Signatures pel català a Europa

Es tracta d’un espai a la xarxa que reprodueix els continguts de l’europarl oficial, amb l’avantatge que totes les seccions estan traduïdes al català, fins i tot la benvinguda que ofereix Hans-Gert Pöttering, el president del Parlament europeu, als internautes que hi arriben. Així mateix, es pot accedir a les vint-i-tres versions restants, pertanyents a les llengües oficials des d’aquest lloc, mitjançant un simple enllaç que remet a les webs originals.

Resoldre el greuge

A causa de l’interès suscitat que es demostra amb l’afluència de visites en aquest curt període i ja que la política institucional europea no sembla voler evolucionar cap a la integració de la llengua catalana, l’impulsor d’aquest portal, Miquel Català i Coït, decidí iniciar una actuació pel seu compte per mirar d’ajudar a resoldre la situació de greuge que pateix la nostra comunitat lingüística des de fa vint anys. Com ens explica, "en els vint anys que fa que l’Estat espanyol forma part de la Unió Europea, els ciutadans catalanoparlants es veuen determinats per les normes imperants i no es poden adreçar ni al Parlament ni a la resta d’òrgans comunitaris en la seva llengua materna".

Segons Miquel, "cada nou projecte de la UE és un més que exclou el català". De fet, és el darrer treball proposat pel Parlament europeu allò en què s’ha basat la versió catalana de la web parlamentària per activar la campanya ciutadana de reivindicació. Es tracta del llançament d’Europarl TV, una emisió via internet de l’activitat quotidiana del Parlament en la qual els representants dels habitants de cada estat que en sigui membre poden pronunciar-se sobre aquells temes de política internacional que hi siguin tractats.

El lema de la pàgina en què es poden realitzar les signatures en favor de l’adhesió del català a instàncies europees explicita quina és la voluntat d’aquesta iniciativa, impulsada de manera personal per Miquel Català. Aquest diu que la nostra llengua sigui la propera a entrar en el club de les considerades oficials a Europa. De moment, sembla que les propostes polítiques que propugnaven l’admissió del català com a llengua oficial no han prosperat. Potser ha mancat en aquest sentit un impuls realment implicat dels partits més majoritaris, mentre que als més petits però sensibilitzats amb la qüestió els ha faltat força de convicció.

Sistemes insuficients

No obstant això, des de fa uns anys s’establí un sistema, força feixuc –tot s’ha de dir–, pel qual podem demanar que se’ns atengui a Brussel·les en la nostra llengua. Des d’allà ho adrecen a Madrid, on un servei lingüístic ho tradueix i un altre cop és enviat cap a Brussel·les. Aquesta mesura la promogué el Govern de Zapatero per la pressió que exercien els partits nacionalistes, pels quals es tracta d’una deficiència clara del sistema europeu. Tanmateix, això no s’ha traduït en una major presència de les llengües cooficials a l’exterior, que és allò que es exigeixen iniciatives com la que presentam avui.

Aquelles persones que pensin que aquesta mesura és insuficient, que la història de prestigi cultural que precedeix la nostra llengua i un present amb milions de parlants la fan mereixedora d’un lloc d’igualtat al si del club de llengües amb reputació a Europa, ja poden adreçar avui mateix la seva firma a www.europarl.cat/tv. És ben segur que això serà una bona notícia per al futur de la nostra llengua.

"És difícil que els estats modifiquin el règim lingüístic per fer lloc al català"

Joan David Janer és professor de Dret internacional públic i titular de la Càtedra Jean Monnet de Dret de la Unió Europea a la Universitat de les Illes Balears. Com a gran coneixedor de les peculiaritats del projecte europeu d’integració, l’hem entrevistat per aclarir alguns dubtes sobre l’estatus de les llengües a Europa i el camí que caldrà recórrer.

En quina situació es troben les idiomes cooficials de l’Estat espanyol davant les institucions europees?

La Unió Europea és una organització d’estats, cosa que determina el règim lingüístic de la UE. Malgrat que a l’espanyol el català, el basc i el gallec siguin llengües cooficials juntament amb el castellà, això no significa que siguin idiomes oficials a la Unió. En l’actualitat, la UE té 23 llengües oficials (entre els vint-i-set estats hi ha països que comparteixen un mateix idioma com és el cas d’Alemanya i Àustria), entre les quals l’espanyol és l’idioma oficial de tot l’Estat.

Qui és el principal responsable que en l’actualitat això sigui així?

El Govern espanyol és qui ha de fer les gestions adients per modificar el règim lingüístic de la UE si vol que hi entrin les llengües que són cooficials en el seu territori. Hi ha la paradoxa que llengües amb menys parlants que el català sí són oficials a la Unió, com és el cas del maltès. Tot i això, Malta és un estat i, per tant, això fa que l’idioma del país passi a ser oficial a la Unió.

Quin paper poden fer associacions com ara l’Euroregió Pirineus Mediterrània en la integració de valors culturals com la llengua?

L’Euroregió és una associació de cooperació territorial que pretén dur a terme activitats que puguin unir els territoris que en formen part. Auqest grup no està pensat com un instrument de foment de la llengua i de la cultura catalanes a la Unió Europea. Ara bé, l’Euroregió sí pot optar a obtenir finançament per part de les institucions comunitàries que es realitzi de manera conjunta amb Catalunya des d’una perspectiva de la cohesió dels seus territoris. En aquest sentit, potser és factible que, per aquesta via, l’Euroregió sigui un instrument a favor de la llengua. Tanmateix, jo crec que es tracta d’una possibilitat molt remota.

És factible modificar el règim lingüístic de la Unió i atorgar estatus oficial a llengües com el català?

És difícil que els països i, per tant, la Unió Europea modifiquin el seu règim lingüístic per permetre l’entrada de llengües que no tenen estat. Amb els 23 idiomes oficials, el sistema dels traductors i intèrprets és molt complicat i costós. A més a més, la situació s’agreujaria amb nous idiomes. Hi ha hagut iniciatives dirigides a simplificar el règim lingüístic, però els estats han estat molt reticents que la seva llengua deixàs de ser oficial. Per això, pens que és molt difícil que el català, malgrat ser un idioma parlat per moltes persones, passi a ser una llengua oficial i de treball de la Unió Europea.