TW
0

Un any més la vida universitària reprèn el seu camí, just quan la tardor toca a la porta. Tràmits burocràtics de darrera hora, elecció d’assignatures optatives, arribada de nous alumnes, esperes interminables a la fotocopiadora i cafès amb gust de retrobada. L’atmosfera peculiar amb la qual la universitat acull els seus inquilins torna a posar-se de manifest en aquestes dates. Tot i això, enguany la comunitat universitària es reincorpora pendent del futur. Amb tot, la imminent irrupció de la nova universitat europea (confirmada a la Declaració de Bolonya) obligarà aquest curs acadèmic professors i alumnes a girar el cap cap endavant.

Tal vegada, una de les principals novetats d’aquesta nova etapa sigui el canvi en el sistema de crèdits tradicionals, que seran substituïts pels nous crèdits ECTS (European Credits Transfer Sistem). D’aquesta manera, s’enceta un procés de convergència que –tot i tenir en compte l’autonomia de les distintes universitats europees, quant a disseny dels continguts curriculars– intentarà generar un instrument que permeti fer equivalències en els resultats dels alumnes, amb independència del lloc on aquests hagin estat adquirits.

Novetats

Emperò quines seran les novetats principals que arribaran a partir de l’any 2010? Ben segur que, d’entre el catàleg de modificacions, se’n podria destacar el canvi en la filosofia del dia a dia universitari. Els nous crèdits ECTS tindran la virtut de valorar el treball fet pels alumnes en tot el procés d’assimilació de continguts. Així mateix, es comptabilitzaran els exàmens, emperò també les pràctiques realitzades en el decurs de l’any, els exercicis fets durant el curs, els seminaris o les tasques individuals i en grup (fetes en laboratoris, biblioteques, aules d’informàtica o a casa). Tanmateix, tot indica que en aquest incipient espai universitari tindran més rellevància els instruments i les eines emprades pels alumnes en el procés d’aprenentatge que no pas l’acumulació sistemàtica de coneixements, tan valorada temps enrere.

Quant a les titulacions, l’acord comunitari preveu l’existència de dos cicles. Per un costat, es planteja el cicle de graduat, que atorga una titulació universitària amb la qual es podrà accedir directament al mercat laboral. Endemés d’això, Bolonya proposa estudis de segon cicle o de postgrau, els quals faran referència als títols de màster (estudis amb un component més de caire professional) i doctorat (més orientats a tasques relacionades amb la investigació).

Altrament, un dels principals avantatges que tindran els futurs universitaris serà el grau de mobilitat que permetrà el nou sistema. En aquest sentit, l’homologació dels crèdits ECTS farà més fàcils els intercanvis d’alumnes entre unes universitats i les altres. Malgrat això, les facilitats per veure món no quedaran limitades a la comunitat d’alumnes, ja que s’espera que el reconeixement de períodes d’investigació, docència i formació que els professors tindran quan surtin de la seva universitat incrementi també la mobilitat d’aquest nombrós col·lectiu.

La implantació d’aquest novedós model també pot representar una excel·lent oportunitat amb vista a incrementar la competitivitat dels nostres titulats que, tal com mostren les xifres publicades durant els darrers temps, no es troben entre els millors preparats del món. Així les coses, una de les grans obsessions d’aquest canvi és aconseguir alumnes més competitius en l’escena internacional. No debades, la Declaració de Praga de l’any 2001 ja ho va emfatitzar tot en aquesta direcció en pro de desenvolupar mecanismes eficients de certificació i d’acreditació.

Paral·lelament a aquestes novetats, està prevista la creació de l’anomenat Suplement del Diploma (SD). Es tracta d’un document annex a la titulació universitària que recollirà els mèrits acadèmics i professionals que l’estudiant acumuli. Així, els distints diplomes, títols o certificats que l’alumne vagi obtenint s’adjuntaran a la seva titulació.

Tal com va ser presentada, la proposta d’un nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) ha estat sotmesa a les crítiques d’un sector de la comunitat universitària. De fet, en algunes universitats s’han organitzat manifestacions per tal de donar a conèixer el descontentament amb la mesura. Les concentracions duites a terme a Granada a final del curs passat en són un bon exemple.

Amb tot, un dels emperons que més s’han fet notar ha estat la gran quantitat d’hores lectives presencials que exigeix el nou model, cosa que dificulta notòriament la combinació d’estudis i feina per a tots aquells estudiants que necessitin treballar per tal de poder-se finançar la graduació. En aquesta mateixa direcció, algunes de les veus crítiques amb Bolonya temen que l’ensenyament universitari quedi restringit a aquelles persones que disposin del capital i del temps suficient per destinar-lo a aquests afers de manera pràcticament exclusiva.

Endemés, s’han recollit disconformitats amb la nova filosofia amb la qual pareix que s’encara la nova educació superior. Així, hi ha punts de vista que ja anuncien la gènesi d’unes universitats fonamentades sota criteris estrictament productius, és a dir, universitats obsessionades a crear individus vàlids per al món laboral, allò que alguns han batiat com a mercantilització del coneixement.

Veurem, idò, si aquestes aportacions condicionen un procés d’implantació que, en qualsevol cas, sembla que definitivament formarà part de les societats europees dels propers anys.

L’aposta del CESAG

El Centre d’Ensenyament Superior d’Alberta Giménez, com molts altres centres, està immers en el procés d’adaptació a la nova escena educativa marcada per Europa. Antoni Bauçà, coordinador del Departament de Qualitat del CESAG, reconeix que "la trajectòria seguida per aquesta institució en pro d’adaptar-se a la nova conjuntura no és cosa d’ara. De fet, l’any 2003 ja se’n posaren els fonaments a partir del Pla d’avaluació de titulacions que preveia, entre d’altres accions, la proposta d’un pla de millora".

L’aplicació d’aquesta proposta educativa comunitària obligarà a realitzar avaluacions de les titulacions no només quan aquestes arribin a la seva finalització, sinó que també hauran de ser valorades en el seu procés de posada en marxa. Bauçà remarca "que des del seu departament s’està treballant per tal de superar els diferents programes de verificació demanats per aquesta nova normativa, tot amb l’objectiu de potenciar la decidida aposta que ha fet el centre en l’àmbit de la qualitat durant aquests darrers anys".

El Centre d’Ensenyament Superior d’Alberta Giménez, com molts altres centres, està immers en el procés d’adaptació a la nova escena educativa marcada per Europa. Antoni Bauçà, coordinador del Departament de Qualitat del CESAG, reconeix que "la trajectòria seguida per aquesta institució en pro d’adaptar-se a la nova conjuntura no és cosa d’ara. De fet, l’any 2003 ja se’n posaren els fonaments a partir del Pla d’avaluació de titulacions que preveia, entre d’altres accions, la proposta d’un pla de millora".

L’aplicació d’aquesta proposta educativa comunitària obligarà a realitzar avaluacions de les titulacions no només quan aquestes arribin a la seva finalització, sinó que també hauran de ser valorades en el seu procés de posada en marxa. Bauçà remarca "que des del seu departament s’està treballant per tal de superar els diferents programes de verificació demanats per aquesta nova normativa, tot amb l’objectiu de potenciar la decidida aposta que ha fet el centre en l’àmbit de la qualitat durant aquests darrers anys".