La diplomàcia dels suburbis crida per una altra Europa

Tot i que ha passat certament inadvertit entre les mitjans de comunicació de l’Estat espanyol, milers de joves es tornaren a reunir en una cita de caràcter bianual. La primera celebració del FSE tingué lloc a Florència l’any 2002 i assolí unes repercussions internacionals absolutes gràcies a la repressió policial. I és que els carabinieri assassinaren un manifestant d’un tret de pistola, enmig dels disturbis urbans al cor mateix de la ciutat.

Per ventura la imminent guerra a l’Iraq també donà esplendor al Fòrum Social Europeu de 2003. Tingué lloc al barri roig i contestari per excel·lència de París: el Saint Dennis de Jean Paul Sartre.Un any després es traslladava a Londres, on va rebre el suport explícit del seu batle, Ken Livingston, Ken el roig.Però tot i gaudir de l’impuls municipal, les queixes per la manca d’alberg i les seves condicions enterboliren els ànims dels antiglobalització. Aleshores el moviment començà a patir un cansament que l’obligà a deixar passar dos anys, en comptes d’un, entre fòrum i fòrum.

La plurimilitància és, potser, una de les explicacions per analitzar el decaïment dels antiglobalització. El carnet de feminista, la lluita pels immigrants, el vessant polític (o bé comunista o més aviat anarquista), l’ecologisme... tota una sèrie de causes que, tal vegada, hagin provocat la síndrome del cremat.Així s’entendria la poca visualitat de la trobada, duita a terme de dimecres a diumenge de la setmana passada. Tanmateix, els debats i les discussions han estat a la mateixa altura intel·lectual que en edicions anteriors.

Susan George i Samir Amin

Tot i que l’analista Toni Negri i la diputada colombiana Piedad Córdoba excusaren a darrera hora la seva presència a l’esdeveniment, sí que hi parlaren autors com Samir Amin i la canadenca Susan George, autora del llibre de capçalera dels antiglobalització No-Logo (que, paradoxalment, ha esdevingut un best seller, un pic engolit per la maquinària de la indústria editorial que pretén combatre).

Però qui més gent congregà al voltant del seu parlament fou Michael Hardt, professor de literatura a la Universitat de Duke. Entre els participants –uns 15.000 a la manifestació central de dissabte i més de 6.000 als tallers i conferències–, destacaren els procedents de l’Amèrica Llatina.

Lliçons i contradiccions que arriben d’Escandinàvia

Alguns debats sobre organització interna són recurrents als fòrums socials. Malmö, a Suècia, no en fou l’excepció.

Destruir o prendre el poder?
Un clàssic del debat antiglobalització és la dicotomia destrucció / presa de poder. I és que algunes organitzacions lluiten per entrar en el marc parlamentari i gaudir dels beneficis de la democràcia liberal. En aquest ambient es mourien els partits socialdemòcrates i moltes ONG. Així mateix hi hauria els moviments revolucionaris de l’esquerra, com ara comunistes i anarquistes, que aposten per transforma la societat.

Pacifisme o violència?
Sense ànim de jutjar, les mobilitzacions antiglobalització es caracteritzen per acabar, sempre, en aldarulls amb la Policia. És per això que ja fa temps que s’ha engegat el debat sobre el caràcter antiviolent de les trobades. Els moviments reformistes aposten per no respondre violentament a les provocacions policials.

A més, denuncien l’existència d’infiltrats policials entre els joves de primera filera. Tanmateix, la presència d’un bloc negre hi és habitual. I la repressió a què són sotmesos, inimaginable.

Centralitzats o dispersats?
Uns pocs grans actes han tingut Folkets Park per escenari, però la gran majoria de tallers i conferències s’han duit a terme en desenes de petits espais. Això ha provocat una dispersió dels assistents que, segons alguns d’ells mateixos, ha estat desmesurada. Tampoc no es trasllada una imatge nítida del Fòrum Social Europeu.

Assemblea o burocràcia?
Els fòrums han desenvolupat una metodologia assembleària bastant eficient. De tota manera, la participació hi preval més que la representativitat, ja que algunes figures destacades influeixen molt més que d’altres amb un suport molt ampli als respectius col·lectius en nom de qui parlen.

Queixes o alternatives?
El teixit de debats durant els cinc dies és molt ric en pluralitat de temes i punts de vista. Les dues hores de discussió, de vegades, no són prou per plantejar alternatives aplicables i realistes. Quin és, idò, el motiu de reunir-se?