Ander ZurimendiPalma26/01/10 0:00
TW
0

Les diferències entre classes socials no són cap relíquia del passat, perquè els ciutadans de les classes socials més desafavorides moren abans que la resta. A més, la seva qualitat de vida és pitjor, més enllà de disposar de menys poder adquisitiu. Aquesta és la terrible conclusió que s'extreu de l'Enquesta general de salut per a l'any 2007, acabada de publicar per la Conselleria del ram. Cal pensar que la majoria d'indicadors que tenen en compte la classe social mostren dèficits alarmants de qualitat de vida, sobretot en l'àmbit de la sanitat. El risc de sofrir qualque trastorn mental al llarg de la vida és gairebé el doble entre les classes socials més baixes que entre les més altes. De fet, la probabilitat que els membres de la burgesia pateixin problemes psíquics és de l'11% entre els homes i del 22% entre les dones. Aquest mateix perill s'eleva al 21% dels homes desafavorits i al 34% de les dones de classe social baixa.

Respecte de la cobertura sanitària, els estaments benestants gaudeixen de la Sanitat Pública (a la qual van en un 62% de casos), alhora que de la cobertura privada. Entre els ciutadans pobres, el 83% va a la xarxa pública i la resta opta per assegurances privades. L'Enquesta de salut de la Conselleria també revela que els membres de les classes més baixes consumeixen més medicament, tant pel que fa a calmants per al dolor (8% més) com a antidepressius (3% més) i antihipertensius (4%). D'altra banda, els estrats més pobres de la població visiten més el metge de família i generalista, mentre que les classes opulentes es dirigeixen directament a un especialista.
Quant a la salut dels infants de famílies acomodades, el 39% no du a terme gens d'activitat física de manera regular. Aquest percentatge puja fins al 50% entre els nins i les nines de llars desafavorides. Finalment, l'informe assenyala que entre totes les persones que s'han sentit discriminades per raons de gènere, orientació sexual, religió o classe social, prop del 30% s'ha referit a aquest darrer motiu: l'estament social.

L'INE ho constata

Aquesta situació també és analitzada al darrer informe de l'Observatori Social d'Espanya. Amb dades de l'any 2006, el document assenyala que el 24,4% de les famílies illenques no té prou doblers per anar-se'n de vacances. Així mateix, en el 7,7% de les llars de l'Arxipèlag no poden adquirir radiadors per escalfar la casa. A més, en un 1,1% de famílies els ingressos no basten per dur ni carn ni peix a la cistella de la compra. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les Illes han estat la comunitat autònoma que menys doblers destinava a despesa pública fins al 2006. Aquesta baixa injecció de doblers en matèria social influirà, d'alguna manera, en la qualitat de vida dels ciutadans.