Just ara farà uns mesos, els carrers del municipi de Porreres veren de primera mà la celebració de la XV Trobada d'Escoles Mallorquines. Així les coses, d'ençà de l'any 1984, aquest moviment -nascut arran de la iniciativa de la CENC (Comissió per a l'Ensenyament i la Normalització del Català)- ha esdevingut un element fonamental a l'hora de consolidar la presència de la cultura i de la llengua catalana a les nostres aules. Ha plogut molt des de llavors. De fet, no han estat pocs els canvis que han esquitxat l'entramat de centres educatius de Mallorca, d'entre els quals convé destacar els avanços que s'hi han fet en matèria lingüística.
Els inicis
Josep Bernat, actual president del Moviment d'Escoles Mallorquines, recorda que "es tracta d'una iniciativa que, quan es va posar en marxa en els anys vuitanta, tenia un marcat caràcter reivindicatiu en pro d'un ús actiu de la llengua catalana a les escoles, a més de voler ser un instrument útil per tal de facilitar-ne la utilització en aquests àmbits". Essent conscient del cúmul d'alteracions que han acompanyat el pas d'aquesta vintena d'anys, l'actual responsable de les Escoles Mallorquines reconeix que "actualment, tot i mantenir l'esperit que li va donar una raó de ser, el Moviment ha evolucionat en els seus objectius". D'aquesta manera, des l'organització es valora que durant aquests darrers lustres s'ha engendrat un progressiu arrelament de l'ús de la nostra llengua entre les noves generacions, de tal manera que a hores d'ara es pot dir que la llengua catalana ha normalitzat la seva presència a escoles i instituts.
Tot i la nitidesa d'aquests avanços, des de l'agrupació es continuen veient algunes mancances preocupants en l'ús i el coneixement de la llengua en alguns racons del nostre món formatiu. Així les coses, Bernat remarca que "durant aquests darrers temps ens hem percebut que en determinats instituts d'educació secundària de Mallorca -sobretot en la zona de Ciutat- hi ha una minsa representació de la nostra llengua, tot en favor del castellà". En aquest sentit, ja s'està dissenyant un programa connectat directament amb la tasca dels docents d'aquesta mena de centres, tot amb vista a poder avaluar les causes que han ocasionat aquesta situació i, en efecte, aplicar-hi les solucions adients.
Recuperar la cultura popular
Endemés d'aquest marcat caràcter de reivindicació lingüística, aquesta entitat també té una important virtut cultural. No debades, des de la seva creació, aquest Moviment s'ha mostrat prou sensible a la presència de les tradicions i els costums autòctons a les escoles. Cada any, les Escoles Mallorquines organitzen un seguit d'actes encaminats a reforçar aquestes arrels entre els més joves, i enguany no serà una excepció. Per a aquest mateix curs 2009-2010, ja s'ha dut a terme una activitat encaminada a la recuperació de la festa de les Llanternes.
En col·laboració amb la Delegació d'Inca de l'Obra Cultural Balear i amb l'Ajuntament, es va realitzar l'ancestral festa de les Llanternes, una celebració que havia desaparegut dels calendaris aquests darrers temps a aquest municipi del Raiguer. La commemoració d'aquesta tradició fou un estímul important per a molts infants d'Inca que, segons sembla, dedicaren hores del seu temps escolar a preparar els estris necessaris per gaudir de la festa, tot gràcies a la remarcable contribució dels mestres del municipi que hi contribuïren activament des dels seus centres.
Per altra banda, aquest curs també s'ha posat en marxa un concurs de narrativa escolar: el premi Sambori. Es tracta d'una proposta amb una certa tradició tant al País Valencià com al Principat i que enguany arribarà a les Illes de la mà del Moviment d'Escoles Mallorquines. Es tracta d'un concurs en el qual poden participar alumnes de Primària i Educació Infantil. Per ventura, la singularitat de la prova és que pretén que cada alumne de l'aula hi participi i, per tant, deixi de ser el típic concurs en el qual només hi ha els millors de cada classe. L'any passat, la quantitat de participants en aquest certamen s'acostà als 71.000 i, segons sembla, a les nostres escoles s'està acollint la proposta amb un cert interès. Josep Bernat conclou l'exposicó dient que "el repte més immediat que es planteja l'organització és la preparació de la trobada anual, reunió de la qual encara no hem decidit la temàtica sobre la qual faren feina devers 80 escoles col·laboradores que cada any s'hi presenten".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si en Delgado prospera dins el PP veureu com acabarà això de les Escoles Mallorquines...
Molt bona la feina de les Escoles Mallorquines durant aquests anys. La recuperació de la llengua i la cultura a les escoles és un element fonamental per construir país!