Ander ZurimendiPalma13/10/08 0:00
TW
0

Els joves Aina Espases i Víctor González tenen una feina fora de casa. Vuit hores, o més, depenent del dia. Ell és jardiner, ella dirigeix una formigonera. Quan arriben a casa, tots dos s’arromanguen igual. "No s’ha de ser egoista, tots hem de compaginar les feines i l’oci", diu Víctor. Ell és l’home que protagonitza la foto d’aquesta pàgina i el nadó, el seu fill. Una imatge pertanyent a la darrera campanya de la Conselleria d’Afers Socials.

Sota el lema Mateixos Drets, mateixes obligacions, el departament que dirigeix Fina Santiago ha editat tres pòsters representatiis de la societat idíl·lica. Víctor és un home educat lluny del masclisme i comparteix les tasques domèstiques. Aina és la directora de la fàbrica Montecristos, composta majoritàriament per homes al càrrec d’una dona.Segons ella, "la societat ha canviat tant de 20 anys ençà que és irrecognoscible". Ara bé, "ha d’evolucionar més". Víctor comparteix la seva opinió: "La campanya ha de ser un toc d’atenció pels homes que, encara avui, no col·laboren a casa".

Allò més important per tal que les parelles siguin correponsables, però, "és l’entorn". Així ho creu Víctor, marit de socorrista. Perquè sempre n’hi ha, de més avançats, a qualsevol societat. Per ventura, és l’exemple ideal.Aina, en canvi, incideix que és igual que compartir un pis amb amics. "Cadascú fa el que pot, en base als seus horaris". Però la realitat, tossuda, mostra com gran part del gènere masculí no realitza cap tasca a la casa. I quant ho fa, els termes utilitzats són que l’home ajuda o col·labora, com si no fos responsabilitat seva. Però ell, de bon cor, ajuda.

Qui de nosaltres cuina? Renta i planxa la roba? Escura els plats? Fa la compra? L’autocrítica és, més que mai, molt necessària.La legislació, darrerament, ha avançat molt en l’àmbit dels drets i deures de la dona. Encara que sigui per la via de les quotes. La Llei d’igualtat, per exemple, estableix quotes de paritat a la política, gerències de consorcis i direccions d’empreses.

De fet, que l’Executiu central sigui paritari, amb tantes dones ministres com homes, visualitza la realitat al carrer. No debades, el 51% de la població és femenina. Algunes veus feministes, a més a més, han argumentat que una dona tindrà més sensibilitat cap als problemes que tenen les mares.