar!".

Aparentment, el procés és igual. Les imatges surten del projector, que es troba dins la cabina central que hi ha damunt totes les sales, després són reflectides en una òptica i, finalment, es llancen cap a la pantalla. És en aquest punt on comencen les diferències. L'espectador, dins la sala, necessita unes ulleres especials per gaudir dels efectes del nou sistema. Si no, tan sols observarà un film en què el fons sempre queda desenfocat. Quan sigui a la sala i comenci la projecció, aquest estri de pantalla LCD s'activarà. Funcionen gràcies a un transistor que duen incorporat al pont, que rep el senyal via làser que emet el projector i rebota contra la pantalla. Així envia el senyal de cara al públic.

Quan les ulleres s'activen electrònicament, cada vidre inicia un parpelleig de filtres negres amb 25 fotogrames per segon. Això és el que produeix a l'ull humà la il·lusió dels efectes especials.

L'ús d'aquests elements, per cert, és el que genera l'augment de preu de l'entrada (6,5 € en la sessió normal i 8,5 € en les de 3D). De fet, cada unitat d'ulleres electròniques està valorada en uns 45 euros. "I moltes queden inutilitzables al llarg de la setmana: si es trenca el vidre, si són banyades amb els refrescs...", explica Miguel Baos. Al cementeri d'ulleres que tenen en la cabina de projectors n'hi ha més de 200 ara per ara. En altres cinemes, en canvi, n'utilitzen de polaritzades, que creen amb més o menys sort els mateixos efectes digitals.

Implantació

El pas del sistema cel·luloide al digital presenta avantatges, però els cinèfils també hi veuen inconvenients. D'una banda, les distribuïdores i els cinemes estalvien doblers, ja que cada cinta de cel·luloide costa uns 3.000 euros, mentre que el disc dur que conté un film digital tan sols val 100 euros. Si consideram que films com Avatar tenen més de 200 còpies actualment repartides per les sales de l'Estat espanyol, la diferència econòmica és evident. A més a més, el pes d'una bobina de cinta és d'entre 30 i 35 quilograms, mentre que un disc dur no és més que una capseta de deu centímetres.

"De la mateixa manera que arribà el so digital i ens hi adaptàrem, ara s'iniciarà l'època digital", diu, com si es tractàs d'un vaticini, Miguel Baos. Curiosament, els anuncis publicitaris que s'emeten abans del film també s'han enregistrat digitalment.

Així, sembla que els protagonistes de films com Cinema Paradiso s'aniran a la coa del SOIB. Si no, reciclaran el seu coneixement, perquè empalmar les tires de cel·luloide, llargues com una serp i negres com una radiografia, serà una rutina del passat.

Amb tot, encara manca temps per arribar a la plena digitalització, ja que la majoria de films són enregistrats i exhibits en 35 mil·límetres. Ara bé, la maquinària utilitzada en l'actualitat evita que es propagui el foc en cas que un fotograma es cremi. "Encara es cremen fotogrames, però hi feim un empalmament i queda imperceptible", comenta Baos. De fet, els incendis dins les cabines de projecció han estat freqüents. El projector funciona gràcies a una làmpada de 6.000 watts i, sense una correcta ventilació i refrigeració de l'aparell, assoleix temperatures "com per fregir-hi un ou al damunt", il·lustra. Tanmateix, el Cinema Paradiso no es tornarà a cremar pus mai.

En tot cas, sí és una certesa que el públic està tornant a les sales de cinema. L'increment d'espectadors l'any 2009, en comparació amb el curs anterior, és d'un 8% segons la Federació de Cines d'Espanya.

Monstruos contra alienígenas fou una de les primeres pel·lícules en 3D que s'han emès, de manera generalitzada, a la xarxa de cinemes de l'Estat espanyol. El film de Dreamworks no defraudà les expectatives dels espectadors ni la previsió recaptadora dels productors.

Més consum

Ja ho pregonà Jeffrey Katzenberg, copropietari de Dreamworks precisament, en afirmar que el cine en tres dimensions és la nova oportunitat per canviar l'experiència d'anar al cine des de l'arribada del color. Sembla que es refereixi al potencial consumista que aquests films suposen.

De fet, el sistema de projecció en 3D requereix una inversió que, avui dia, tan sols les grans franquícies de cinemes poden afrontar i aquestes solen ubicar-se, no per casualitat, dins edificis de centres comercials. Evidentment, "l'experiència d'anar al cine" a la qual fa referència Jeffrey Katzenberg és relacionada amb el consum de productes més enllà de les simples crispetes i el refresc.

Ara toca quedar a sopar al mateix edifici, mentre els nins juguen amb moderns recreatius o, fins i tot, amb una partida de bitlles. El 3D, per tant, és més que l'estudi de la digitalització del cinema. També ho és de la sociologia humana.