Pere Miralles: “Volem que sa Canova reflecteixi tota la pagesia de Mallorca”

Com així vos vàreu interessar per l’agricultura?
A ca nostra eren pagesos i vaig ser alumne de l’Escola d’Agricultura, a Eusebi Estada, on es va inaugurar un internat per fer Formació Professional Agrària. Després anàrem a estudiar a València. Sempre m’havia estirat molt la flor i la jardineria i allà vaig poder preparar-me per la meva professió. Vaig tenir la sort d’anar a fer feina durant sis mesos a Holanda. Possiblement això em va obrir moltes perspectives, ja que allà eren pioners en flor i en horticultura. Em va impressionar la tecnologia, però sobretot la filosofia de feina i l’organització de les empreses.

Llavors entràreu a sa Canova?
Em vaig dedicar a fer cultius de flor. Vaig venir a fer pràctiques a sa Canova amb Jaume Galmés i vaig tenir una proposta per quedar-hi. Ara fa 26 anys que hi som.

Què feis a sa Canova?
Hi ha 20 quarterades de regadiu amb 5.000 metres d’hivernacles duits amb criteris d’eficiència energètica i en l’ús de l’aigua. Primer fèiem molta de flor i després hem anat cap a altres coses. Feim feina amb patata, com correspon a sa Pobla, però hem diversificat molt. Volem que sa Canova reflecteixi tota la pagesia de Mallorca. En els darrers 10 anys hem donat molta importància al tema de la formació. Per això hem començat amb les activitats educatives.

Quines són aquestes activitats?
Hi ha 3 o 4 itineraris amb un material escrit per a cada un. Quinze dies abans de la visita ja l’enviam a l’escola, amb una guia per al professor. Feim un tema de meteorologia que té molta acceptació. Després hi ha "Experimentam a sa Canova" i, per últim "Treballam a l’hort". El que interessa és que els nins facin qualque cosa: la gent jove no ha tocat mai un tros de terra. Ja duim 12 anys amb un promig d’entre 5.000 i 6.000 alumnes anuals. També donam suport a les escoles de Formació Professional perquè puguin venir a fer pràctiques aquí. Ara firmarem un conveni amb la Conselleria per fer activitats formatives i en tenim un altre per a la conservació d’un banc de germoplasma de varietats locals.

Feis experimentació?
Tenim hivernacles d’hidroponia i experimentam amb varietats noves de flor. També treballam en plantes medicinals.

Vos heu dedicat molt a l’olivera?
Fa 14 anys férem la primera plantació d’oliveres al pla com a proposta de la Conselleria d’Agricultura i en relació amb la cooperativa de Sóller. M’he dedicat molt a l’olivera. S’ha posat en marxa una Denominació d’Origen que és fonamental. Hem de fugir del tòpic que les coses nostres són les millors i anar cap a una garantia d’origen i qualitat total. Quan férem el primer viatge d’olives arbequines a la tafona de Sóller els pagesos es miraven la feta i no hi creien gaire. El temps ha posat les coses en el seu lloc. No ens pensàvem poder fer un oli de 0,8º i ara feim olis de 0,2 º.

Es poden salvar els olivars centenaris de la Serra?
Els olivars de la Serra tenen un alt cost de recol·lecció. Aquest aspecte no està solucionat en el pla i menys a la muntanya. Però s’ha de fer un esforç per salvar els olivars de la Serra que ens aporten molta qualitat a l’oli.

Quines labors exigeixen els olivars?
A terres bones és un arbre de secà. On tenim el problema? El tenim en dues malalties: el "repilo" o ull de gall que fa caure la fulla i l’any vinent no hi ha fruit, i l’altre problema és la mosca, que incideix en la qualitat de l’oli. L’adobat i l’aigua ens marquen la qualitat de l’oli. A vegades feim molts de quilograms d’oliva i pocs d’oli. L’excés de nitrogenat és negatiu. Necessiten també una poda anual o bianual.

Quines varietats vos semblen més aptes?
Les varietats admeses dins la denominació són bones totes. A Mallorca agrada més l’arbequina que la piqual. Ara hi ha veus que demanen noves varietats com la Frantollo (italiana) o la Coroneiki (grega). Jo crec que, quan s’hagi comprovat la seva qualitat, els han de donar cabuda.