Just queden restes dels xalets de Llucalcari
La justícia ha de ser ràpida. I, a més a més, és evident que, perquè sigui justa, ha de comportar sempre el compliment de la sentència. En urbanisme, quan una resolució judicial suposa l'esbucament d'una edificació, no és feina fàcil aconseguir-ne el compliment. Els quatre xalets de Llucalcari en són un clar exemple. La sentència ferma obliga l'Ajuntament de Deià a demolir els quatre xalets i retornar els terrenys al seu estat original. Dies enrere, Margalida Ramis, portaveu del Grup d'Ornitologia Balear, i Lluís Apesteguia, regidor de l'Agrupació Deià i militant del PSM -a l'oposició municipal-, denunciaren que l'Ajuntament no ha deixat els terrenys com estaven abans d'edificar-hi. Hi queden restes dels habitatges i són ben evidents. De fet, és visible l'existència d'enderrocs a la zona on abans hi havia un dels xalets. Hi ha parets de blocs que encara continuen dretes i, fins i tot, en algunes zones s'acumulen bosses plenes d'enderrocs.
L’oposició vol reprovar el batle pel suport al Círculo
Campos i Piña Homs (d’esquena), durant la conferència de divendres a vespre al teleclub de Sineu. Foto: A. Pol. L'oposició a l'Ajuntament de Sineu vol la reprovació del batle, Pere Joan Jaume (PP), per haver cedit un espai públic al Círculo Balear perquè pogués organitzar la conferència del catedràtic d'Història del Dret de la UIB Román Piña sobre el rei Jaume II. Sineuers Independents (SI) sol·licitarà la convocatòria d'un ple extraordinari amb la idea de reprovar la cessió de la casa de cultura, més coneguda com a teleclub, i la inclusió de la xerrada dins el programa de la Fira de Sant Tomàs, Nadal i Sant Antoni. Miquel Gelabert, portaveu de SI, assegurà que el ple servirà "per saber per què s'inclogué la conferència del Círculo dins els actes oficials i depurar-ne les responsabilitats".
“Hem quedat a zero, no rebem ni un euro"
Rafel Oliver, exgerent de Premsa Forana, en una imatge de 2007.Foto: Arxiu. "Hem quedat a zero. Ni el Govern ni el Consell de Mallorca no fan fet cap aportació des de l'any 2010 ençà. Si aquesta actitud es manté, podem dir que la continuïtat de les publicacions està amenaçada". Són manifestacions de Rafel Oliver, el president de l'associació de la Premsa Forana, que agrupa una quarantena de revistes locals. Fins al 30 de novembre, Oliver ocupava també el càrrec (retribuït) de gerent, però hi hagué de renunciar, precisament, a causa de les retallades. L'entrada del PP a les administracions autonòmica i insular, el juny de 2011, ha deixat la premsa forana sense cap ajut públic.
El Govern preveu recaptar 600.700 € per l’ampliació o obertura de noves grans superfícies
Les grans superfícies comercials han de sol·licitar al Govern la corresponent llicència autonòmica per obrir o fer ampliacions.Foto: Arxiu. El Govern balear preveu ingressar 600.700 euros el 2013 en concepte de llicències d'ampliació o d'obertura de nous grans establiments comercials. Així figura en el projecte de pressuposts que el Parlament tramita i que, previsiblement, s'aprovarà a final de mes. La partida prevista per aquest concepte dobla la previsió pressupostada per aquest any, que era de 294.770 euros. Això no obstant, des de Vicepresidència Econòmica assenyalen que a final d'enguany s'haurà ingressat més per llicències autonòmiques de grans superfícies, ja que es pressupostà "a la baixa". En tot cas, els comptes de 2012 no estan liquidats i des del departament que dirigeix Josep Ignasi Aguiló no pogueren facilitar la quantitat ingressada en concepte de llicències de gran superfície comercial.
Bauzá no ho sap: el castellà també és oficial a la UIB
Casas i Bauzá, durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2011-2012. Els estudiants l’esbroncaren. Foto: Arxiu. Bauzá no ho sap, però el castellà també és idioma oficial a la Universitat de les Illes Balears (UIB). El president balear assegurà divendres a vespre, durant una entrevista en el programa d'Isabel Sebastián per ABC Punto Radio, que "el català és la llengua oficial" de la institució acadèmica, tot i que en realitat les dues llengües comparteixen la cooficialitat. L'argument li serví per posar en dubte l'autonomia universitària i reclamar un canvi de la llei. L'article 4 de l'Estatut de la UIB, el document que regula les normes de la institució, fa referència explícita a la llengua i assegura que el català és la "llengua pròpia" de la institució, malgrat que comparteix l'oficialitat "amb la castellana".
“I què faig si em detenen en una manifestació?”
Instant de la detenció de l’independentista Marcel Pich, en el decurs d’un piquet informatiu durant la darrera vaga general del 14-N. Foto: Arxiu. Les darreres detencions d'activistes en les protestes socials contra el PP a Mallorca, com ara la de dos ‘piqueters' en la vaga general del 14-N, han desembocat en la creació d'un col·lectiu de suport legal als arrestats. Es tracta d'Alerta Solidària, amb una llarga trajectòria a Catalunya però fins ara sense actuació a les Illes. Aquesta setmana, de fet, el portaveu nacional d'Alerta Solidària, Martí Majoral, viatjà fins a Palma per perfilar el full de ruta de la branca illenca. No debades, les protestes de l'anomenada ‘primavera mallorquina' han deixat un còmput de devers un centenar de detinguts, multats i encausats per la justícia. "Nosaltres intentam que les persones detingudes coneguin quins són els seus drets, a fi d'evitar abusos policials", explica Majoral. I destaca que allò més important és "no posar-se nerviós i, si es produeix un maltractament físic per part d'algun agent, demanar la visita d'un metge, que és un dret recollit oficialment".
Walking on faces bat rècords
Més de 1.800 rostres formaren part de la mostra de Bernardí Roig. Foto: M.À.C. La mostra Walking on faces de Bernardí Roig, que s'ha pogut veure a la Llonja des del 6 de juliol fins al 30 de novembre passat, ha rebut un total de 239.427 visites, xifra que suposa un rècord sense precedents, ja que la mostra més visitada fins al moment a l'emblemàtic edifici del gòtic civil havia tingut 71.974 assistents. Es tractava d'Atapuerca i l'evolució humana, una exposició que s'organitzà l'any 2003. La Llonja acollirà el pròxim projecte entre juny i novembre de 2013, i serà una proposta que l'artista Tony Cragg realitzarà a partir de les seves darreres creacions, amb un element arquitectònic com la columna com a nexe d'unió entre totes elles.
1893: Habitatges de lloguer
Habitatges de lloguer era la manera més freqüent de cercar on viure en aquella Palma de finals del XIX. Hi havia també disponibles altres locals com botigues, cotxeres, magatzems...
Premsa forana
Durant dècades, la premsa forana ha fet una feina extraordinària per informar la gent del que passa a la seva contrada i en la seva llengua pròpia...
Pensar i creure
Vint-i-quatre hores després de l'acte institucional a l'Almudaina, de Palma, vaig coincidir, pel carrer, amb el director de Càritas Diocesana. Els comentaris van ser inevitables...
Avisos infrasònics
Avui he passejat pel centre, el de les botigues de marca, per l'eixample i pels barris marginals de la ciutat. És tal com recórrer tres països dins un mateix continent en miniatura...