Gabriel Pastor: “Sempre he tengut molt d'esment als arbres”

Quina extensió de terra duis?
Duim 16 quarterades d’ametlers i garrovers. També tenim 3 quarterades i mitja de vinya, alguns arbres fruitals per a nosaltres mateixos i feim un poc d’alfals per a unes quantes ovelles que tenim a una finca més cap a la muntanya.

Com és el vostre ametlerar?
Són plantacions noves. N’hi ha 9 quarterades que vaig sembrar jo mateix fa 11 anys i 300 ametlers més que vaig col·locar en un altre lloc. D’altres 9 funcionen amb degoteig.

Quines varietats teniu?
Vaig posar masbovera, glorieta i un 50% de ferragnes. Són varietats que donen una ametla de qualitat. Fan un bon bessó, però llavors poden crear els problemes que jo he tengut i que els ametlers tradicionals no presentaven.

Quins són els vostres problemes?
El temporal d’ara fa un any em va fer molt de mal. Em va trabucar 101 garrovers. N’he pogut adreçar i salvar uns quants, però n’hi ha quasi 90 de morts. L’ajut que va oferir la Conselleria ha anat bé. Hem pogut tornar a sembrar les faltes i ja hem començat a cobrar una part de l’ajuda. Pareix que hi ha pocs doblers. Així i tot, ha estat una gran feta.

I ara vos heu trobat amb un altre contrari.
Sí, ara el nostre gran enemic és la monília o "brot sec". Va començar quan els ferragnes tenien 6 o 7 anys. Enguany ha augmentat moltíssim. Els he esquitat amb coure sense èxit. A altres finques tampoc no han aclarit res. Tot Mallorca ho pateix. He provat de coronar els arbres, però els brots vells han seguit igual. El "brou bordelès" tampoc no ha anat bé. Les altres varietats tenen poc mal.

Quins són els efectes del "brot sec"?
Asseca el brot, que és on hi ha d’haver les ametles de l’any que ve. Pot arribar a matar l’arbre, però sobretot provoca una gran pèrdua de producció. En el meu cas he perdut la meitat de l’anyada: de 12-13 tones he passat a fer-ne 6. M’ha fet un maler i no sé com solucionar-ho, si exsecallar...

És efectiva l’assegurança de l’ametlerar?
Sí, l’assegurança és important. Això sí, cobreix molt poc. Sols s’asseguren 500 kg/ha quan una hectàrea de les meves pot donar 1.200 kg, i no és res extraordinari.

Es pot fer res contra el mal?
S’hauria d’estudiar i veure si n’hi ha tractaments possibles. M’agradaria que es fes un estudi per veure com s’ha d’envestir aquesta malaltia amb vista a l’any que ve i mirar de revifar el brot que no és sec. Almenys per salvar els arbres.

Com ha anat el preu?
El preu de l’ametla no permet fer feina als ametlerars. A vegades el preu es pot millorar si el bessó és de bona qualitat, tot i això ara ja ens està mancant la il·lusió. Enguany no he volgut ni mirar el pes de les ametles que duia al magatzem. Jo sempre he volgut tenir molta cura dels arbres: passar els cultivadors les vegades que toca i mirar de dur bé les finques, però ara, amb l’apujada dels preus del gasoli, ja no són bromes.

I la vinya?
A la vinya no l’he poguda veremar. He fet 5 esquitades, he canviat de producte i no ha funcionat. A les meves plantes els ha fet mal la humitat: les pluges i les boires. Per això, el míldiu s’hi ha fet molt fort. A les zones més altes i un poc més assolellades ja no ha fet tant de mal. Les vinyes emparralades també han aguantat més.

El balanç d’enguany és pèssim.
Des del punt de vista agrari, en el meu cas, l’any ha estat desastrós i pens que els pagesos professionals ho hauran hagut de passar encara pitjor. S’ha de tocar amb les mans.

Hi veis cap remei?
No hi veig cap remei fàcil. No conec cap solució a curt termini i, sense una rendibilitat econòmica, no hi ha futur. Això passa per tots els pobles i a tots els sectors. Per vendre un xot et veus amb feines: diuen que no hi ha demanda.

Com així, idò, encara queda gent que faci feina al camp?
Jo pas gust de fer feina al camp. El camp l’has de dur dins la sang. Els meus pares eren pagesos, però ma mare em deia que si em dedicava al camp me moriria de fam. És necessari dedicar-s’hi de valent si es vol evitar que la pagesia no desapareixi del tot.