El sindicat assegurà ahir mitjançant un comunicat que aquesta acció empresa per la Delegació del Govern representa "tornar a temps de la dictadura franquista. Que els cossos i les forces de seguretat de l'Estat entrin dins un centre ja suposa una alarma innecessària i un acte que pretén ser dissuasiu de l'acció consensuada de protesta".
Segons el sindicat, la zona on la Benemèrita hauria realitzat les consultes seria la de "Calvià i d'Andratx", si bé "en alguna població del Pla de Mallorca hauria estat la Policia Local" l'encarregada d'efectuar la investigació.
L'STEI-i assegurà voler fer pública la informació que els arribà d'alguns centres "pel tarannà repressiu que té i per l'atemptat a la llibertat d'expressió que suposa aquesta acció preventiva ordenada de la Delegació del Govern".
Tant des del servei de premsa de la Delegació del Govern com de la Guàrdia Civil negaren que s'haguessin enviat agents per investigar què farien els centres dijous. Ara bé, tant uns com els altres reconegueren que la presència de la Guàrdia Civil a prop dels centres educatius no és estranya, ja que aquesta s'encarrega del pla de seguretat viària escolar. Cal recordar que la convocatòria de dijous pretén que les comunitats educatives encerclin les escoles amb cadenes humanes en senyal de protesta per les retallades i per la marginació del català a les aules. És per això, i segons les fonts consultades, que els agents podrien estar preparant un dispositiu especial per evitar possibles problemes de trànsit dijous que ve.
Ara bé, la comunitat educativa viu amb angoixa d'ençà que el mes de novembre passat es fes públic l'esborrany d'avantprojecte de llei sobre l'ús dels símbols institucionals i sobre l'ús dels béns immobles o mobles afectes a serveis públics. I és que la nova llei, que encara no s'ha posat en marxa, servirà per acabar amb la presència de llaços quadribarrats o de qualsevol simbologia tant als centres educatius com a la resta d'edificis públics. La nova norma, a més, estableix sancions de fins a 12.000 euros per a qui no l'acati.
Dimissió de Palmer
La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa demanà la dimissió de la delegada del Govern, Teresa Palmer, per la "intromissió de la Guàrdia Civil en l'autonomia dels centres educatius i per l'actitud contrària a les més elementals llibertats individuals". Des de la coalició consideraren que l'actitud de les forces de l'Estat "és inacceptable i totalment condemnable en una democràcia, ja que només pot ser interpretada com una acció amb voluntat dissuasiva, de caràcter autoritari i més pròpia de règims totalitaris".
De la seva banda, el diputat al Congrés Joan Tardà va assenyalar que la seva formació demanarà explicacions al Ministre de l'Interior de per què la Delegació del Govern ha enviat efectius als centres educatius.
No al decret de Bosch
La comunitat educativa del CEIP Aina Moll i Marquès ja ha mostrat el seu posicionament sobre el futur decret de tractament de llengües que està preparant el conseller d'Educació, Rafel Bosch, per al curs que ve. L'esborrany estableix que les famílies haurien de donar suport en més d'un 65% al projecte lingüístic del centre si aquest estigués fora dels mínims que el decret disposa quant al repartiment de les diferents llengües. Durant la tancada del 28-N, al CEIP Aina Moll es recolliren 450 signatures a favor de l'actual model lingüístic del centre, d'un total de 417 famílies que té el centre.
40 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
Los ciudadanos de Baleares deberían denunciar la presencia de STE-i en los centros educativos...
https://petitions.whitehouse.gov/petition/support-people-catalonia-their-effort-decide-their-own-future/hLYHYkp1 Support the People of Catalonia in their effort to decide their own future Petició per a Obama i la Casa Blanca.
Què el senyor Franco ha tornat? O són aquesta banda de mafiosos els que són els seus representants? Em fa autèntic OI aquesta xusma de gent política que tenim, OI; OI; OI.
http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Trob que en cabrit té un poc de raó: Ni Ottos, ni Manolos, ni Oriols. Si del cas, un poc Jordis...
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.
Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873) "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya..."