Amb tot, Wert negà que la nova llei infravalori el català. "Ni es disminueix un àpex l'ús del català, ni s'entra en cap element de minusvaloració, i s'estableix paritat amb la llengua castellana", assegurà el ministre.
Bosch destacà "l'esforç del Ministeri per intentar arribar al màxim consens amb totes les al·legacions i propostes de les distintes comunitats. Nosaltres n'hem fet arribar i en el tràmit actual de discussió s'han acceptat moltes propostes, i en queden algunes especialment en l'àmbit de definició del tractament que tenen les llengües oficials i cooficials dins l'ensenyament que hem d'acabar de discutir".
Sobre com havia anat la reunió, en subratllà la "flexibilitat" demostrada per Wert en convocar una nova conferència per acostar posicionaments en matèria lingüística. Criticà l'actitud de la consellera catalana, Irene Rigau, que abandonà la trobada. Serà ja avui quan el conseller compareixerà davant els mitjans de comunicació per aclarir com afectarà a l'ús del català a l'escola la nova llei educativa, coneguda també com a llei Wert. L'esborrany definitiu fet públic dilluns, però que Wert ja avançà als consellers d'educació de les comunitats del PP el cap de setmana passat, estableix que el castellà serà una assignatura troncal i les llengües cooficials quedaran relegades a assignatures d'especialitat.
I és que la nova legislació estableix tres tipus de matèries en les etapes obligatòries: troncals, específiques i d'especialitat. A les troncals se'ls haurà de dedicar un mínim del 50% de l'horari lectiu; a les específiques, on trobam, per exemple, la segona llengua estrangera, es fixa un màxim del 50% de l'horari lectiu. Finalment, en el bloc d'assignatures d'especialitat, hi ha les llengües cooficials i la seva literatura, a les quals no se'ls assigna cap quota horària.
El text també preveu que les autonomies que no puguin oferir ensenyament en castellà a la mateixa localitat on resideix la família hagin de pagar una plaça en un centre privat. D'aquesta manera, Wert introdueix la lliure elecció de llengua de Bauzá a totes les comunitats amb llengua cooficial i acaba així amb la immersió lingüística. A més a més, el text inclou una disposició addicional sobre la llengua vehicular a les aules que estableix que les administracions educatives hauran de garantir en totes les etapes obligatòries que les llengües cooficials s'ofereixin a les distintes assignatures en "proporcions equilibrades al nombre d'hores lectives". D'aquesta manera, Wert dóna entrada a més hores de castellà a les aules de Balears, Catalunya, País Valencià, Galícia i País Basc.
Oposició frontal a Wert
La comunitat educativa balear mostrà ahir el seu rebuig frontal a l'avantprojecte de llei de Wert, que també defensa el conseller Bosch.
L'STEI-intersindical rebutja la proposta de dividir les matèries i "convertir-les en assignatures de primera categoria, les marcades per Madrid, i de segona, sobre les quals tenen competència les comunitats autònomes i els centres". Amb relació a l'atac a l'escola en català, "aquest esborrany, lluny de fer cas a les al·legacions presentades, manté i intensifica l'atac a la immersió lingüística. En aquest projecte, la llengua pròpia de cada comunitat autònoma queda relegada a quarta llengua en l'ensenyament, a Primària i a Secundària. Aquesta proposta de model lingüístic incompleix tant la Constitució com els estatuts d'autonomia de les diferents comunitats".
Per FETE-UGT, el fet de classificar el català com a matèria d'especialitat li atorga una consideració "d'inferioritat i menyspreu" i el fet que Religió sigui una matèria específica "es pot interpretar com que té un pes superior al de la llengua catalana".
Segons FE-CCOO, "estam davant una reforma educativa sense recursos humans i materials i els objectius es redueixen a desviar el gruix de l'alumnat a una formació professional descafeïnada".
Des de l'Associació de directors de Secundària de Mallorca es manifestaren "radicalment en contra de la marginació del català. La llei el tracta com a assignatura d'especialitat i el deixa fora de les exigències de titulació. És a dir, es podrà titular un alumne sense haver demostrat que es coneix la llengua de les Illes".
67 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
este francesc está un poco flipadillo, no?
Jo només diré una cosa: s'està acabant es marge perquè militants, llepons, càrrecs de tot tipus, etc. del PP es desmarquin d'aquesta màfia catalanicida. Us estau jugant sa imatge de tota sa vida a ulls des poble. Sentireu sempre més es menyspreu absolut de veïnats i conciutadans. Sa guerra l'han declarat aquells que pregonen una supremacia des castellà i, per tant, una denigració des català. Sí, han declarat una guerra d'assimilació, i mirar cap a una altra banda ja no és factible. Teniu molt poc temps, cercau sa millor manera possible, segur que teniu excuses bones per haver donat suport al PP un moment donat. Ara, però, no hi ha excusa que valgui, açò és la guerra. Si estau vinculats al PP i no badau boca, com a mínim passareu a la història com a CÒMPLICES.
Sa llengua no està en perill, és una gran metira molt manipulada pels interessos de per enmig , ni en temps des dictador Franco sa llengua estava en perill ja que s'editaven llibres en Mallorqui (editorial Moll) i qui volia podia comprar a aquesta editorial i en altres ses rondaies d'en Jordi des Recó ... o de poesia etc de Miquel Dolç, Antònia Vicens, Tomàs Aguiló, Gabriel Janer Manila, Lorenc Moyà Gilabert, Alexandre Ballester, Pere Orlandis, Bartomeu Ferra una llista grandíssima .. sa diferència és que no era oficial res més .. tots els mallorquins no teníem cap impediment per xerra ni a escriure sa nostra llengua i era una DICTADURA, i menys ara , sa llengua no està en Perill és una gran metira Molt manipulada, lo està en Perill interessos interessos Econòmics i sociopolítics d'uns quants col · lectius.
https://petitions.whitehouse.gov/petition/support-people-catalonia-their-effort-decide-their-own-future/hLYHYkp1 Support the People of Catalonia in their effort to decide their own future Petició per a Obama i la Casa Blanca.
Joan Sastre, els exemples que has donat d'ús del català en temps d'en Franco són les expressions més inofensives de la llengua. Les rondalles, contes generalment per nins, la part més folclòrica de la cultura; i la poesia, un gènere amb poc públic en general. I respect molt les rondalles, i tant de bo que més d'un "mallorquinista" o "balearista" les llegís per tèmer-se'n de la riquesa lingüística que ens uneix a valencians i catalans. I només faltaria que ara no demanassim més, per tal que la nostra llengua sigui vista amb normalitat. La llengua no està en perill avui pentura, però... d'aquí 10 o 20 anys? Si seguim amb aquesta política lingüística, de ben segur, malament rai. Películes a IB3 íntegrament en castellà (ni opció de català). El funcionari de torn no té per què entendre't quan t'hi adrecis en mallorquí, a l'escola els fills dels immigrants i dels forasters sense interès per la nostra cultura tampoc aprendran català... El que els preocupa no és que es garanteixi la supervivència del català, sinó que sapiguem castellà (recordes les declaracions de Bosch de la setmana passada?). I no t'equivoquis, el franquisme no va morir amb Franco.
En Bosc fa caguera... perquè no abandona d'una vegada?
Patètic el comentari d'en Joan Sastre. Ara resultarà que en Franco era un gran defensor i promotor del mallorquí...
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
Sa llengua no està en perill, és una gran metira molt manipulada pels interessos de per enmig , ni en temps des dictador Franco sa llengua estava en perill ja que s'editaven llibres en Mallorqui (editorial Moll) i qui volia podia comprar a aquesta editorial i en altres ses rondaies d'en Jordi des Recó ... o de poesia etc de Miquel Dolç, Antònia Vicens, Tomàs Aguiló, Gabriel Janer Manila, Lorenc Moyà Gilabert, Alexandre Ballester, Pere Orlandis, Bartomeu Ferra una llista grandíssima .. sa diferència és que no era oficial res més .. tots els mallorquins no teníem cap impediment per xerra ni a escriure sa nostra llengua i era una DICTADURA, i menys ara , sa llengua no està en Perill és una gran metira Molt manipulada, lo està en Perill interessos interessos Econòmics i sociopolítics d'uns quants col · lectius.
Ens volen fer catalans vatuadell.. Mal rebentin, aixi de clar. Intolerants