TW
0

El món digital català està de festa commemorativa. I és que avui mateix farà deu anys que es va presentar la plataforma Softcatalà, i amb motiu d’aquesta fita els gestors de l’organització han convidat col·laboradors, usuaris, simpatitzants i tot aquell que hi tingui interès, a un acte commemoratiu aquest divendres dia 3 a Barcelona. A més a més, s’hi realitzaran alguns parlaments sobre la situació del servei i la realitat d’internet en relació amb les llengües minoritzades.

Caràcter voluntari

Amb aquest esdeveniment es vol posar un colofó de luxe a la primera dècada de servei d’aquesta organització de voluntaris, registrada a Mallorca des de 1998 i bolcada a acostar el món virtual i la nostra llengua, mútuament. Per als més profans, començarem explicant que Softcatalà és una associació sense ànim de lucre, l’objectiu bàsic de la qual no és altre que impulsar la presència del català en el món de la informàtica, en el d’internet i les noves tecnologies. Mitjançant el seu Rebost distribueixen tot un programari adaptat a la nostra llengua, de manera lliure, fet que els posiciona més properament a les iniciatives que demanen i promocionen l’ús de programari lliure, com a base de l’activitat.Tot i estar registrada a l’illa de Mallorca, la seva acció es desplega arreu dels territoris de parla catalana, on desenes d’estudiants, professionals i usuaris contribueixen a fer créixer la plataforma, i ho fan de manera desinteressada.

És curiós veure com es coordina aquest aplec de persones per elaborar i gestionar productes informàtics íntegrament en català, i també el consens per prendre decisions en el si de l’associació. Softcatalà té un caràcter eminentment assembleari, a fi que tot aquell qui vulgui col·laborar en les diferents àrees de creació (enginyeria del programari, traducció, atenció dels usuaris...) ho pugui fer de manera senzilla, contactant amb el seu web (www.softcatala.org). Així i tot, és necessària la recomanació d’algun dels membres ja de ple dret dins l’organització, com també el vistiplau de la major part de la resta de membres, però es valoren sobretot les ganes de treballar per la integració de la llengua catalana com a eina de ple dret dins el món de les noves tecnologies.

Productes de qualitat

Al cap de deu anys justs de la seva creació, s’ha de recordar que són moltes les persones que han col·laborat en aquesta feina encomiable de la quals tots ens podem beneficiar, pel seu caire d’adquisició lliure. Durant la seva trajectòria, Softcatalà ha exercit aquesta tasca basant-se en dos camins, i el programari lliure que han elaborat segueix aquestes premisses. D’una banda, hi trobam la traducció d’elements de programari ja existents, disponibles en una altra llengua, com és el cas del Netscape, el Firefox, l’entorn GNOME o l’openOffice.org. Així mateix, treballen en la creació i l’adaptació originals, per exemple en el cas de la primera interfície de Google i de les distribucions de GNU/Linux. Alhora, la plataforma ha creat una infraestructura de recursos lliures, com el Recull de termes (en col·laboració amb el TERMcat), la Guia d’estil, les memòries de traducció i, fins i tot, un diccionari ortogràfic en català.

Tot plegat, per donar unes noves ales a la nostra llengua. Perquè s’adapti així a les noves necessitats sorgides fa poc i pugui sobreviure en un món tan competitiu com el que experimentam, en pell pròpia, dia rere dia. Per molts d’anys!

Del "free" en deriva la confusió

El programari lliure (del terme free software) s’identifica amb aquell que dóna llibertat al consumidor, que un cop l’ha adquirit és lliure d’usar-lo, copiar-lo, modificar-lo i redistribuir-lo de manera voluntària. Normalment és gratuït, o bé surt al mercat a preu de cost. Permet a l’usuari adaptar el producte a cada necessitat específica. De vegades, aquest tipus de productes es confon amb el software gratuït (freeware, en anglès). Aquest darrer sol incorporar alguna llicència d’ús, que permet la seva redistribució, però amb qualque restricció major que en el cas del programari lliure.El cas és que en anglès, la paraula free conté ambdós significats, i sovint es confonen.

"Per què usar un producte que restringeix les opcions, i també la llengua catalana?"

Ricardo Galli i Granada és doctor en Informàtica i professor de Sistemes operatius a la UIB. Entre molts d’altres projectes, ha col·laborat amb el "bitòleg" Benjamí Villoslada en el portal Menéame, i té una àmplia relació professional i de compromís amb el programari lliure.

Quins avantatges representa per a l’usuari la utilització del programari lliure?

Com és natural, aquest tipus de programari té una sèrie d’avantatges de caire tècnic. A pesar d’això, les consider més com un efecte col·lateral, derivat de la naturalesa mateixa d’aquestes aplicacions. La diferència més gran que jo hi trob és la defensa que fa de les llibertats de l’usuari respecte del programari, i la millora de les expectatives de coneixement que atorga. El fet de poder estudiar de prop el programa, millorar-lo fins i tot, permet entendre’l molt millor.

Quantitativament, quin grau d’introducció dins el mercat té el programari lliure?

Hi ha la circumstància que la major part dels internautes empra parcialment productes o serveis informàtics regits per programari lliure, encara que no en siguin conscients del tot. Per exemple, entre un cinquanta i un seixanta per cent dels servidors d’internet fa servir aquesta classe de programari. Com també ho fa la majoria de servidors de correu electrònic del moment. En canvi, en l’àmbit d’escriptori, la seva utilització baixa força més. Tal vegada se situa entre un 5 i un 10%.

Fa temps que hi ha una certa polèmica entre la comunitat del programari lliure i la corporació Microsoft. Què hi ha al darrere?

Alguns ens qualifiquen de reaccionaris, però no és ben bé així. El que defensam és que, en la situació actual, tothom hauria de poder accedir al programari amb més llibertat. Precisament, perquè és fonamental com a element on es diposita el conjunt del coneixement. I aquest s’hauria de poder compartir amb més fluïdesa que la que permeten les llicències d’ús de les grans corporacions. A més, no hem d’oblidar que, en el cas concret de Microsoft, ja han estat condemnats per les autoritats europees per pràctiques que tendeixen al monopolisme del mercat. De fet, ells mateixos obriren la veda de la privatització del programari, i potser per això és ara una empresa amb tant de poder.

Per acabar, un comentari sobre Softcatalà, en la celebració del seu desè aniversari.

La tasca que han realitzat en el nostre àmbit és molt positiva. Val a dir que començaren en el camí de traduir productes informàtics i que això els provocà alguns problemes amb les grans empreses de les quals parlàvem fa un moment, per haver traduït programari seu. Arran d’això, treballaren més l’apartat de crear productes originals i ja n’han desenvolupat alguns de molt interessants. També em sembla important la feina que han realitzat per la defensa de la llengua, que en certa manera remet al mateix esperit de defensa del programari lliure. Per què usar un programa que restringeix les teves possibilitats, també les de triar la llengua catalana?