L'STEI considera una victòria que 7 de cada 10 pares hagin triat el català
L'STEI ha valorat molt positivament que "un 70% dels pares, mares i tutors legals hagin triat la llengua catalana com a llengua de l'ensenyament dels seus fills i filles". Segons el sindicat, aquesta xifra "expressa que una majoria molt àmplia de les famílies donen suport a la feina feta pels mestres per fer una escola en català, arrelada a la terra, coherent pedagògicament, amb uns fonaments ben posats i on poder construir projectes d'innovació educativa".
L'Escola Catòlica nega les dades oficials que donà la conselleria
La Confederació d'Associacions de Pares i Mares de Escola Catòlica (Confaecib) ha negat avui les dades facilitades ahir per la Conselleria d'Educació segons les quals als centres concertats gairebé el 60 % dels progenitors han triat que els seus fills aprenguin a llegir i escriure en castellà. L'STEI considera una victòria que 7 de cada 10 pares hagin triat el català
El Govern s'enroca davant els sindicats
El Govern aplicarà el proper setembre el decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) caigui qui caigui. Aquesta fou ahir la principal conclusió que quedà sobre la taula després de la reunió que va mantenir la consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps, amb els representants dels sindicats de l'ensenyament STEI, USO, FSIE, CCOO i UGT. La consellera va fer cas omís a les peticions d'aplaçament de l'aplicació del TIL i reiterà els arguments esgrimits pel govern, que gairebé ja s'han convertit en mantres.
Llengua: Bauzá s'ofega
El marratxiner està patint una revolta de docents, pares, alumnes i partits progressistes per l'obsessió en imposar el seu decret de trilingüisme. Fa el capet endavant a mesura que paga una despesa enorme pel seu voluntarisme divorciat de la realitat i convertit en un caprici explosiu. Tot li surt tort.
Se'ns gelen les rialles
La consellera Camps ha dit que la seva proposta ideològica per a l'escola té el suport de la majoria de la població, que està legitimada per fer-la i que ni ella podria canviar-la. Deixarem el recurs fàcil de recordar l'enfilall d'accions i decisions que aquest Govern ha fet al contrari del que duia en el seu programa electoral.
La majoria de famílies de les Illes aposten pel català com a primera llengua d'escolarització
La gran majoria d'infants de Balears tendran el curs que ve el català com la seva primera llengua d'escolarització, segons es desprèn dels resultats del procés d'admissió per al període 2013-2014, facilitats avui per la Conselleria d'Educació.
Les cinc mentides del Decret de Llengües
Si per alguna cosa destaca el Decret de tractament integrat de llengües del Govern és per la seva capacitat de generar el desacord entre els professionals de les diverses àrees de la comunitat educativa de les Illes. Un dels grups que ha fet palès el seu rebuig al TIL ha estat l'Assemblea de professors de l'IES Joan Maria Thomàs de Palma, que ha posat sobre la taula "cinc mentides" que s'amaguen entre les línies del nou decret. "Els nostres fills aprendran anglès: aquesta és la gran mentida", s'explica des de l'Assemblea. L'IES Marratxí compleix l'article 20 del Decret de llengües i vota a favor del projecte alternatiu elaborat pel centre No al Tractament Integrat de Llengües
Saber en català
És necessari i forçós que els nostres estudiants aprenguin l'anglès: d'acord, fins aquí. Una bona manera d'aprendre'l és ensenyar en anglès matèries distintes de la llengua anglesa: probablement és cert. Facem ara abstracció de la manera barroera en què els nostres governants miren de dur a la pràctica aquest plantejament: sense recursos, sense planificació, sense garanties.
Bauzá ataca la immersió
Ja és la darrera que faltava per acabar de matar l'ase de rialles. Ara resulta que Bauzá culpa la immersió lingüística i la política educativa socialista del fracàs escolar. És per posar-se a plorar.
Un manifest per la sensatesa lingüística
Un destacadíssim grup de degans, catedràtics, filòlegs i escriptors ha fet públic un manifest cridant a la sensatesa del món docent i de la societat civil en general davant les intencions del Govern Bauzá d'imposar el Decret del Tractament Integrat de Llengües.
No al Tractament Integrat de Llengües
El Claustre de l'IES Pau Casesnoves d'Inca aprovà sense cap vot en contra i només una abstenció un manifest en el que critica amb duresa la política educativa del Govern i el model lingüístic que intenta implantar la Conselleria d'Educació.
L'IES Marratxí compleix l'article 20 del Decret de llengües i vota a favor del projecte alternatiu elaborat pel centre
L'IES Marratxí realitzà ahir la consulta no vinculant a les famílies per demanar-los si estan d'acord amb el Projecte de tractament integrat de llengües que ha elaborat el centre amb l'objectiu de desmarcar-se del que estableix el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) del Govern.
"Ni jo ni ningú està legitimat per no aplicar la línia educativa del Govern"
La consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps, ha ratificat aquest migdia que les línies mestres que guien l'acció del Govern en matèria d'ensenyament, i en especial el Decret de Llengües (TIL), no tenen marxa enrere. Enmig d'un clima molt enrarit al si de les comunitats educatives, i especialment atiat per l'esmentada normativa, la consellera ha organitzat avui diverses trobades amb representants dels principals sindicats educatius de les Illes. En el marc d'aquestes reunions, Camps ha deixat clar que "les grans línies educatives es marquen a les urnes i les vota el poble". "El poble balear va votar una determinada línia educativa, i ni jo ni ningú està legitimat per no aplicar-la. Dins aquesta línia educativa ens trobaran sempre amb les portes obertes", ha declarat.
El professorat es declararà insubmís al Decret de Llengües
El professorat es planteja declarar-se insubmís al Decret de Tractament de Llengües (TIL) que es posarà en marxa de forma progressiva el pròxim curs a primer curs de segon cicle (3 anys); a primer, tercer i cinquè de Primària i a 1r d'ESO. Durant la reunió de la comunitat educativa del passat 20 de maig celebrada a la UIB, algunes veus ja s'alçaren a favor d'aquesta acció, i poc a poc aquest acte de desobediència s'estén i pren força. Educació dóna directrius per aprovar les alternatives al Tractament Integrat de Llengües L'IES Marratxí enceta les consultes lingüístiques
L'IES Marratxí enceta les consultes lingüístiques
L'IES Marratxí realitzarà avui la primera consulta no vinculant a les famílies per demanar-los si estan d'acord amb el Projecte de tractament integrat de llengües que ha elaborat el centre amb l'objectiu de desmarcar-se del que estableix el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). El centre marratxiner s'ha convertit en un símbol de resistència a les polítiques anticatalanistes del PP. L'institut va ser un dels primers a posar un llaç quatribarrat a la seva façana fa un any, quan la Conselleria d'Educació ho prohibí tot i no existir-ne cap normativa. L'IES s'ha convertit en un símbol de lluita, sobre tot des que perllongà la tancada del 25 d'abril fins al 9 de maig. La consulta s'efectuarà avui des de les 18.30 fins a les 20.30 hores, i tindran dret a participar-hi els pares i mares d'alumnes menors de 18 anys que no tinguin suspesa la pàtria potestat. També podrà votar l'alumnat que el dia 28 de maig tingui els 18 anys complerts.
Educació dóna directrius per aprovar les alternatives al Tractament Integrat de Llengües
La Conselleria d'Educació ha donat noves instruccions al cos d'inspectors per tal de controlar al màxim l'aplicació de l'article 20 del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), que obre les portes als projectes alternatius dels centres educatius ("els centres que requereixin una distribució horària de les llengües objecte d'ensenyament diferent de la que estableix aquest decret poden aprovar un altre projecte de tractament de llengües", diu l'article).
Professors de la UIB i intel·lectuals, contra el TIL
Un grup de distingides personalitats del món acadèmic i cultural especialment vinculades des de fa temps a la recuperació de la plenitud i la dignitat de la llengua i la cultura pròpies d'aquestes Illes ha fet públic aquest dimarts 28 de maig un manifest que duu per títol Llengua, Educació i sensatesa: evitem resultats escolars i socials catastròfics. Segons apareix plasmat al document, s'han decidit a fer públiques una sèrie de consideracions al voltant de l'aprovació del polèmic Decret de Llengües (TIL) del Govern per "convenciment", i perquè ara és més necessari que mai, afirmen, en un "període d'extrema gravetat" com el que vivim. Vegeu el manifest complet
Bauzá defensa que "el fracàs escolar" és culpa de la "immersió lingüística"
El president del Govern José Ramón Bauzá ha defensat avui en el plenari del Parlament que "el fracàs escolar" és fruit de "la immersió lingüística". "Si sabem que una cosa no funciona no podem continuar igual", explicà Bauzá per defensar el decret de Tractament Integral de Llengües (TIL). El president explicà a preguntes de Francina Armengol i Biel Barceló que el "el canvi de model educatiu" que impulsa el seu Govern disposa del suport de "la inmensa majoria de la societat", que votà al PP perquè eliminàs "la imposició i la immersió" lingüística. El cap de l'Executiu defensà que la seva política educativa respon a la promesa electoral de promoure "la igualdat i la llibertat".
“No puc fer cas a les manifestacions en contra del Decret de Llengües, les urnes m’han legitimat ”
Joana Maria Camps (Ciutadella, 1965) és la segona consellera d'Educació, Cultura i Universitats del Govern de José Ramón Bauzá. Arriba al càrrec després d'iniciar la legislatura com a directora general de Treball i Salut Laboral. És llicenciada en Dret per la UIB i agent de la propietat immobiliària. A la presa de possessió com a consellera, el passat 2 de maig, ja advertí que en l'àmbit educatiu "tinc l'experiència que pugui tenir qualsevol persona". "Fa anys que s'hauria d'haver posat en marxa el Decret de Tractament de Llengües. El futur dels nostres atlots no s'aconsegueix amb mig any". La comunitat educativa es rearma contra el decret de llengües del PP
La comunitat educativa es rearma contra el decret de llengües del PP
La comunitat educativa es rearma contra el decret de tractament de llengües del PP i ho fa de manera unitària. La UIB acollí ahir capvespre la primera trobada de professors, alumnes i pares per tal de coordinar les accions legals i reivindicatives per evitar que el decret entri a les aules el pròxim curs. El decret de llengües que planteja el Govern és totalment "inaplicable, ja que parteix d'una idea política i sense encaix pedagògic", reflexionà Maria Antònia Font, del sindicat STEI-i. Segons els presents, el decret que vol introduir el trilingüisme a les aules neix amb "la falta de consens i el rebuig de la majoria de la comunitat".
Camps fa feina per “un model equilibrat de les dues llengües”
La nova consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps, en una salutació a les famílies a través de la pàgina web de la Conselleria, assegura que "posarem en funcionament un nou model d'aprenentatge equilibrat de les dues llengües oficials i de l'anglès, amb l'objectiu de millorar la seva preparació i formació en un món cada vegada més global i exigent". D'aquesta manera, Camps deixa constància que ha vingut a ocupar el càrrec de l'exconseller Rafel Bosch per complir la intenció del Govern de José Ramón Bauzá d'eliminar del sistema educatiu la possibilitat que hi hagi immersió lingüística.
Com més balearització, major subvenció
La Conselleria d'Educació, a través de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), concedirà una subvenció més elevada a les editorials de llibres de text en funció del grau de balearització dels materials presentats. Com més balearització, més subvenció. Els criteris d'adjudicació per distribuir la subvenció de 75.000 euros són ben clars.
La nova consellera no aplaca la lluita política sobre la llengua a les aules
Amb el relleu del titular de la conselleria d'Educació no s'ha acabat, ni prop fer-hi, el debat polític arran del projecte del multilingüisme que el Govern de José Ramón Bauzá preveu instal·lar a les aules de Balears a partir del curs que ve.
El PP valencià compara els Països Catalans amb l'Alemanya nazi
El diputat a les Corts valencianes del PP, Rafael Maluenda, ha estat l'encarregat de defensar en seu parlamentària una proposició no de llei que té com a objecte vetar el nom de 'País Valencià', i en la seva exposició, ha comparat la defensa dels Països Catalans amb l'Alemanya de Hitler: 'Com que a Àustria parlaven alemany, era tot un'.
Educació no sap què fer amb els materials didàctics en català
La Conselleria d'Educació no sap què fer amb els materials didàctics del Servei d'Ensenyament en Català, eliminat fa uns dies amb la nova reestructuració del Govern. Això ha suposat que el Servei hagi generat una gran quantitat de material durant els darrers 20 anys, el qual la Conselleria ha deixat abandonat a l'oficina que tenia el Servei a l'edifici de Geranis, al centre de Palma.
LAPAO, LAPAPYT, LAPOLLA, Argentina
Bona l'ha armada el govern aragonès amb la nova llei de llengües. Amb l'objectiu d'arraconar, encara més, l'aragonès i el català, el Partit Popular i el Partit Aragonès Regionalista, han canviat la tova legislació lingüística que era vigent tot just des del 2009, que reconeixia l'existència del català i l'aragonès a l'Aragó i alguns drets als seus parlants.
Bauzá diu que "no entén" que algú s’oposi al trilingüisme
Bauzá afirmà al Club Nàutic que estam davant un “canvi de tendència”. Foto: PP. José Ramón Bauzá, president del Govern balear, defensà ahir les reformes educatives del seu Executiu i assegurà que no "entén" ni "concep" que algú s'oposi al trilingüisme o que hi hagi pares que no vulguin que els seus fills "sàpiguen tres idiomes". "No puc entendre ni concebre que algú s'oposi al trilingüisme. Jo vull els millors joves, els més preparats, els més capacitats", apuntà el president durant una jornada sobre economia organitzada pel PP balear al Club Nàutic de Palma. Bauzá indicà que les reformes educatives que du a terme el seu Govern, com també la reforma de la LOMQE engegada pel ministre Wert, són les que "generaran una economia productiva".
Modalitats
Que totes les llengües del món tenen modalitats, dialectes i coses similars, però que funcionen amb un model estàndard, ho sap tothom. Tothom menys els dirigents del PP i molts dels adherits a la causa.
Llengua sobirana
Entre LAPAO a Aragói el Constitucionalun veu cert que el món realsupera tota ficció.A Aragó amb la invenciós'han superat amb escreixi la suspensió és un feixfeixuc que ja es presumia;però la sobiraniades del mateix poble neix.
Nombrosos usuaris de les xarxes usen el 'LAPAO' per a fer jutipiris al PP aragonès
El Govern popular d'Aragó ha posat en marxa un nou moviment -potser un dels definitius- que té com a objectiu reconfigurar l'explicació i la situació sociolingüística que es viu a aquell territori, amb la voluntat de diferenciar la varietat de català que històricament s'ha parlat a la Franja de Ponent, segregant-la del tronc comú de la llengua catalana. El PP no vol "atacar" la unitat de la llengua La consellera d'Aragó que canvià el nom del català propi de la Franja "és de Ripoll"
Bauzá:“No s’ataca la llengua” perquè “en tenim dues”
La política lingüística a les aules tornà a protagonitzar ahir part de la sessió de control al Govern en el Parlament. El portaveu de la coalició MÉS, Biel Barceló, criticà el decret de tractament de llengües, que acaba amb la immersió lingüística per introduir el trilingüisme, i recriminà al president José Ramón Bauzá que s'hagi convertit en "l'enemic públic número u" de la llengua pròpia i que només tingui dues preocupacions:"enriquir-se" i "atacar la nostra llengua". Ell li contestà que "aquí ningú no ataca la llengua" perquè, entre altres coses, "en tenim dues". I defensà que el seu model és el de "la llibertat i l'elecció", mentre que el de l'oposició és el de la "immersió per obligació".
Dues llengües de Bauzá
El president Bauzá afirmà ahir en el Parlament que ell no ataca la llengua "perquè en tenim dues". Es declarava així partidari, a la pràctica, de la política d'arraconament de l'idioma propi de les Balears des de fa 784 anys, preservat generació rere generació i en circumstàncies molt difícils des de principis del segle XVIII per la gradual imposició del castellà.
Els pares es podran declarar insubmisos al Decret de llengües
Els pares es podran declarar insubmisos al Decret de tractament integrat de llengües. El sindicat STEI-i ha aconseguit trobar la fórmula legal que podran fer servir els progenitors per evitar que els seus fills siguin obligats a rebre més hores de classe en castellà. Concretament, els pares que ho vulguin, podran lliurar al centre o a la Conselleria d'Educació un document tipus que ha preparat el sindicat en què es diu que l'infant "no es presentarà a rebre docència en llengua (catalana, castellana o anglesa) d'aquesta disciplina acadèmica".
Barceló veu un “gihad” contra el català i diu que si governa eliminarà el decret
El portaveu de MÉS, Biel Barceló, denuncià ahir que el decret que acaba amb la immersió lingüística a les aules és una passa més en el "gihad" del president del Govern, José Ramón Bauzá, contra la llengua pròpia per satisfer els sectors més "rancis" i "d'extrema dreta" de Balears.
El Govern subvenciona la revista Toc-Toc, de l’òrbita del Círculo Balear
L'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), dependent del Govern balear, ha aprovat la concessió d'una subvenció econòmica a la revista Toc-Toc. Es tracta d'una publicació de l'òrbita del Círculo Balear i que, malgrat no estar escrita en llengo baléà, defensa postulats contraris a la catalana. Concretament, la revista Toc-Toc rebrà una ajuda de 709 euros en el marc de la "convocatòria d'ajuts per donar suport a tot tipus de projectes culturals en l'àmbit de la literatura, el còmic i el pensament".
Bosch defensa el multilingüisme al Parlament: «aviat donarà els seus fruits»
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch ha destacat aquest dimarts que «molts països del món bastant avançats utilitzen sistemes d'educació multilingües de no immersió, i no ve la fi del món» que, segons l'oposició, tindrà lloc a la comunitat amb l'aplicació del decret que estableix el trilingüisme a l'ensenyament de les Illes. Barceló veu un "gihad" contra el català i diu que si governa eliminarà el decret
La diputada popular Aina Aguiló fou una de les redactores de la gramàtica baléà
Aina Aguiló és diputada i membre de la Comissió de Cultura i Educació.Foto: Arxiu. La diputada del Partit Popular Aina Maria Aguiló és una de redactores de la gramàtica de la llengo baléà. L'anomenada Acadèmi de sa Llengo Baléà explica en la seva pàgina web que la gramàtica és el resultat de l'estructuració de la llengua que parla el poble. Assegura que la comissió de gramàtica de l'Acadèmi està formada per la doctora en Llengues Romàniques Hella Schlumberger, el catedràtic d'institut Juan Vanrell Nadal, el filòleg de baléà i historiador Mikèl Garau i sa professora de Primari dòña Ayna María Aguiló Garcías, que també és diputada del PP. Aguiló fou la màxima representant del sindicat d'ensenyament ANPE fins que va decidir entrar en el món de la política. Ara mateix, forma part de la Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament.
Bosch acata el dictamen del Consultiu i elimina la consulta sobre llengua als pares
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ha decidit acatar el dictamen del Consell Consultiu sobre el decret de tractament integrat de llengües en què es titllava "d'antidemocràtica" la consulta als pares per triar el model lingüístic del centre. Per tant, no inclourà finalment al decret l'article 20.2 que regulava aquest procés. Així ho confirmà ahir Bosch a aquest diari, al qual explicà també que no sols acatarà el que diu el Consultiu en aquest tema de la consulta a les famílies, sinó que inclourà en el decret que avui arriba a Consell de Govern tot allò que el Consultiu recomana modificar per complir les legislacions vigents. Bosch acata el que li convé
Bosch acata el que li convé
El conseller Bosch ha decidit acatar el dictamen no vinculant del Consell Consultiu que considera "antidemocràtica" la consulta als pares perquè puguin triar el model lingüístic dels seus fills als centres docents.
Aprovat el decret que rebaixa el català a les aules
Una de les moltes protestes a favor de la llengua catalana. Foto: Arxiu. El Govern ha aprovat avui el seu decret de tractament integrat de llengües (TIL), que acaba a la pràctica amb el decret de mínims, i que segons ha explicat el conseller d'Educació i portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, té la finalitat que els alumnes de l'ensenyament públic i concertat no universitari coneguin i s'expressin en les dues llengües oficials de les Illes, català i castellà, a més d'una tercera, l'anglès preferentment. El PP està en contra de les modalitats
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- Com serà la nova plaça Major de Palma?
- PP i Vox, en contra de reclamar un impuls formal davant el Parlament Europeu per a l'oficialitat del català
- Neix una aliança cooperativa per a impulsar comunitats energètiques a nivell estatal