Elena Ballestero
#16S: vaga indefinida a l'educació
Pintades contra la casa dels mestres d'Alcúdia
Antoni Bibiloni, Margalida Joan, Tomeu Lliteras i Margalida Cifre, tots ells mestres del col·legi públic Porta del Moll d’Alcúdia, van denunciar davant la Policia Local l'aparició de pintades despectives a les portes de casa seva.
Els policies estudiaran 60 hores de català
El Govern diu que els qui vulguin ser policies locals hauran d'estudiar català en el curs de capacitació que han de superar per optar a la plaça. Ara bé, aquests estudis sumen manco de tres dies: en total, es dediquen 60 hores a l'idioma propi de les Illes Balears. La pregunta és, doncs, si amb això n'hi haurà prou perquè com a mínim entenguin català. Per respondre aquesta pregunta es pot fer una comparació amb els estudis oficials: per assolir el nivell bàsic d'un idioma qualsevol en una Escola Oficial d'Idiomes, cal cursar-hi dos anys d'estudis, unes 260 hores en total.
La fiscalia rebaixa fins els 3 anys la petició de presó per a Vicens
Les acusacions i les defenses han d'exposar avui les seves conclusions. La Fiscalia Anticorrupció ha rebaixat a tres anys la seva petició de presó (inicialment sol·licitava tres anys i deu mesos) per a l'exconseller insular de Territori, Bartomeu Vicens, per presumptivament desviar 11.930 euros a la productora Studio Media, administrada pels seus presumptes testaferros Alfredo Conde i Elisabeth Diéguez, a través d'un contracte amb l'objectiu aparent de difondre per ràdio uns programes sobre patrimoni que ja havien estat emesos i remunerat. En el seu escrit d'acusació definitiu, el fiscal Juan Carrau ha introduït l'atenuant de reparació del dany després d'haver estat tornada la quantitat presumptivament defraudada, mentre que també ha rebaixat la seva sol·licitud de pena per a Conde, Diéguez i l'exdirector insular de Patrimoni, Joan Josep Mas, a un any i mig de presó.
El batle socialista de Campanet expulsa els socis del PSM i queda en minoria
Joan Amengual (esquerra) i Xisco Morell, fotografiats el dia en què assoliren el pacte per governar el municipi. El batle de Campanet, Joan Amengual (PSOE) ha signat aquest matí l'ordre de cessament dels quatre regidors del PSM amb els quals governa en el municipi des de principis de legislatura. Justifica l'expulsió dels seus socis de governs en "un cúmul de circumstàncies" i anuncia la seva intenció de mantenir-se com a batle fins al final de la legislatura malgrat estar el PSOE la llista menys votada a Campanet, amb tres regidors enfront dels quatre del PSM (la llista més votada) i els quatre del PP. El portaveu del PSM i fins a avui tinent de batle, Francesc Morell, ha manifestat la seva "sorpresa i indignació" i a convocat una reunió urgent del seu grup avui horabaixa per a consensuar quina serà la seva postura a partir d'ara.
Els foguerons, el correfoc i el pregó prenen la metxa del Dijous Bo a Inca
La capital del Raiguer tanca el cap de setmana prenent la metxa per a la mare de totes les fires, el Dijous Bo, i la cada vegada més desbordada revetla. No debades, sols falten tres dies. El dissabte de Santa Maria la Major, patrona d'Inca, anuncia la festa grossa i ho fa omplint els carrers de la localitat. Els foguerons, el correfoc (des de fa dos anys s'ha desplaçat del dimecres bo al dissabte anterior), els balls tradicionals dels dimonis... tot és un preludi del que arribarà. Ahir, ja de bon matí, fou l'hora del tradicional ball dels Cossiers, l'encontre de gegants i, ja passades les vuit de la nit, el gran pregó del Dijous Bo, una picada d'ull a la joventut de la pregonera Maria Antònia Muñoz Matas, estudiant de la Universitat Autònoma de Madrid, que va obtenir enguany la millor nota de Selectivitat de les Balears. Va tancar el pregó el concert l'Orfeó l'Harpa d'Inca, tot un clàssic.
Binissalem cobrarà per l’ús dels edificis municipals
L'Ajuntament de Binissalem començarà a cobrar a partir de gener per l'ús de les instal·lacions municipals que fins ara se cedien gratuïtament per a la realització de diferents cursos i tallers. Així, els responsables de tallers que cobren alhora als seus alumnes una quota per assistència hauran d'abonar al Consistori un mínim de 40 euros mensuals, xifra a la qual se sumarà un coeficient en funció del nombre d'alumnes, metres utilitzats i hores d'ús mensuals. Les associacions sense ànim de lucre no hauran de pagar pel servei.
Pollença perd mestres artesans
La Fira de Pollença perd artesans. Aquesta era ahir dematí la frase més estesa en un encontre, la Fira de Tardor, que té una important fama per la qualitat dels productes que s'hi mostren i pel seu marc incomparable (el claustre de Sant Domingo).Tanmateix, els seus encants no han estat enguany suficients per en temps de crisi garantir la presència d'alguns artesans que acudien anualment a la cita i que en aquesta ocasió no varen mostrar els seus productes. La Fira de Tardor, una de les típiques d'aquesta època de l'any, amb vehicles antics, mostres d'animals, gastronomia i l'excel·lent cort d'artesans (malgrat el notable descens, n'hi participaren prop de seixanta), va congregar milers de persones.
Les terrasses de Can Picafort guanyen el torcebraç a les bicis
El nou equip de govern municipal (Suma pel Canvi-Convergència) suprimirà 850 metres de carril bici habilitats fa dos anys a Can Picafort per no interferir amb les terrasses dels bars. Així ho va anunciar el delegat de Can Picafort, Joan Monjo (Convergència), durant el darrer ple municipal.
“Els torrents de les Illes ja tornen a estar en risc d’extinció”
El Govern de les Illes Balears preveu invertir, abans de final d'any, 4 milions d'euros en la xarxa de torrents de les Balears. El que en principi sembla una bona notícia preocupa molt els moviments conservacionistes, que han llançat la veu d'alarma davant el temor que les màquines pesants tornin als cursos dels torrents de Mallorca i n'afectin els drenatges naturals i ecosistemes. El Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA) adverteix sobre els riscs de les actuacions faraòniques que ja van fer malbé torrents com el d'Almadrà, al pas per Lloseta, i el de Solleric, al pas per Consell, el 2008.
El Raiguer es rebel·la contra la tarifa única d’incineració del Consell
La Mancomunitat del Raiguer no està disposada a pagar més per incinerar els residus dels grans municipis de Mallorca que no han fet els deures en matèria de reciclatge. Así ho van fer saber els batles a la consellera insular de Medi Ambient, Catalina Soler, durant una reunió mantinguda dimarts vespre a Binissalem.
Campanet reclama un mestre d’Infantil
Un centenar de pares, alumnes i professors del col·legi públic Llorenç Riber de Campanet es manifestaren ahir a primera hora del matí per protesar per les retallades pressupostàries. Arran d'aquestes, des de principi de curs les sis aules d'Infantil de 3 a 6 anys que estan operatives disposen únicament de cinc tutors i d'un professor de suport. Allò habitual és que un col·legi de doble línia (dues aules per curs) tingui sis mestres d'Infantil i almanco un de suport. El col·legi va ser ampliat ara fa un any, després d'una dècada de reivindicacions. Se n'incrementà la capacitat amb 125 places escolars, 50 de les quals d'Infantil i 75 de Primària.
Binissalem planta cara a la botellada
El ple de l'Ajuntament de Binissalem té previst aprovar dijous una normativa específica per sancionar la botellada. Amb el nom d'ordenança que regula la beguda indeguda a les vies públiques, el nou text preveu sancions que oscil·len entre els 200 i els 3.000 euros, multes que es podran commutar per serveis a la comunitat dins de la brigada municipal de neteja. L'Ajuntament de Binissalem planta cara així a un fenomen que ha desvirtuat les festes patronals de Sant Jaume (25 de juliol) i les festes del Vermar des de fa dos anys. El tinent de batle, José Fernández (PP), va explicar ahir que "Binissalem no té un problema permanent amb la botellada com sí que ocorre en altres municipis; aquí el problema es concentra en els dies festius". "Podem entendre la botellada com a esdeveniment social, però el que no es pot entendre de cap manera és com deixen les coses, les baralles, les destrosses en cotxes i mobiliari públic, la brutícia als portals... Una altra cosa seria un consum responsable", afegeix Fernández.
Nova enganxada entre Santa Margalida i Jorge Campos
La difícil relació que mantenen l'Ajuntament de Santa Margalida i la Fundació per al Desenvolupament Sostenible de les Balears (organisme que gestiona la possessió pública de Son Real i que depèn de la Conselleria de Turisme) des que el fundador del Círculo Balear, Jorge Campos, en fou nomenat gerent, viu un nou episodi d'enfrontament. La Sala ha rebut una factura de la Fundació per un import de 159 euros arran d'una visita feta pel Consistori a la finca el divendres anterior a la festa de la Beata, el setembre passat. Els vilers hi acompanyaren un nombrós grup de veïns de la Vall d'Ebó, localitat alacantina amb la qual s'han agermanat fa poc. En total, anaren a Son Real 53 persones, que accediren, entre altres llocs, al centre d'interpretació. Segons pareix, la Fundació fixà un preu especial per als visitants (els cobrà l'entrada al museu corresponent a la tercera edat), però la rebaixa no ha estat suficient pel Consistori. Cal recordar que mai fins ara no havia trobat cap rebut d'aquell organisme amb motiu d'una visita institucional de la finca.
Pollença planta cara a l’Estat
L'Ajuntament de Pollença reclamarà formalment a l'Estat espanyol no haver de tornar-li els 350.266,26 euros que va rebre de més el 2009 en l'avançament de la quota amb què l'Estat finança anualment els municipis, xifra que es calcula d'acord amb la previsió dels ingressos tributaris. El Govern central reclama a Pollença 350.266,26 euros a tornar en els pròxims cinc anys, quantitat que se suma a la que ja va reclamar el 2008 per un error de característiques similars. No és un cas únic. El Govern reclama 4.379 milions d'euros als ajuntaments i diputacions de tot l'Estat pels errors en les previsions del Ministeri d'Economia el 2009. Pollença és el primer municipi de les Balears afectat per l'error que planta cara al sistema de finançament dels ajuntaments, i ho fa a través d'una moció d'Esquerra, signada per PSOE, PSM i Alternativa, i a la qual es van afegir després el PP, la Lliga, CIU i UMP, de manera que s'aprovà per unanimitat en el darrer ple.
El batle i l’exbatle d’Alaró, imputats per prevaricació
El batle d'Alaró, Joan Simonet (PP), i l'exbatle Miquel Deyà (PSOE) han estats imputats per un presumpte delicte de prevaricació, després que un particular hagi denunciat un suposat tracte de favor cap a un constructor que, després de sol·licitar el 2001 una llicència d'obres per demolir i erigir una edificació, va acabar envaint terreny públic, segons informa l'agència Europa Press. El jutge ha admès a tràmit la querella que es dirigeix contra Simonet, Deyà, l'aparellador municipal, Joan Josep Torrens, i el constructor i contractista Mateu Pizà, que hauria estat el beneficiat d'"un incompliment flagrant i persistent emparat pel comportament dels responsables i tècnics municipals", segons l'escrit acusatori. Es dóna la circumstància que la Fiscalia Anticorrupció ja va investigar els fets el 2006 arran d'una denúncia particular, però aquesta es va acabar arxivant perquè en aquell moment no es trobaren indicis de delicte penal.
Recordant els éssers estimats
Milers de veïns varen tornar als seus nuclis d'origen en els diferents punts de la Part Forana per engalanar amb flors i espelmes les tombes dels familiars i amics, en un pelegrinatge continu que es repeteix cada any amb motiu de la celebració de Tots Sants. Encara que són molts els qui avancen aquesta visita a alguna de les jornades prèvies a la festa, a la recerca d'un poc d'intimitat, l'afluència s'intensificà ahir. Fa dies que la majoria de municipis té mercats ambulants de flors en els quals es poden adquirir rams i plantes per a l'ocasió, però les paradetes es multipliquen l'1 de novembre a les portes dels cementeris i a les places principals. Crisantems, roses, margalides... cobreixen com una autèntica estora floral les tombes de la Part Forana.
La desclassificació passa factura 20 anys després
El propietari d'un solar situat al costat del centre de cultura Guillem Cifre de Colonya de Pollença, que va ser requalificat com a zona verda el 1991, exigeix ara a l'Ajuntament dos milions d'euros a canvi de l'expropiació dels seus terrenys, després que hagin passat vint anys sense haver rebut cap contraprestació per la pèrdua d'edificabilitat. No és la primera vegada que l'Ajuntament de Pollença s'enfronta a una situació com aquesta. De fet, en els darrers anys ha sofert diferents sentències condemnatòries en circumstàncies similars, però l'import del preu just exigit ara pel propietari cobra especial rellevància no tan sols per la quantia, sinó per la difícil situació econòmica que travessa el Consistori. El problema té l'origen en el planejament urbanístic aprovat el 1991 que reclassificava com a zones verdes nombrosos solars situats a Pollença i al Moll que fins llavors figuraven com a urbanitzables.
Telescopis de primera a Costitx
L'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM), ubicat a Costitx, disposa de dos nous telescopis de darrera generació, el Planetary Transit Survey Telescope i el Physics Innovation Robotic Astronomical Telescope Explorer, fruit de la col·laboració amb l'Open University del Regne Unit i la Universitat d'Hamburg.
Can Picafort realitza el primer ple de la seva història
El centre cívic de Can Picafort va acollir dimecres a la nit el primer ple en la història de la democràcia d'aquest nucli urbà, un dels tres (amb Son Serra i la Vila) que integren el terme municipal de Santa Margalida. La Llei de bases de règim local estipula l'obligatorietat que els ajuntaments celebrin les seves sessions plenàries (llevat de causa de força major) a la Casa Consistorial, en aquest cas ubicada a Santa Margalida, entenent per força major qüestions com la realització d'obres de reforma a la seu habitual. És per això que fins ara cap municipi, dels molts de Mallorca integrats per diversos nuclis, no havia celebrat sessions plenàries en cap els seus nuclis urbans. Però Suma pel Canvi, la coalició integrada per PSOE i Independents, havia promès als seus votants que, si arribava a governar al municipi de Santa Margalida, estendria les sessions a tots els nuclis, en un intent per fomentar la participació de la ciutadania en la vida pública.
La reforma de Can Domènec penja d’un fil
La reforma de l'emblemàtic casal de Can Domènec d'Alcúdia, seu del Consorci de la ciutat romana de Pol·lèntia, penja d'un fil després que s'hagin detectat presumptes irregularitats en la firma dels convenis de finançament subscrits la legislatura passada pel Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca. Les obres, que van començar el 6 de setembre i que tenen com a objectiu que el casal recuperi la seva esplendor i torni a ser operatiu, tenen un pressupost global de 1.352.383 euros i estan finançades, en un 60 per cent, per l'antic Ministeri d'Habitatge i en un 40 per cent pel Consorci de la ciutat romana de Pol·lèntia, integrat per l'Ajuntament d'Alcúdia, el Consell de Mallorca i el Govern balear
- Com serà la nova plaça Major de Palma?
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- PP i Vox, en contra de reclamar un impuls formal davant el Parlament Europeu per a l'oficialitat del català
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Mònica Terribas participa en un debat a Campos sobre el periodisme d'investigació i 'El minuto heroico'