Jo decidiré per tu...

Nin: "Persona menor de devuit anys, excepte en cas que el país en reconegui abans la majoria d’edat. No es consideren de cap manera propietat dels seus pares, sinó que són titulars dels seus propis drets". Així, almenys ho estipula la convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels nins. Però una cosa és la teoria i altra ben diferent, la realitat del dia a dia.

Els infants són sens dubte un dels sectors més vulnerables de la societat i pateixen constantment els abusos i excessos de qui en teoria s’haurien de fer càrrec de la seva protecció i educació: pares, educadors, adults en general i en termes més abstractes, l’Estat.

En molts casos, els seus drets no són contemplats de cap manera, i un exemple ben clar són els matrimonis infantils, que són practicats en tot el món.

Mirem enrere, comprovem que històricament els matrimonis forçats no són una novetat i que el fet que els pares acordassin les noces de les seves filles abans que complissin la majoria d’edat era una pràctica habitual, tant en zones d’Europa, com Àsia i Àfrica. El fet és que en els nostres dies, nines molt petites siguin forçades a casar-se i a mantenir relacions sexuals amb adults que moltes vegades, superen en més de trenta anys la seva poca edat. I allò més greu, amb el vist-i-plau dels seus pares.

Així, moguts per factors familiars o dificultats econòmiques, moltes vegades les nines es converteixen en moneda de canvi per als progenitors, que condemnen les petites a la mancança d’educació, el maltracte i la miseria, a més de trastorns psicològics que moltes vegades són incurables.

Segons dades d’Unicef, els matrimonis amb nines es practiquen per tot el món, si bé predominen en parts d’Africa i el sud d’Asia. Per exemple, en la República Democràtica del Congo el 74% de les adolescents estan casades, a Nigèria, el 70%, a l’Afganistan, el 54%, i a l’Iraq, el 28%.

La pobresa i la tradició suposen les raons principals per aquest tipus de celebració però, quines seran les conseqüències?

Si el motiu és la pobresa, els pares obtindran una recompensació econòmica pels matrimonis de les seves filles. En el millor dels casos el casament es du a terme i la petita serà obligada a conviure amb el seu marit, però moltes vegades es tracta d’una "tapadora" i la petita és duita a altres països i obligada a prostituir-se (pràctica molt habitual en l’Índia).

Quan es tracta d’una tradició, el final és el mateix, i els pares simplement cerquen un matrimoni de conveniència social i econòmica que atorgui dignitat a la família. El dret a decidir no és de la nina, ja que aquesta es considera "propietat" del seu pare, que és en tots els casos qui pren les decisions, qui tria el marit i el moment de la "celebració".

Si bé repetim, qui en surt perdent? Definitivament les nines, que amb valentia pateixen una situació que no hauria de ser així de cap manera. Perden la seva infància, una educació adequada, en moltísims casos són maltractades i la seva llibertat individual queda totalment relegada. A més, s’afegeix el problema mèdic ja que per a la major part de les petites els embarassos prematurs i el risc de contraure malalties venèries posen en perill la seva vida (només a Àfrica, 200.0000 mares moren cada any en el moment del part.

Injustícia? Rotundament sí. Violació de drets humans? També. És necessària una legislació més ferma que vetlli per la integritat d’aquest nines, ja que, en teoria, els protectors, per excel·lència no ho fan. El problema és que té lloc en un àmbit familiar, íntim i la intervenció de l’Estat i la Justícia és moltes vegades difícil de dur endavant. Tot i així, mirem de nou la imatge. Mereix la pena, encara que ens quedi lluny, no mirar cap a una altra banda i sí cercar-hi solucions.