Les neurones del bé i el mal

Actualment, però, això podria canviar gràcies al desenvolupament de les modernes neurociències, que es dediquen a l’estudi del funcionament del cervell. Així, gràcies a les noves tècniques en obtenció d’imatges neurals, els científics han descobert els mecanismes biològics que intervenen en la constitució de la capacitat moral i la creació de judicis ètics.

Els orígens

Un fatídic dia d’estiu de 1848 canvià per complet la vida d’un home anomenat Phinesa Gage. Gage era un treballador de la indústria ferroviària de Vermont, Nova Anglaterra. Quan trevallava en les obres d’ampliació d’una via patí un terrible accident: una explosió provocà que una barra de ferro sortís disparada i travessàs el seu crani. Gage va sobreviure, ni tan sols va perdre la consciència. Els diaris de l’època es feren ressò del que no van dubtar d’anomenar com a miracle. Tanmateix, el pitjor encara havia d’arribar.

A poc a poc, després de recuperar-se de les ferides, Gage passà de ser un home modèlic, afable i amb un comportament social totalment adaptat a mostrar signes d’un caràcter violent, malhumorat i incapaç de prendre decisions coherents sobre la seva vida.

Aquest traumàtic infortuni provocà que els científics de l’època començassin a considerar el paper que té el cervell en la nostra conducta i la nostra determinació social. Gràcies a l’estudi de casos com el de Gage, a poc a poc, al llarg del segle XIX i XX les neurociències han desenvolupat un mapa precís de les zones del cervell i del seu funcionament.

Ara bé, avui dia els darrers avanços en obtenció d’imatges neurals han permès desenvolupar passes de gegant. Fins ara es considerava que la racionalitat i la moralitat es desenvolupaven en la part frontal del cervell i eren completament independents de les zones que regulen les emocions. Però les darreres investigacions han demostrat que en els processos de racionalitat tenen un fort component que depèn de les emocions i dels sentiments, que es desenvolupen a les parts posterios del cervell. Així, emocions bàsiques com l’alegria i l’ira condicionarien el sorgiment de la resposta moral davant els estímuls socials i exteriors i uniren la racionalitat amb els sentiments.

Un dels pioners en aquesta idea és Antonio Damasio, director de l’Institute for the Neurological Study of Emotion and Creativity i reconegut investigador en l’àmbit de les ciències cognitives. Damasio, premi Príncep d’Astúries a la investigació el 2005, centrà des del principi la seva investigació en persones que habien patit algun dany cerebral. Durant la investigació, però, trobà un cas que féu canviar per complet l’opinió que tenia en un principi respecte als processos racionals.

La raó i les emocions

Damasio tractà un pacient que, després de patir un tumor cerebral, va començar a desenvolupar una conducta estranya. L’individu tenia les seves capacitats racionals completament perfectes, però patia un problema: era completament incapaç de prendre cap decisió i efectuar cap judici moral. A partir de casos semblants, Damasio ha desenvolupat la idea que les emocions són part indispensable dels processos de presa de decisió i de deliberació ètica. Segons les proves realitzades, la capacitat moral rauria al lòbul prefrontal, que lluny d’actuar de manera aïllada és relacionaria amb les zones posteriors del cervell encarregades de donar les respostes emocionals i que creen una xarxa atapeïda que va de les emocions als sentiments i finalment a la capacitat d’emetre judicis.

Les darreres investigacions

Com destaca la publicacció científica Mente y Cerebro en el número d'aquest mes, els treballs que es duen a terme avui dia a universitats com Virgínia, Harvard i Iowa s’encaminen precisament a aprofundir aquestalínia d’investigació que lliga la formació dels judicis morals amb les emocions.

Així, els neurocientífics de la Universitat de Harvard han aconseguit demostrar que els escenaris o les situacions que impliquen la intervenció d’una moral personal, és a dir, la implicació activa d’una persona produeixen una exitació intensa de l’escorça prefrontal medial, l’escorça singular posterior i l’amígdala, que s’encarrega d’elaborar respostes emocionals.

Per la seva banda, des de la Universitat de Virgínia s’ha plantejat un model alternatiu a l’explicació del sorgiment de les idees morals que tenen com a referent la conducta social. Segons els seus darrers estudis, les nostres idees morals no serien determinades socialment, sinó que configurarien una resposta intuïtiva que es desenvoluparia de manera pràcticament automàtica sobre la base de les respostes adaptades i emocionals.

Per la seva banda, la universitat d’Iowa ha centrat el seu treball a desenvolupar les investigacions dutes a terme per Damasio, estudien pacients que han patit lesions a les zones de l’escorça prefrontal. Aquests d’anys provocarien la impossibilitat d’integrar senyals emocionals en la presa de decisió i una falta en l’organització de respostes adaptades a la conducta social. En aquest sentit, han corroborat casos de ments de criminals, els quals són incapaços de desenvolupar cap tipus de sentiment i representació dels altres, bàsic per a la presa de decisions justes.

Així, pel que sembla, almenys tres preguntes semblen regir les pròximes investigacions: Quines aportacions pràctiques proporcionen els coneixements dels nusos de la xarxa moral del cervell? Quin paper desenvolupen els aspectes socials en aquest procés? Com poden ajudar els escàners neurals a descobrir els mecanismes innats que constitueixen els judicis?

Ara bé, malgrat aquests descobriments la configuració darrere del nostre cervell i de la nostra capacitat moral continua sent tot un enigma. I lluny d’aportar respostes definitives sembla generar nous interrogants i nous dubtes sobre la nostra llibertat.