Els escriptors es tornen a mobilitzar contra els Ciutat de Palma bilingües
Els organitzadors es demanen per què l’Ajuntament no ha fet una reflexió sobre els premis. Foto: Arxiu. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l'Obra Cultural Balear (OCB) i el PEN Català han tornat a convocar una nova vetlada literària reivindicativa per al dia de Sant Sebastià. Tal com feren l'any passat, amb aquest Sant Sebastià literari volen mostrar el rebuig a la política de Cort en els premis Ciutat de Palma, que l'actual equip popular ha convertit en bilingües. El vicepresident de l'AELC, Miquel Bezares, recorda que aquesta nova mobilització és més necessària que mai, perquè en aquest darrer any "les agressions cap a la cultura i la llengua catalanes s'han incrementat, no només per part de l'Ajuntament, sinó per part de totes les institucions", assegura.
Més de 7.000 veus per la independència
Els atacs al català i a la identitat de les Illes Balears per part dels governs de José Ramón Bauzá i Mariano Rajoy han aconseguit que ahir es fes la manifestació independentista més gran que hi ha hagut mai a les Illes Balears. La marxa pel 31-D va reunir més de 7.000 persones -devers 9.000 segons els organitzadors- darrere l'eslògan "Els Països Catalans decidim: autodeterminació!".
Baixen un 80% les matriculacions a l’Escola de Mallorquí
El nombre de persones matriculades en els cursos per aprendre llengua catalana a l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor ha baixat més d'un 80% els dos darrers anys. Dels 407 estudiants matriculats el curs 2010-2011 s'ha passat a la setantena del curs actual. La baixada ja es va percebre l'any passat, en què només 122 persones demanaren aprendre català.
Bosch insta que no s’obligui els nouvinguts a conèixer el català
El conseller Rafel Bosch en una intervenció al Parlament. Foto:Arxiu El conseller d'Educació, Rafel Bosch, advocà ahir al Parlament perquè les administracions afavoreixin que els nouvinguts coneguin la llengua pròpia, però recordà que just estan obligats a saber el castellà i que no se'ls pot obligar a aprendre el català. "Aquesta comunitat vol viure en llibertat", apuntà. I sentencià que els immigrants tenen el dret "a viure" i a "parlar en llibertat" . Segons el conseller, els ciutadans volen un model bilingüe, que permeti a aquells que es volen integrar "viure amb la seva llengua de partida, sentir-se còmodes amb la llengua comuna, que han de conèixer obligatòriament tots els espanyols, i també que tinguin totes les facilitats del món per conèixer la llengua pròpia i estimar-la com a pròpia, però estimar-la per voluntat". La UIB surt en defensa de l'escola en català
La UIB surt en defensa de l’escola en català
La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha sortit en defensa de l'escola en català amb la publicació d'un informe, Llengua i escola. Un model d'ensenyament com a garantia dels drets lingüístics, que assenyala els perills de trencar amb l'actual model educatiu. El departament de Filologia Catalana de la Universitat, autor del text, assegura que si s'aplica un model que no doni un tracte preferencial a la llengua catalana, el resultat serà l'aparició d'infants "monolingües que no tindran llibertat per usar la llengua que desitgin". Aquests infants estaran en "desavantatge dins una societat que consideri el català i el castellà oficials i en la qual se'n faci un ús efectiu", amb els consegüents problemes d'integració.
Wert s’enroca en la marginació del català i Bosch acota el cap
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, no ha mogut ni una coma de l'esborrany que ja presentà el 4 de desembre passat als consellers d'Educació de les comunitat autònomes, en el qual la llengua catalana queda relegada a una quarta posició dins del currículum. Així, Wert s'enroca en la marginació del català i Bosch acota, de nou, el cap al dictat de Madrid. Aquest és el principal resultat de la Conferència Sectorial d'Educació duita a terme ahir horabaixa al Ministeri i que va acabar una altra vegada amb el malestar de tots els representants educatius que no pertanyen a un govern del PP. Bosch alabà, malgrat tot, Wert, de qui va destacar "el to mantingut quant a les propostes que s'han fet arribar i les reunions per millorar la redacció de l'avantprojecte".
Bosch es vincla
Rafel Bosch anà ahir a Madrid a la reunió de consellers d'Educació a demanar al ministre Wert que reconegués el català com a llengua troncal, enmig de la gran polèmica sobre la nova llei que prepara el Ministeri. Wert no li féu cas. S'enrocà amb la seva obsessió per fer a un costat tot el que faci ombra a la lengua oficial del Estado. I Bosch es vinclà, menyspreat pel poder central.
Catalunya mostra el seu «rebuig total» a l'avantprojecte de la LOMCE
A l'esquerra, Rafael Bosch. A la dreta, José Ignacio Wert. La secretària general d'Ensenyament de la Generalitat, María Jesús Mier, ha explicat aquest dimecres que ha mostrat la seva postura de «rebuig total» a l'avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), ja que el text presentat és idèntic a l'anterior i no presenta cap canvi. Així ho ha indicat després de la Conferència Sectorial d'Educació que reuneix als consellers autonòmics i que presideix el ministre d'Educació José Ignacio Wert, per a abordar l'esborrany de la Llei de reforma educativa. Segons ha afirmat, no estan disposats a acceptar el bloc de la reforma corresponent a la Llei, «per respecte al Estatut, a la Llei d'Educació de Catalunya i per voluntat política», ha subratllat, a l'afirmar que el ministre els ha avançat que no modificarà els aspectes de conflictes de competències i que no s'ha tocat el tema de la llengua.
Què s’ataca quan s’ataca la llengua
M'imagín que molta gent, tant dins com fora de les illes Balears, deu trobar sorprenent la fixació que els governs encapçalats pel PP...
31-D: clam per la independència i contra les retallades
La Diada del 31 de Desembre es presenta enguany ben animada. L'Esquerra Independentista de Mallorca (EIM) ha organitzat una quinzena d'actes que tindran el zenit en la manifestació de dia 30, que partirà del passeig del Born a les 18.00 hores amb el lema: "Contra les retallades socials i nacionals, independència, socialisme i feminisme". Biel Martí, d'Endavant-OSAN, i Albert Rotger, d'Arran, van fer ahir una crida a la ciutadania a participar en els actes i en la gran marxa independentista per tal de fer front "a les retallades i als atacs a la llengua catalana" per part del PP.
Educació pressiona els centres amb vista a la protesta d’avui
La Conselleria d'Educació envià ahir, a menys de vint-i-quatre hores de la protesta "Enllaça i abraça el teu centre", una circular per pressionar els equips directius i evitar les accions previstes avui als centres.
L’STEI-i denuncia la presència de Guàrdia Civil als centres educatius
Un dels llaços quadribarrats penjats a la façana d'un centre educatiu. Foto: Arxiu. L'STEI-intersindical denuncià la presència de la Guàrdia Civil en alguns centres educatius per demanar a les direccions si participaran en l'acció "Abraça i enllaça el teu centre" de dijous que ve. El sindicat assegurà ahir mitjançant un comunicat que aquesta acció empresa per la Delegació del Govern representa "tornar a temps de la dictadura franquista. Que els cossos i les forces de seguretat de l'Estat entrin dins un centre ja suposa una alarma innecessària i un acte que pretén ser dissuasiu de l'acció consensuada de protesta". Segons el sindicat, la zona on la Benemèrita hauria realitzat les consultes seria la de "Calvià i d'Andratx", si bé "en alguna població del Pla de Mallorca hauria estat la Policia Local" l'encarregada d'efectuar la investigació.
Bauzá no ho sap: el castellà també és oficial a la UIB
Casas i Bauzá, durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2011-2012. Els estudiants l’esbroncaren. Foto: Arxiu. Bauzá no ho sap, però el castellà també és idioma oficial a la Universitat de les Illes Balears (UIB). El president balear assegurà divendres a vespre, durant una entrevista en el programa d'Isabel Sebastián per ABC Punto Radio, que "el català és la llengua oficial" de la institució acadèmica, tot i que en realitat les dues llengües comparteixen la cooficialitat. L'argument li serví per posar en dubte l'autonomia universitària i reclamar un canvi de la llei. L'article 4 de l'Estatut de la UIB, el document que regula les normes de la institució, fa referència explícita a la llengua i assegura que el català és la "llengua pròpia" de la institució, malgrat que comparteix l'oficialitat "amb la castellana".
13-D: Cadenes humanes i llaços contra la línia espanyolista de Wert i de Bauzá
La plaça de Cort acollí el 31 d’octubre passat una protesta en contra de la LOMQE. Foto: M. À. C. La comunitat educativa plantarà cara dijous que ve al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i al president de les Illes, José Ramón Bauzá, amb l'acció "Abraça i enllaça el teu centre". Després de la multitudinària acció del 28-N, "Tancat per retallades, obert per l'educació", els centres ja estan enllestint la mobilització del 13-D. Tot i tractar-se d'una convocatòria d'abast estatal, la comunitat educativa de l'Arxipèlag sortirà per defensar dues qüestions: d'una banda, l'escola pública, en perill amb la futura Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), i de l'altra, l'escola en català, amenaçada per la línia espanyolista d'ambdós dirigents.
Wert i la negror
Una de les propostes estrella del PP era fer una reforma educativa, una més en un paquet de canvis radicals que havien de transformar la cara d'Espanya, tot amb l'objectiu de treure'ns de la crisi...
Wert uneix la societat civil balear en defensa d’un model educatiu propi i en català
L'avantprojecte de llei que impulsa el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i que suposarà la preponderància del castellà sobre el català en l'ensenyament o la pèrdua de competències autonòmiques a l'hora d'establir els continguts educatius, entre altres, aconseguí ahir unir bona part de la societat civil balear en contra seva i en defensa de la llengua i d'un model educatiu propi. 28 entitats que representen gairebé tota la comunitat educativa (excepte l'escola concertada), els principals sindicats i tots els partits (excepte PP i UPyD) es concetraren ahir davant el Consolat de la Mar per llegir un manifest de rebuig a la proposta de Wert. La proposta, segons ells, suposa "una agressió clara al model educatiu vigent" a les Illes i la resta de comunitats amb llengua pròpia.
Bosch promet un exhaustiu treball per fer tornar troncal el català a l'escola
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha promès avui que treballarà «fins a l'últim minut» perquè la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Ensenyament (LOMCE) plantejada per Madrid reculli que a Balears el català sigui «llengua troncal», talment com ho serà el castellà. «La llengua pròpia d'aquesta Comunitat ha de tenir un tractament equivalent a llengua troncal» en la reforma educativa, ha defensat Bosch, qui, com ja va dir dimecres passat, sol·licitarà la modificació en aquest sentit d'un projecte legal que «té moltíssims aspectes positius». Tanmateix, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, el conseller d'Educació i portaveu de l'executiu ha descartat condicionar la posició global del gabinet enfront de la LOMCE a la consecució d'aquest objectiu. Wert uneix la societat civil balear en defensa d'un model educatiu propi i en català
Bosch reconeix que la llei Wert no equipara el català al castellà
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, reconegué ahir que l'actual articulat de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) no equipara la llengua catalana amb la castellana. Bosch explicà que des del Govern balear "treballarem per millorar redaccions alternatives i per mantenir en pla d'igualtat les dues llengües". I és que, a parer seu, "podríem afinar un poquet més en les redaccions". La proposta que Bosch exposà dimarts a la Conferència Sectorial d'Educació i que ahir va fer pública durant una compareixença pública fa referència que la Llengua Cooficial i Literatura passi a ser una assignatura troncal i no d'especialitat, com proposa el Ministeri. Segons Bosch, a les comunitats bilingües, la llengua pròpia s'hauria de considerar també troncal perquè hi hagi un "equilibri".
L’oposició demana la dimissió del ministre i la insubmissió del Govern
L'avantprojecte de llei de millora de la qualitat educativa, que relega el català en l'ensenyament i que resta capacitat de decisió a les comunitats autònomes, es colà ahir en el ple del Parlament. Els diputats socialistes aparegueren amb cartells en els seus escons que demanaven la dimissió del ministre d'Educació, José Ignacio Wert (PP), i el portaveu de PSM-IV-E, Biel Barceló, cridà a la "insubmissió" del Govern balear. A més dels cartells dels socialistes, la seva secretària general, Francina Armengol, aprofità una pregunta al president José Ramón Bauzá sobre educació per demanar-li que, davant la "lluita per la reconquesta espanyola" de Wert, "defensi la qualitat educativa, les competències pròpies i la llengua pròpia que, malgrat que no li agradi, segons la Constitució i l'Estatut és el català".
Bosch destaca que la llei Wert té moltes aportacions balears
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, destacà ahir abans d'entrar a la Conferència Sectorial d'Educació a Madrid que l'avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) té moltes aportacions balears. De la seva banda, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, anuncià una nova reunió per al 19 de desembre per perfilar-ne el contingut arran de veus crítiques, com la de Catalunya. Amb tot, Wert negà que la nova llei infravalori el català.
Tardà: “Només hi ha la resposta del carrer i atrinxerar-nos on som forts”
El diputat d'Esquerra al Congrés espanyol, Joan Tardà, té molt clar que davant el darrer atac al català del ministre Wert "només hi ha la resposta del carrer, de la insubmissió". Afegeix: "I a les institucions on som forts, atrinxerar-nos". Esquerra pretén promoure la insubmissió entre la comunitat educativa a les Illes Balears i la de la Generalitat, a Catalunya. Tardà va fer aquestes declaracions ahir a Palma, arran d'una visita a Ciutat i acompanyat del president del seu partit a Mallorca, Joan Lladó. D'entrada, tenien previst fer una roda de premsa exigint al Govern espanyol els 1.500 milions d'euros que calculen que deu a les Illes Balears, per convenis incomplits i transferències deixades de banda, però les declaracions de José Ignacio Wert els varen fer canviar els plans.
Nou atac a la cultura en català
El primer exemplar de la revista Esquitx sortí a la venda el setembre del 2000. Dotze anys i 50 números després, el seu futur perilla després de la sobtada interrupció de qualsevol mena de suport institucional. "El Govern ens ajudava comprant 1.850 exemplars cada trimestre, i Antoni Vera, ara director adjunt de l'IEB, i Antònia Fiol, cap del Departament de Llengua, em comunicaren que ja no se n'adquiririen més el 2013", explica la directora d'Esquitx, Sònia Delgado. Aquesta decisió per part del Govern arribà després que el Consell hagi suprimit les ajudes per a publicacions en llengua pròpia.
Wert s’inspira en Bosch
En lloc de dedicar totes les seves energies a encoratjar la ciutadania davant la crisi econòmica i incentivar l'ocupació, el Govern espanyol anuncia legislacions per rompre els models educatius...
El PSM crida a la insubmissió davant la reforma de Wert
El portaveu parlamentari de la coalició, Biel Barceló, ha instat el Govern balear a presentar «tots els recursos que corresponguin» i fins i tot ha fet una crida a la insubmissió davant la nova llei educativa que «relega totalment la llengua catalana» i no «resol els problemes reals de l'educació».
El Govern català planta Wert per segon pic
El Govern català ha tornat a deixar plantat l'espanyol per la confrontació dels últims dies, centrada en la proposta de reforma educativa del ministre José Ignacio Wert. Avui ha estat el secretari d'Universitats i Investigació de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà, qui no ha assistit a la Conferència General de Política Universitària que començava aquest dimecres al ministeri d'Educació, confirmant-es així l'anunci fet dimarts pel Govern català. L'absència se suma a l'abandonament de la consellera d'Ensenyament en funcions de la Generalitat durant la Conferència Sectorial d'Educació. Tardà: "Només hi ha la resposta del carrer i atrinxerar-nos on som forts" El FC Barcelona s'afegeix a la defensa del català a l'escola L'Ajuntament de Tiana declara 'persona no grata' el ministre Wert
El FC Barcelona s'afegeix a la defensa del català a l'escola
El FC Barcelona ha sortit avui en defensa de la llengua catalana a l'educació a través d'un comunicat en el qual reivindica «de forma enèrgica» el seu ús i el model d'immersió lingüística vigent a Catalunya en els últims 34 anys.
Sindicats i entitats socials criden a mobilitzar-se contra l'«extermini lingüístic»
El sindicat STEI, l'Obra Cultural Balear i associacions de mestres a favor del català han convocat un programa de mobilitzacions en contra de la reforma educativa plantejada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, al que acusen de promoure l'«extermini lingüístic». El PSM crida a la insubmissió davant la reforma de Wert Bosch destaca que la llei Wert té moltes aportacions balears
Madrid tomba la immersió i relega el català a matèria “d'especialitat”
José Ignacio Wert, ministre d'Educació espanyol. Foto: Arxiu. Un nou esborrany de la llei de millora de la qualitat educativa (Lomce) que prepara el Ministeri tomba la immersió lingüística i relega la llengua catalana a matèria "d'especialitat" -en comptes de troncal- i estableix la proporcionalitat del castellà i el català a les escoles públiques. La consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, anuncià d'urgència a una roda de premsa que la nova norma preveu que, mentre no s'apliqui, l'Administració pagui l'ensenyament en castellà en centres privats de les famílies que ho demanin. "Mentre les comunitats no determinin la proporció en l'ús de la llengua, es deixa als pares el dret a escollir la llengua vehicular".
Els pares catalans consideren «fanatisme» la llei d'educació que proposa Wert
La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) ha considerat «fanatisme» el nou esborrany de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, segons ha informat l'ens aquest dimarts en un comunicat.
El BNG diu que l'avantprojecte de Wert «fa por» i suposa un retorn «a la caverna del franquisme»
La diputada del BNG al Congrés, Rosana Pérez, reclamarà la pròxima setmana al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que retiri el «reaccionari» avantprojecte de llei de reforma educativa que avui presentarà a les Comunitats, i que considera que «fa por» i que suposa un retorn a «la caverna del franquisme».
Wert encén els partits catalans amb la seva reforma educativa
La indignació que ha generat l'esborrany de la llei de millora de la qualitat educativa (Lomce) que prepara el Ministeri s'estén per la majoria de formacions polítiques catalanes l'endemà del seu polèmic anunci.
Tothom es demana on són els nins de Bosch que no entenen el castellà
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, no vol aclarir en quin centre estudien els nins de Primària que no entenen el castellà, encara que ahir, durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern, assegurà que no es referia a nins de sisè, sinó de primer i segon de Primària, i recalcà que ell ho havia pogut constatar. Però també va reconèixer que hi ha casos de nins que no entenen el català i va apuntar que tot això s'acaba corregint.
“M’he trobat nins de sisè que no entenen el castellà”
Segons Bosch, a l'ensenyament calia una reforma basada en una solució 'moderna', com la d'altres indrets d'Europa. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, va defensar ahir a capa i espasa el decret del pluringüisme en una comissió parlamentària. Va dir que l'ensenyament del català i el castellà "tenen els mateixos problemes". Va admetre que hi havia estudiants que no tenien prou nivell de català, però va afegir que, fent de professor, s'havia trobat "amb nins de sisè de Primària que no entenen el castellà i que els alumnes deixen Secundària amb "aproximadament el mateix nivell" en tots dos idiomes. Segons el conseller, cal millorar l'ensenyament de les dues llengües i el d'idiomes estrangers. CCOO demana la dimissió de Bosch pel seu «total desconeixement» del sistema educatiu
CCOO demana la dimissió de Bosch pel seu «total desconeixement» del sistema educatiu
CCOO ha demanat avui que el conseller d'Educació, Rafel Bosch, dimiteixi del seu càrrec per la seva «incompetència manifesta», després que afirmés que coneixia alumnes de primària que no entenien el castellà, la qual cosa, en opinió del sindicat, és «mentida o només mitja veritat».
Bosch defensa que no tindrà problemes amb l’elecció de llengua
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, defensà ahir que no preveu tenir problemes amb el model de lliure elecció de llengua ni amb el decret de tractament de llengües, després que el Tribunal Superior de Xustiza de Galícia (TSXG) hagi anul·lat dos dels punts bàsics del decret de plurilingüisme gallec. Segons el conseller, "el nostre decret evita la consulta perquè el dret a triar llengua és individual"; en canvi, en el model gallec, a Infantil se sotmet a votació quina llengua prefereixen els pares que sigui la vehicular. La sentència toma ara aquest punt de la consulta conjunta perquè entén que l'Administració educativa no pot sotmetre a votació un aspecte tan fonamental com la llengua que s'utilitzarà a Infantil.
Bosch diu que el seu decret no vol atemptar contra la llibertat de càtedra dels docents
El conseller ha recordat que els docents han de «coordinar la neutralitat ideològica amb la llibertat de càtedra». El conseller d'Educació, Cultura i Universitats i portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha assegurat aquest dimarts que no té «cap intenció de limitar la llibertat de càtedra dels docents». La polèmica per l'esborrany de l'avantprojecte de llei reguladora de la convivència escolar i de l'autoritat del professorat ha tornat a ser un tema recurrent al ple del Parlament, on Bosch ha admès que limitar la llibertat de càtedra no tindria «cap benefici sobre el sistema educatiu». , i per això ha negat que aquesta sigui la intenció de l'Executiu balear amb aquest avantprojecte. «Per a mi la llibertat de càtedra és sagrada», ha dit el conseller.
El decret de llengües acabarà amb el català entre els nouvinguts
El decret de llengües que està tramitant el Govern i que es posarà en marxa el pròxim curs acabarà amb el coneixement del català entre els nouvinguts. L'únic entorn on aquest col·lectiu escolta i parla la llengua pròpia de les Illes és a l'escola. "Els infants no tindran competència lingüística en català perquè és l'únic lloc on ara el practiquen", afirma Asun Gallardo, directora del CEIP Gabriel Vallseca, situat al barri de Son Gotleu. Aquesta escola és un dels molts centres on cap família no ha demanat escolaritzar els fills en castellà. Ara bé, això només quedaria en una anècdota més si no fos perquè un 70% dels 450 alumnes que té el centre són immigrants.
Bosch tracta com una "actualització" la derogació del decret de mínims
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ha explicat que considera raonable que "després de 15 anys, s'actualitzi el decret 92/1997", més conegut com a decret de mínims, el qual quedarà derogat en molts dels seus articles i, que segons la seva opinió, després de la reforma serà "un dels millors decrets lingüístics de l'estat".
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- Com serà la nova plaça Major de Palma?
- PP i Vox, en contra de reclamar un impuls formal davant el Parlament Europeu per a l'oficialitat del català
- Neix una aliança cooperativa per a impulsar comunitats energètiques a nivell estatal