Científica, pedagoga, republicana i lluitadora

"Margalida Comas és una d'aquelles persones que, en el primer terç del segle XX, empenyeren amb força la modernització de la societat espanyola". Amb aquestes paraules, el catedràtic de la UIB Bernat Sureda introdueix la figura d'aquesta menorquina. La qualifica d'"excel·lent investigadora, renovadora dels mètodes educatius, lluitadora per aconseguir la igualtat entre els homes i les dones, i compromesa amb els ideals republicans. Margalida Comas lliga totes aquestes dimensions de la seva obra i dels seus escrits en un projecte regenerador que pretenia aconseguir una societat més lliure, més culta i més justa". Sureda escriu aquestes línies en el llibre Margalida Comas Camps (1892 -1972), científica i pedagoga, de la col·lecció La ciència a les Illes Balears, que dirigeix Joan March Noguera i que edita la Conselleria d'Innovació, Interior i Justícia del Govern. De l'edició de l'exemplar se n'ha encarregat la llicenciada en Ciències i doctora en Pedagogia María Àngeles Delgado, qui ja en el 2002 publicà un treball sobre la menorquina titulat Margarita Comas Camps y la introducción del Nature Study en las escuelas españolas.

De fet, la professora Delgado fa un acurat repàs de la trajectòria professional de Comas, una dona que "va veure truncada la carrera i les seves expectatives pel cop militar que el 1936 provocà la caiguda de la República i va destruir tota l'obra que ella havia dut a terme", conclou Delgado. Així, en el llibre, l'acadèmica rememora una vida que s'inicià el 25 de novembre de 1892, data en què va néixer Margalida Comas a Alaior. Marcada per la figura del seu pare, Gabriel Comas, mestre i pedagog de vocació, a més de republicà convençut, l'any 1911 ja tenia el títol de mestra superior amb una qualificació d'excel·lent. Mai no abandonà ja aquesta vocació ni les ganes d'aprendre, com tampoc les d'ensenyar, i la seva carrera professional traspassà les fronteres de l'Estat. A més, de Madrid, Santander i Catalunya, Margalida Comas passà per França i Anglaterra. En aquest darrer lloc es refugià quan va haver de fugir de l'Estat espanyol en declarar-s'hi la dictadura franquista a causa de la seva condició de republicana i també va ser on va morir, el 18 d'agost de 1972.

La situació política adversa, però, no va fer que decaigués en la seva feina, ja que no acceptà la jubilació fins a 67 anys, tot i que feia algun temps que la seva salut no era bona i havia perdut la visió de l'ull dret. Una vegada jubilada, tanmateix, va començar a repartir el temps entre la seva residència a la localitat anglesa de Totnes i Pollença, municipi natal del seu marit, el fotògraf Guillem Bestard (1881-1969). Com recorda la consellera Pilar Costa en la presentació del llibre, es van casar l'any 1931 i van viure separats des de juliol de 1936 fins a desembre de 1946 pels impediments del Govern de Franco a la lliure circulació de gent.

El periodista Miquel Àngel Limón fa la seva aportació sobre Comas i sota el títol 'Reparar una injustícia' lamenta que la vida i la tasca intel·lectual d'aquesta dona "han romàs, tossudament, vergonyosament, sotmeses a l'oblit d'allò més repatani i injustificable" i, per això, es demana: "Per què la nostra actual democràcia, tan i tan reparadora de silencis còmplices del passat, encara ho té tot per dir i tot per fer al voltant del record de Margalida Comas?". A banda d'una vida acadèmica brillant, un dels trets més característics de la seva carrera professional és ser dona. Perquè encara que Margalida Comas es va moure en corrents ideològics més aviat progressistes i d'esquerres, vivia en una societat eminentment patriarcal.