“La prioritat és que des d'aquí es gestionin bé les coses”

Quina és la vostra formació?
Som diplomat en ciències empresarials. L’interès per la pagesia em ve d’haver nascut dins una família pagesa i del que vaig aprendre a ca meva. Sempre he compaginat les meves ocupacions amb la feina a ca nostra.

Quines han estat aquestes ocupacions?
Quan estudiava ja duia assessories fiscals i laborals. Vaig ser professional del futbol fins als 22 o 23 anys, jugant amb el Sant Joan, Montuïri, Cide –on vaig ser internacional juvenil–, Saragossa, Manacor i Badia. El 1992 vaig passar a Semilla com a responsable de dur el dia a dia de la Política Agrària Comuna (PAC), sobretot en conreus herbacis.

I el vostre contacte amb Asaja?
A final de 1999 vaig anar a fer feina a ca nostra, per dur des de molt a prop la part de gestió empresarial, mentre el meu germà Miquel en duia la part tècnica. Sense voler em vaig trobar formant part d’Asaja de Balears com a secretari general.

Com veis la situació de la pagesia?
Hi ha tot un model agrari difunt. Fa falta un enfocament més empresarial, amb més lluita de mercat. Hi ha una pagesia de gent major que ho passa malament. Hi ha un increment de l’agricultura a temps parcial i davalla l’exercida per pagesos professionals.

Com ha afectat al camp la puja de les matèries primeres i els combustibles?
De manera desigual. La ramaderia ha patit moltíssim. Han pujat els preus dels cereals però els increments de costos ja els han superat. Tot està molt remogut i fins i tot els més professionals ho estan passant malament.

I la crisi financera?
No ajuda. Afegeix al banyat. Hi ha més dificultats de finançament. També pot afectar productes de gamma alta que es descartin pels consumidors que cerquen preus barats.

El Pacte Agrari que s’ha signat fa pocs dies, pot jugar-hi un paper positiu?
De moment són paraules. Quan es veu la vàlua de la gent és quan s’és capaç de dur la teoria a la pràctica. D’entrada hi ha un acord d’intencions que no passa de ser això.

Quina aportació vol fer Asaja davant aquest panorama difícil?
Tenir la gent formada i informada perquè pugui prendre les decisions que toca. Però les decisions les ha de prendre cadascú a casa seva.

Com veis el Pla de Desenvolupament Regional?
És una continuïtat dels plans antics. Sorprèn que s’hi estigui fent poca feina. Les línies més innovadores de l’esborrany inicial no s’han sabut defensar a Brussel·les. D’altra banda hi ha recursos agraris que van a coses que no tenen res a veure amb l’agricultura.

L’agricultura és un pilar de la defensa del medi ambient?
Sí, fa una aportació positiva. Al principi això funcionava com una excusa per justificar ajuts davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC), però té una base real i l’agricultura ben feta permet mantenir els paisatges.

Veis futur a l’agricultura ecològica?
És una bona opció per a un 5% del total d’agricultors, però no es mourà molt més enllà. És propi d’il·luminats creure que serà una alternativa. Se l’ha d’ajudar i que cadascú triï què vol fer.

Ens servirà el Contracte Territorial?
El Contracte Territorial és un invent que, en general, ha funcionat molt malament. Si és un extra és bo, ara si és fer una arreplega de les diferents línies ja existents ens pot ser molt dolent. Ho vull veure.

Si un jove vos demanàs consell, li recomanaríeu que es dedicàs a l’agricultura?
Per tot hi ha gent amb capacitat de treure un negoci endavant. Ara, per fer de pagès has de menester un capital inicial alt. Si no trobes una roda muntada és difícil. però no impossible. De fet, hi ha gent que està estirant el carro de valent.

Quina és la vostra carta als Reis?
Les persones amb una certa experiència sabem que no hi ha gaires miracles. La prioritat és que des d’aquí es gestionin bé les coses. Fan falta idees i gent que sàpiga què pot demanar. Hem entrat dins una mediocritat massa alta i ens ha dut a una crisi de confiança amb els polítics.