Gegants de l'aire

El futur del disseny aeronàutic ja és aquí. Tot i la crisi que pateix el sector després de la fallida de nombroses companyies aèries en les darreres setmanes, dos nous models, el Lapcat A2 i l’Airbus 380 estan a punt de revolucionar per complet el concepte de vol.

El 2025 algú que visqui a Barcelona ja no passarà 22 hores dins un avió per arribar a Sidney, sinó que en tardarà tan sols quatre per viatjar a l’altra punta del món. Almenys així ho creuen els enginyers del projecte Lapcat A2, que treballen per dissenyar un avió supersònic que pugui arribar a volar a 5.000 km/h. El projecte, que té un cost aproximat de 22.600 milions d’euros, és una aposta de l’Agència Espacial Europea (ESA) per aplicar la tecnologia dels coets espacials a l’aviació civil. Amb un disseny innovador, sense finestres, amb 193 metres de llargària i 41 d’envergadura, el Lapcat A2 s’assemblarà més a un coet que no pas a un avió convencional. De les seves característiques destaca la possibilitat de fer grans recorreguts a una velocitat superior a la barrera del so, transportant a la vegada 300 viatgers i una càrrega total de 400 tones. Però, el que sens dubte serà la gran novetat d’aquest vehicle correspon al nou sistema de motors que permetrà la propulsió a partit d’hidrogen líquid. De fet, aquest és el principal repte avui que els enginyers de 14 països que hi treballen intenten resoldre. Si els tècnics aconsegueixen desenvolupar aquest sistema motor suposaria un avanç importantíssim en la utilització energètica de vehicles de gran tonatge, ja que l’hidrogen té com a característica fonamental que no produeix CO2.

Al contrari que el mític Concorde, que consumia una gran quantitat de querosè, l’aeronau tindria una capacitat d’autonomia de vol de 20.000 quilòmetres, abastament per arribar als antípodes en un sol trajecte. Ara bé, un inconvenient important que té aquest sistema de propulsió és l’escassa producció, que en l’actualitat té l’hidrogen per a ús comercial. Segons es calcula, la producció mundial és de 500 milions de metres cúbics a l’any, una capacitat que podria abastir, per exemple, 250 milions de cotxes, però que podria ser insuficient per a la seva aplicació massiva en aeronaus.

El més gran del món

Per altra banda el que sí és una realitat és l’Airbus 380, un autèntic "mostre" de l’aeronàutica que, després de ser provat amb èxit fa més de dos anys, ja està llest per sortir al mercat el proper 25 d’octubre. L’A380 és tot un creuer volant. Amb capacitat per a 850 passatger i 80 metres d’envergadura, consta de dos pisos personalitzats amb tot tipus de luxe a gust de les companyies: casino, restaurants, tendes, gimnàs i cabines amb dutxa i televisió.

Aquest "transatlàntic" del cel, construït per Singapore Airlines, serà l’avió civil més gran de tota la història. Basta dir que per a cada A380 es necessiten més de 36.000 tones d’acer i uns angars especials de proporcions gegantines. Pel que fa a la seva comercialització, només a l’Estat espanyol 15 companyies han encarregat un total de 165 unitats. Però, l’A380 no arriba en el millor moment del sector. La crisi que pateixen les companyies podria suposar la mort prematura d’aquest gegant de l’aire, tal com passa amb el Boeing 747 (el Jumbo). Malgrat això, la tendència a la renovació sembla determinar el futur del món de l’aeronàutica i un canvi en el concepte de viatge.