Esdevenen diàries les mostres que recorden que ens hem submergit de ple en un període de relacions globals i multilaterals. Allò que tothom ha convengut a anomenar "globalització". Aquesta tendència, sembla que hagi arribat també al camp de l'educació, fins al punt de condicionar-ne de manera activa les inquietuds dels integrants. Si durant els primers temps del segle passat, l'estudi de llengües estrangeres es limitava a les llengües romàniques -com ara el francés-, aquestes darreres dècades els currículums escolars s'han anat enriquint a base de llengües amb seu a latituds superiors; primer fou l'omnipresent anglès i, poc temps després, arribà l'apreciat alemany.
Emperò, ara ja ens trobam en un altre estadi. En aquest sentit, les creixents exigències del mercat, de mica en mica, estan destapant noves necessitats que, en termes d'idioma, s'adrecen cap a l'estudi del xinès, tot obeint al pes que aquest gegant asiàtic està assumint en el còmput global de les relacions comercials mundials. Esdeveniments com ara la recent celebració dels Jocs Olímpics a Pequín, o la no molt llunyana incorporació de la Xina a l'Organització Mundial del Comerç, són bons indicadors d'aquest nou escenari.
A l'alça
Tal com hem vist fins ara, l'increment d'estudiants de xinès no és casual. Així les coses, el fet que s'hagi convertit en un instrument gairebé imprescindible en algunes atmosferes empresarials ha fet que moltes persones s'inscriguin a cursets o realitzin especialitzacions en aquest àmbit. No debades, segons dades emeses des de l'ambaixada xinesa a l'Estat espanyol, el nombre de persones que estudien aquesta llengua en el país ja s'enfila fins a les 7.000 i, a més, si es mira l'evolució durant els darrers anys, sembla que estam immersos en una tendència a l'alça ja que fa només 4 anys aquestes xifres es limitaven a 300 alumnes a tot el territori espanyol.
Una de les alternatives més demandades són els cursos a distància, com ara els de la plataforma CCC. Aquest grup empresarial fa uns mesos presentà un informe en el qual es donaven xifres de l'augment espectacular de matrícules dels seus cursos de xinès. Tot i que en aquesta publicació plantegi els Jocs Olímpics com a centre d'interès, la realitat amaga que es tracta d'una tendència més financera que romàntica. El perfil d'estudiant d'aquests cursets és un home -només 3 de cada 10 inscripcions corresponen a dones- que reconeixen que s'hi matriculen motivats per necessitats professionals. Des d'aquesta acadèmia, també se citen els pares i mares de fills adoptats procedents d'Orient que fan d'aquests coneixements un instrument d'integració per als menuts. Finalment, es destaca un grup d'alumnes que s'hi apunten empesos per l'interès cap a aquesta cultura sent, en qualsevol cas, un col·lectiu més aviat minoritari.
Pel que fa a la procedència, val a dir que es tracta d'una tendència fonamentalment urbanita, de fet, les dues grans ciutats de l'Estat espanyol -Madrid i Barcelona- aglutinen la meitat de les matrícules. Pel que fa a tot això, és en aquestes mateixes grans ciutats on es concentren grans quantitats de poblacions immigrants procedents d'aquestes terres, amb la qual cosa s'està incentivant l'estudi d'aquest idioma a les escoles com una activitat extraescolar, fet que estan aprofitant moltes famílies autòctones per inscriure-hi els fills, per tal que tinguin coneixements de xinès des de ben petits.
També a la universitat
Paral·lelament al procés d'entrada i creixement que el mandarí està assumint en l'àmbit de les escoles i les formacions a distància o semipresencials, aquests darrers anys, també estan presenciant la irrupció aquesta llengua dins les aules de les universitats espanyoles. Així les coses, durant aquest darrer curs 2009-2010, ja són una vintena la quantitat d'universitats que imparteixen assignatures de xinès en l'oferta formativa i, de fet, aquests estudis -juntament amb els d'anglès i francès- s'estan convertint en els més sol·licitats en les facultats del país.
Pel que fa a l'àmbit dels estudis superiors, no podem deixar enrere programes com ara les beques ICO- Àsia Pacífic. Es tracta d'unes ajudes que ja disposen d'una certa tradició perquè s'atorguen des de fa més d'un lustre. Estan destinades a ajudar aquelles persones que, amb estudis universitaris acabats en el currículum, resident a l'Estat espanyol i amb uns coneixements bàsics de mandarí tenen la intenció d'endinsar-se en els encants de la llengua i cultura d'aquest país, a més de mantenir un contacte i un seguit d'experiències empresarials i també comencials amb aquesta terra. Les beques tenen una durada de 9 mesos d'estada a Pequín, durant les quals la Fundació ISO es fa càrrec de les despeses pròpies de l'assegurança mèdica, l'allotjament i la matrícula del curs de xinès, a més d'atorgar una ajuda de 2.000 euros per despeses de desplaçament i 4.000 euros en concepte de manutenció.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.