Fou l’any 2001 quan la Conselleria, aleshores encapçalada per Aina Salom, impulsava el Banc de Llet Materna. Des d’aleshores, l’entitat ha rebut donacions de més de 200 mares, a les quals han recollit 800 litres de llet. Els beneficiaris, igualment, han estat prop de dos centenars de nadons.
Els resultats són força bons, sí, però l’autocrítica ha regnat a la I Trobada de bancs de llet de l’Estat espanyol, duit a terme a Palma la setmana passada. Antoni Gayà, director de l’Institut Balear, denuncia sense ambigüitats: "Encara tenim una mentalitat del segle XIX". Gayà es refereix així als escassos estudis científics sobre els quals se sustenta la seva especialitat mèdica.
"No tenim estudis de doble cec (ni infermer ni pacient són conscients de l’experiment al qual participen), tampoc de la seva utilitat...", enumera. Per tant, "hem d’introduir criteris científics". I és que la llet que les dones entreguen al banc és analitzada, bàsicament per detectar possibles serologies. Després es processa amb una tècnica senzilla. I finalment, és distribuïda als hospitals que la demanen.
La clau del debat, però, és el segon pas. El processament. Per què? Ara per ara, la llet tan sols es pasteuritza. "O sigui, un i au!", diu Gayà mig perplex. "Però l’hem de manipular per treure’n el màxim profit", proposa.De fet, és una tècnica que ja es realitza amb la sang, la qual és sotmesa a un fraccionament per aïllar el plasma. En el cas de la llet, en canvi, es tractaria d’aïllar les hemoglobines, per exemple.
O preparar fortificants amb la llet, en comptes d’utilitzar-ne d’artificials. Al cap i a la fi, ja no som a Viena, no és l’any 1909, i el Banc de llet illenc no és el primer de la història. No hi ha excuses, va voler dir Gayà.
Substituir la pasteurització
Per això, es proposà, al marc de la trobada estatal, la possibilitat de substituir la pasteurització amb tècniques d’inactivació de patògens, com ara els raigs ultraviolats o l’addicció de components. No, però, una pasteurització que a part d’inactivar bactèries fa el mateix amb les partícules nutritives. La crida, idò, es basa a deixar de banda la tècnica de bullir la llet a 63 graus i durant 30 minuts. "S’ha de jugar amb això".
Cristina Caro, del servei de nounats de Son Dureta, destacà alguns aspectes pràctics sobre la unitat. Per exemple, com cal descongelar la llet a poc a poc a la gelera i si ha de ser amb immediatesa, amb llet freda. "Però mai al microones, perquè perd alguns principis actius".També s’ha plantejat la possibilitat de transportar la llet un pic liofilitzada i no com una matèria de neu carbònica, via majoritària ara per ara.
No serà per vendre-la?
Totes les mesures s’encaminen a omplir les prestatgeries de les farmàcies hospitalàries, des de les quals es distribueix. Elisenda Serra, arribada de l’homòleg Banc de Llet català, creu que cal millorar el màrqueting duit a terme fins ara. Per això, ha presentat un recent estudi en profunditat de les mares donants. "El que més ens demanen és si la seva llet servirà a mares que, senzillament, no volen lactar". Error. Sempre és per a aquelles parelles mare-fill que puguin. "O si anam a comercialitzar el producte". Radicalment fals. La sanitat pública no trafica.Per contra, "cal explotar millor els missatges més propers". Per exemple, la sensació d’ajudar un nadó. "Però també una mare –com ella mateixa–, però que per salut no pot alletar el seu bebè". Els vincles solidaris entre iguals.
Abans malalt, que desnidrit
El doctor A. Rosell, per contra, apunta a la necessita de donar en massa, "nosaltres que podem fer-ho en bones condicions". L’exemple és dur, però ben clar. A Occident, si una mare te VIH se li prohibeix alletar el seu fill, per tal de reduir les possibilitats de transmissió de la sida.I a l’Àfrica? "Recomanen que sí que els donin llet, ja que el risc de morir per desnutrició és mes elevat que el de contreure sida".
Com més llet, més coeficient intel·lectual
No hi ha dubtes respecte als beneficis que produeix el consum de llet materna. Però de tan espectaculars, encara no se’n coneixien. La Trobada de bancs de sang de la setmana passada revelà que l’ingesta de llet materna està directament relacionada amb el coeficient intel·lectual, sempre que es tracti de nadons amb malalties prematures de risc. De fet, l’estudi que avala aquesta teoria assegura que un nin que beu llet materna pot arribar a tenir vuit punts més de coeficient intel·lectual que un altre que no n’hagi pres.
A més a més, recordaren l’estudi de Lucas, que assegura que cada 10% més de LM que es consumeixi, les possibilitats de patir NEC disminueixen un 17%. Igualment, els nadons nascuts en termini previst o de baix pes tindran més problemes metabòlics si no prenen aquesta llet. El tercer estudi, de la Universitat de Chicago, revela que la llet redueix en un 21% les possibilitats d’adquirir meningitis o complicacions respiratòries. També es constata una menor incidència de leucèmia, per mort súbita o sobrepès.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.