El Nobel de medicina és per a Zur Hansen, estudiós del papil·loma humà

El jurat també premià Barre-Sinoussi i Montagnier, descobridors del virus del VIH i que en l'actualitat treballen en el desenvolupament de la vacuna

TW
0

L’esperat premi Nobel de medicina recaigué ahir a Harald zur Hansen, estudiós de la relació entre el virus del papil·loma humà i el càncer de cervical.

El Nobel de medicina 2008 és compartit amb els també viròlegs Luc Montagnier (Chabris, 1932) i Francoise Barré-Sinoussi (Paris, 1947). Dos noms propis de la medicina, ja que descobriren el virus d’immunodeficiència humana (VIH). Ara treballen al desenvolupament de la vacuna.

Així ho decidí ahir l’Institut Karolinska d’Estocolm, entitat encarregada de lliurar el premi Nobel del vessant mèdic. El jurat valorà els nombrosos estudis entorn dels processos oncològics de Zur Hansen (Gelsenkirchen, 1936), els quals, fins i tot, són considerats "revolucionaris" en la lluita contra aquesta malaltia.

Tot i l’ample vessant metodològic de Zur Hansen –que ha investigat tota mena de processos oncològics–, l’alemany destaca pel virus del papil·loma humà (VPH). Zur Hansen, precisament, fou el cervell que relacionà el VPH amb el càncer cervical.

El nou Nobel de medicina nasqué a Gelsenkirchen, l’any 1936. Ja havia caigut la dictadura del III Reich i el feixisme quan Zur Hansen començà els seus estudis de medicina a Hamburg i a Bonn. Un poc més tard es doctorava per la Universitat de Düsseldorf, l’any 1960.

Llavors va decidir consagrar-se en l’ambit acadèmic i es va encaminar cap als EUA. Allà va impartir classes als campus de Filadèlfia i Pennsylvania.

Tanmateix, les seves investigacions oncològiques continuaven en paral·lel. Era l’any 1976 quan publicà oficialment l’estudi que vinculava el VPH i el càncer de cèrvix. Així, el viròleg alemany es consagrava com una referència de la lluita contra una malatia que afecta milions de persones arreu del món.

Ara és reconegut per la tasca "en contra del dogma establert", segons l’Institut Karolinska d’Estocolm. I és que les tesis mèdiques dominants a la dècada dels 70 descartaven que el virus fos la causa del càncer de coll d’úter de la dona, tal com demostrà Zur Hausen. De fet, és la segona variant de càncer amb més mortalitat entre el gènere femení. A més a més, entre 1983 i 1984, Harald zur Hausen va aconseguir identificar i aïllar dos tipus de VPH (els més nocius, el 16 i el 8), i relacionar-los amb la formació de tumors.