Lluc GarcíaPalma12/10/08 0:00
TW
0

Fruit de les expedicions científiques dels segles XVIII i, sobretot, XIX i principi del XX, sorgiren les grans obres il·lustrades d’Història Natural, com a manera de publicar i de deixar constància documental dels descobriments de la biodiversitat mundial. Va ser un estil de comunicar les troballes zoològiques que encara avui és vigent en molts aspectes. Els antecedents d’aquest esforç de comunicació dels científics naturalistes envers els seus col·legues i el conjunt de la societat té antecedents memorables com per exemple les obres il·lustrades sobre les papallones de la Guyana holandesa, realitzades durant el segle XVII per l’alemanya Marie Sibile de Mérian, una dona que es va avançar tres segles al seu temps que, després de separar-se del seu marit, explorà, investigà i dibuixà en solitari els lepidòpters d’aquelles encara avui poc conegudes selves.

L’art de la il·lustració del món natural ha avançat lligat al desenvolupament de les ciències naturals. A final del segle XIX i a principi del XX els científics es trobaren, però, amb un nou repte: la il·lustració dels organismes marins que es començaven a descobrir per milers durant les primeres campanyes oceanogràfiques, de les quals el famós viatge del Challenger se’n considera el primer precedent.

Sorgeixen llavors artistes científics de gran renom, entre els quals caldria destacar per la importància de la seva obra l’alemany Ernst Haeckel, no només un artista sinó un dels primers evolucionistes i dels científics noucentistes més importants. La seva obra gràfica, un milenar de gravats, mostrà per primer cop organismes marins microscòpics i gelatinosos. Tot i així hi ha gent que manté que en la seva obra hi havia també bona part d’imaginació per suplir la impossibilitat de poder observar directament els organismes en el seu hàbitat natural.

De la mar, a terra i l’aire. Del present i del passat

La literatura naturalista està plagada de bons exemples d’il·lustradors que dibuixaren, la majoria dels quals pintaren per primera vegada els organismes recent descoberts, des dels més petits fins als més grans, de la mar, de terra i de l’aire i també aquells invisibles per l’ull humà sense l’ajuda del microscopi, una dificultat afegida. Seria impossible anomenar-los tots. Però avui dia l’art continua completament vigent i viu. La divulgació científica i l’educació ambiental i el creixent interès del conjunt de la societat per aquests temes suposen un camp inesgotable de feina per a aquests professionals, que no només han de dominar un art i una tècnica, sinó que, a més, han de ser profunds coneixedors de la natura.