Els llibres de text, un problema més en la tria de llengua a l’escola
L’inici del primer curs escolar amb lliure elecció de llengua s’apropa i els llibres de text seran un problema més per a la Conselleria d’Educació i per als centres educatius.
La consellera d'Aragó que canvià el nom del català propi de la Franja "és de Ripoll"
La consellera d'Educació aragonesa Dolores Serrat, qui és considerada impulsora de la norma que denomina 'aragonès meridional' el català que usen a la Franja de Ponent, parlava aquesta llengua 'des de jove'.
Bilingüisme a la mateixa aula
La majoria dels centres d’Infantil i Primària tindran un mestre menys el pròxim curs. Foto: Arxiu La Conselleria d'Educació publicà dijous passat les instruccions de funcionament i organització dels centres per al curs 2012-13. El document deixa clar que "l'aplicació de les mesures establertes pels centres no ha d'implicar l'adjudicació dels alumnes a aules diferents en funció de la llengua del primer ensenyament". Així doncs, el bilingüisme serà efectiu dins una mateixa aula i serà el mestre l'encarregat de gestionar-ho. Amb tot, allò que més preocupa ara mateixeals equips directius dels centres ja no és la lliure elecció, sinó pensar com "l'afrontarem el curs que ve amb un o dos docents menys de mitjana", explicà el president de l'Associació de directors d'Infantil i Primària (Adipma), Jordi Escudero. Tant el conseller d'Educació, Rafel Bosch, com la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures, Mercedes Celeste, comentaren que si feia falta dotarien de més professorat els centres per fer efectiva l'elecció de llengua.
L’atac de Bauzá al català arriba al ple de Tarragona
Les protestes contra els atacs del Govern de José Ramón Bauzá tenen ressò fora de les Illes Balears. Tant és així que fins i tot el ple de l'Ajuntament de Tarragona debatrà, demà, una moció en defensa del català a l'Arxipèlag. La moció, presentada pel Partit Socialista de Catalunya, diu que el ple se solidaritza amb la defensa de la supervivència del català a Balears i afegeix que l'Ajuntament s'adhereix a la campanya de la plataforma Moviment per la Llengua. "La supervivència d'un poble depèn de la supervivència de la seva llengua".
Duran denuncia l'ofensiva dels governs del PP que neguen la unitat de la llengua
Duran ha recordat els seus orígens a un petit poble d'Osca. Foto: Arxiu. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha denunciat avui l'"ofensiva" dels governs del PP a les Balears, Aragó i València per negar la "unitat" del català, després que el govern aragonès hagi suprimit el reconeixement legal del dialecte del català que es parla a la Franja de Ponent. A dos tuits publicats des del seu perfil personal el també president i portaveu del grup de CiU al Congrés s'ha referit així a l'esborrany de la nova llei de llengües d'Aragó, segons el qual els més de 50.000 aragonesos de les comarques orientals a partir d'ara es considerarà que parlen aragonès meridional o "septentrional", i no català. A un d'aquests tuits, Duran denuncia l'"ofensiva" dels governs del PP a les Illes Balears, Aragó i València per negar la "unitat" del català, "fent-ho no contra criteris polítics, sinó contra criteris científics".
La Generalitat lamenta que s'elimini el requisit del català per ser funcionari a les Illes
La Generalitat de Catalunya lamenta que el Govern de José Ramón Bauzá estigui disposat a modificar la Llei de Funció Pública perquè el català deixi de ser un requisit a l'accés del funcionariat de la comunitat. Així ho ha manifestat el seu portaveu Francesc Homs a una trobada amb la premsa.
Els directors avisen que comencen a detectar conflictes lingüístics als centres
Imatge d'una de les nombroses proteste celebrada aquests darrer mes contra les retallades. Foto: Arxiu. Els equips directius alerten que "comencen" a sorgir "conflictes" lingüístics als centres d'Educació Infantil i Primària derivats de la política lingüística del Govern Bauzá. Es queixen que els directors d'alguns centres s'han vist obligats a afrontar aquestes darreres setmanes "situacions molt difícils", i ho han hagut de fer sense disposar d'"instruccions clares" i sense "cap mena de suport" des d'Educació. L'Associació de Directors d'Educació Infantil i Primària de Mallorca (ADIPMA) donà a conèixer aquesta problemàtica ahir a través d'un document en el qual no amaguen la "indignació" davant les darreres actuacions duites a terme per la Conselleria que dirigeix Rafel Bosch.
El Govern es gastà 10.279 € en el viatge a Suïssa
Bosch i Bauzá durant el viatge a Suïssa. hi visitaren diferents escoles i centres de formació. Foto: Arxiu. El viatge a Suïssa, que realitzaren a final d'abril el president, José Ramón Bauzá, i el conseller d'Educació, Rafel Bosch, amb set membres més del gabinet de Presidència, costà 10.279,62 euros a l'erari públic de la Comunitat. Un mes i mig després, el Govern ha informat del cost d'aquell viatge de tres dies que feren els responsables polítics per conèixer el model educatiu d'aquell país i, concretament, l'ensenyament plurilingüe i el sistema de Formació Professional dual, que combina la formació als centres i a empreses. Segons es desprèn de les factures entregades ara a petició dels socialistes, el trasllat d'alts càrrecs i acompanyants costà 6.461,43 euros. Això inclou els bitllets d'avió de Palma a Zuric (anada i tornada), que costaren 2.747 euros; els trasllats entre l'aeroport i l'hotel i els desplaçaments pel país, que suposaren 3.128 euros més; i un rebut de 420 euros de taxis.
Els sindicats diuen que el Govern actua sense nord lingüístic
Les primeres dades oficials sobre l’elecció de llengua que han fet els pares per escolaritzar els infants no ha deixat indiferent la comunitat educativa. “El Govern actua amb supèrbia tot i el resultat de la tria de llengua a Infantil i a Primària”, valorà ahir el sindicat FE-CCOO. La Conselleria d'Educació va fer públic dimecres que un 87% dels nins de nou ingrés al sistema educatiu públic i concertat de 3 a 6 anys s'escolaritzaran en català i un 13%, en castellà. A més, les paraules de la directora general Mercedes Celeste, en el sentit que serà "el docent qui gestionarà l'aula i qui farà respectar el dret de les famílies", no van caure bé. El 87% de nins s'escolaritzarà en català el pròxim curs
El 87% de nins s’escolaritzarà en català el pròxim curs
El 87%de nins que entraran per primera vegada a un centre públic o concertat el pròxim curs, i que realitzaran el segon cicle d'Infantil o el primer cicle de Primària, faran la seva escolarització en català.
Els sindicats qüestionen la gestió del Govern de la lliure elecció de llengua
Les Federacions sectorials de l'Ensenyament dels sindicats CCOO i UGT han criticat amb duresa la gestió que ha realitzat la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats a l'hora d'aplicar i explicar la lliure elecció de llengua del primer ensenyament, sobretot en referència al fet que hagin de ser els mateixos professors els que vetllin pel seu adequat compliment.
Bosch defensa que la política lingüística del Govern és constitucional
Bosch afirma al Parlament que el Govern pretén adaptar la normativa dels darrers 25 anys a la Norma Bàsica de l'estat. El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha afirmat avui al Parlament que la política lingüística del Govern s'ajusta a la jurisprudència sobre aquesta qüestió i a la constitucionalitat de l'ús del català i del castellà. En ocasió d'una pregunta a la Cambra Legislativa, Bosch ha recordat l'última sentència del Tribunal Superior de Catalunya sobre l'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona, que estableix que ha d'existir sempre un "equilibri" entre les llengües oficials. L'STEI-i demana suspendre la lliure elecció de llengua dels nins ja escolaritzats Armengol acusa Bauzá de retallar doblers públics per finançar col·legis de l'Opus
L'STEI-i demana suspendre la lliure elecció de llengua dels nins ja escolaritzats
El sindicat STEI-i ha demanat la suspensió de la resolució que inclou la sol·licitud de l'elecció de la llengua per part dels pares dels infants ja escolaritzats perquè "no s'ajusta a dret i va en contra de la pròpia normativa del Govern".
El PP acorrala Pastor
José Ramón Bauzá ha aconseguit moltes coses aquest cap de setmana: guanyar un congrés on només es presentava ell, mobilitzar 8.000 militants en unes eleccions amb un únic candidat..., però, més que cap altra cosa, ha aconseguit aïllar el seu ‘problema': Antoni Pastor. La votació del congrés mostrà que està sol o bastant sol. Però no només això, Bauzá també el deixà sense el seu principal argument. Ara la política lingüística que aplica el Govern ja està assumida pel PP en un congrés. Un pic aïllat i desarmat, el PP el comença a acorralar. Ahir, la portaveu parlamentària dels populars, Mabel Cabrer, es mostrà "convençuda" que Pastor no votarà en contra de la reforma de la Llei de funció pública, la que rebaixa l'estatus del català a l'Administració.
Biel Barceló condemna que l'Executiu confongui la majoria amb una dictadura
El portaveu del grup parlamentari PSM-IV-ExM i Més per Menorca, Biel Barceló, ha retret avui al Govern la cessació dels membres del Consell Escolar autonòmic decidit divendres passat i ha acusat l'executiu del PP de confondre una majoria absoluta amb una dictadura.
L’ordre per triar llengua, un rosari d’incompliments
L'ordre que regula la lliure elecció de llengua el proper curs escolar és un rosari d'incompliments. Així ho considera el sindicat STEI-i. El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) publicà ahir la resolució del conseller d'Educació, Rafel Bosch, per la qual es fa efectiva l'ordre de 2004. Tanmateix, segons la portaveu del sindicat, Maria Antònia Font, "incompleix la Llei de consells escolars". Qualsevol diposició que afecti la llengua catalana ha de passar pel Consell Escolar de les Balears.
Just un 7% de pares ha triat castellà a l’escola, segons l'STEI-i
Pel sindicat, els pares donen suport a l’ensenyament en català. Només una mitjana del 7% dels pares i mares de l'escola pública hauria triat el castellà com a llengua en el primer ensenyament, enfront d'un 78,94% que ho hauria fet en català. La resta, un 14,09%, hauria elegit la casella del projecte lingüístic de centre. Així ho posa de manifest un mostreig realitzat per l'STEI-i, que revela que a l'escola privada i concertada la mitjana encara és inferior: un 3,5% en castellà davant un 78,1% en català. Un 18,4% ho hauria deixat en blanc, tot donant suport al projecte lingüístic del centre. Segons el sindicat, que ha relitzat un mostreig a 100 centres de tot Balears, no hi ha cap escola en què l'opció del castellà als 3 anys sigui superior a la del català.
La coalició demana que el Govern no creï “escenes ridícules” separant els alumnes a l'escola
El PSM-IV-ExM ha reclamat avui al Govern balear que no creï "escenes ridícules" a les aules escolars de les Illes separant els alumnes més petits en funció de la llengua vehicular de l'ensenyament que els seus pares i tutors hagin escollit en cada cas.
El Govern explicarà com aplicarà la lliure elecció de llengua quan en conegui la demanda
El president del Govern ha assegurat que el conseller Rafel Bosch explicarà la forma com s'aplicarà la lliure elecció de llengua del primer ensenyament escolar quan es disposi de dades reals sobre la tria que han realitzat els pares entre la llengua pròpia de les Illes i el castellà.
Tòfol Soler: “Mai havia vist uns plantejaments tan, tan, tan a la dreta”
“Mai no havia vist uns plantejaments i una manera de pensar i d’actuar tan, tan, tan a la dreta”, afirmà ahir l’expresident Cristòfol Soler en referència a les polítiques que du a terme l’Executiu de José Ramón Bauzá. Soler féu aquestes manifestacions després de rebre el premi Pau Casesnoves, que li va lliurar l’Obra Cultural d’Inca i que dedicà a Antoni Pastor i “als molts de regidors del PP que ho passen malament”, al·ludint al fet que es veuen obligats a votar contra la llengua pròpia. En un discurs (dit, no pas llegit) propi d'un president, Soler va lamentar que el Govern remogui el consens assolit en matèria de llengua i qüestionà que això es faci precisament ara.
“Ens fiquen a tots dins l’etiqueta del PP contra el mallorquí”
Mateu Isern, batle de Palma. Foto: T. Ayuga El 22 de maig de 2011, ara fa just un any, els palmesans donaren la majoria absoluta al PP i feren batle Mateu Isern, qui afronta aquests dies, com tots els populars, les protestes a favor de la llengua pròpia de les Illes. Preguntat sobre si la forta escridassada que es produí aquesta setmana a Manacor li podria passar a ell a Palma, el primer edil respon que no ho sap. "Sí que és ver que, en aquests moments, cada cop que hi ha un acte institucional compareix un grup de gent que va a manifestar-hi el seu desacord", admet Isern. Afirma que "jo respect absolutament la llibertat de manifestació, la llibertat d'expressió, però som absolutament intransigent quan es passa a l'agressió", sentencia el batle de Ciutat.
Bosch afirma que no existeix coacció als pares perquè triïn la primera llengua a l'escola
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ha estat preguntat avui per la presumpta coacció que alguns pares han denunciat que existeix a l'hora d'escollir la primera llengua per l'ensenyament dels seus fills. En relació a això, el conseller ha garantit que aquesta coacció no existeix.
El PP fa seves les tesis lingüístiques de Bauzá i es creu “regionalista”
El PP balear assumirà en el seu proper congrés les tesis lingüístiques del president del Govern i del partit, José Ramón Bauzá, que ja es plasmaren en el programa electoral, que s’estan desenvolupant des de l’Executiu i que es basen en una suposat bilingüisme i en una suposada llibertat lingüística dels ciutadans. La ponència que discutiran els militants populars els dies 1 i 2 de juny també defineix el PP com a regionalista i de centre, en un clar intent de no perdre aquest espai davant la possible unió de la Lliga i Convergència.
Bosch reitera al Parlament que la lliure elecció de llengua no serà un problema
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ha garantit avui que l'entrada en vigor el pròxim curs de la lliure elecció de la llengua en la qual els infants aprenen a llegir i a escriure no generarà problemes significatius i ha criticat els qui prediuen que la mesura suposarà l'"apocalipsi". "No passarà res de l'altre món", ha subratllat Bosch, que ha assenyalat que fins que es tanqui el procés de matrícula no es podrà determinar en quina mesura són necessaris professors de reforç i desdoblament d'unitats. "Farem les adaptacions que haurem de fer", ha incidit el conseller.
50.000 nins poden escollir llengua a l’escola des d’avui
La lliure elecció de llengua a les aules comença des d'avui a posar-se en marxa perquè pugui ser efectiva el curs 2012-2013. Prop de 50.000 infants podran triar a partir d'ara en quin idioma (català o castellà) volen rebre l'ensenyament primerenc. Les famílies que portin els seus fills per primera vegada a un centre públic o concertat hauran de deixar constància de la seva elecció lingüística en la sol·licitud d'escolarització. Els pares poden recollir aquest formulari al centre on volen que el seu fill sigui escolaritzat en primera opció.
Els professors, davant Bosch: «a l'educació no hi sobra ningú»
La presidenta de la Junta de Personal Docent, Maria Antònia Font, ha acusat avui el Govern d'haver endurit les retallades en matèria d'educació «respecte al que ha proposat el Govern de Madrid» i ha rebutjat que s'apliquin i es redueixi personal perquè «a l'educació no hi sobra ningú».
El Círculo censura el “greu incompliment del compromís electoral del PP"
La Fundació Círculo Balear (FNCB) ha censurat aquest dijous el "greu incompliment del compromís electoral" que ha dut a terme el PP amb la lliure elecció de llengua i ha remarcat que no existeix cap impediment perquè aquesta s'apliqui a totes les etapes educatives i no únicament en el segon cicle d'infantil i el primer de primària, tal com aplicarà el Govern en el pròxim curs escolar.
Bosch presenta el curs de la lliure elecció de llengua a l'escola
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha presentat avui el procés d'escolarització per al curs 2012-2013, en el qual per primera vegada devers 50.000 alumnes podran optar per la lliure elecció de la primera llengua de l'ensenyament. Això suposarà que els pares dels alumnes que es matriculin al segon cicle d'educació infantil (3, 4 i 5 anys) i primer cicle de primària (primer i segon curs), podran escollir la llengua vehicular de l'ensenyament de la lecto-escriptura per als seus fills entre les dues oficials: la catalana i pròpia, o bé la castellana i comuna per a tot l'estat.
El PP destaca que amb la lliure elecció s'acaba la «dictadura catalanista del Pacte» a l'escola
La diputada del Grup Parlamentari Popular, Ana María Aguiló, ha defensat avui que el PP ha aconseguit «acabar amb la dictadura catalanista a aquesta comunitat que va ser imposada pel pacte» amb la llibertat de llengua que permetrà els pares triar l'idioma amb el qual volen que els seus fills aprenguin a escriure i llegir als centres escolars de les Illes.
“Vagi-se’n del partit i deixi de molestar”
Delgado conversa amb Pastor setmanes enrere amb motiu d’un ple al Parlament. Foto: Pere Bota. Tot i la majoria absoluta, les aigües dins el PP balear baixen remogudes, sobretot a mesura que s'apropa el congrés. El conseller de Turisme, Carlos Delgado, vicepresident del partit i exponent de l'ala més espanyolista, carregà ahir amb virulència contra un altre vicepresident, Antoni Pastor, la cara visible del regionalisme. Als passadissos del Parlament i responent una pregunta dels periodistes, afirmà que Pastor està "trastocat", que és poc valent i que intenta fer mal al partit i al seu president, José Ramón Bauzá. Defensà que Bauzá aplica el programa lingüístic amb què guanyà les eleccions i advertí Pastor: "Si no li agrada, vagi-se'n del partit" i "deixi de molestar". El batle de Manacor no volgué ahir contestar les paraules del seu ‘company' de partit.
Bauzá destaca a Suïssa la importància de la formació professional
El president Bauzá manifestà en un acte del seu polèmic viatge a Suïssa que "la formació professional no és opció secundària per oferir oportunitats de treball als joves, sinó que és protagonista per sortir de l'actual crisi i atur". El president del Govern de les Illes Balears considera que aquesta aposta per la formació professional contribuirà a combatre les elevades dades d'atur juvenil i oferir als joves de Balears possibilitats reals d'incorporar-se al mercat laboral de manera estable. El PSIB interrogarà el Govern al Parlament sobre el cost del viatge de Bauzá a Suïssa
Viatge “indignant” de Bauzá i Bosch a Suïssa per conèixer-ne el model plurilingüe
El president del Govern, José Ramón Bauzá, i el conseller d'Educació, Rafel Bosch, partiren ahir cap a Suïssa per conèixer la realitat plurilingüe dels centres educatius i prendre nota de tot allò que pugui ser aplicable a les Balears. La visita, però, ha aixecat crítiques unànimes i fins i tot ha estat qualificada "d'indignant". El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, explicà a aquest diari que han estat "convidats arran de diferents contactes amb autoritats" d'aquest país. Bosch assegurà que "hem tardat més d'un mes a tancar el viatge, però les oportunitats surten quan surten".
Bauzá vol que els nins sàpiguen tres o quatre idiomes en acabar l'ESO
El president José Ramón Bauzá ha assegurat que té el desig que "els nins balears tinguin les mateixes oportunitats que els alumnes suïssos, i que així els alumnes balears puguin dominar 3 o 4 idiomes en acabar l'ESO". Així s'ha expressat el cap del Govern balear en la ronda de visites a escoles suïsses per copsar les peculiaritats del seu sistema multilingüe d'ensenyament. En la visita a diversos centres educatius, acompanyat del conseller d'Educació Rafel Bosch, aquest ha destacat que "la iniciativa de centres infantils de tenir dos professors per aula, que parlen dos idiomes diferents".
Bosch explicarà poble per poble l’elecció de llengua a l’escola
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, pretén explicar poble per poble la seva política lingüística. Té la intenció d'acudir a totes i cada una de les agrupacions del Partit Popular per informar-los com funcionarà la lliure elecció de llengua el curs escolar vinent. Bosch és conscient que la qüestió lingüística aixeca polèmica en el seu propi partit i està disposat que, com a mínim, tots els militants populars puguin estar informats de les decisions adoptades i de com s'aplicaran.
Els ajuntaments de sa Pobla i Alcúdia, en contra de la rebaixa del català
El PP pobler vota a favor de la moció de Moviment per la Llengua. Foto: M.N. Els ajuntaments de sa Pobla i Alcúdia han aprovat adherir-se a Moviment per la Llengua, la plataforma creada encara no fa un mes amb la intenció que el Govern no rebaixi la legislació lingüística. Això implica que els dos consistoris demanen formalment a l'Executiu que retiri l'avantprojecte de llei de la funció pública, la que eximiria la majoria de treballadors de l'Administració de conèixer la llengua catalana. L'adhesió dels dos ajuntaments a Moviment per la Llengua es materialitzà amb l'aprovació d'una moció. A sa Pobla, municipi on el PP governa amb majoria absoluta, s'aprovà per unanimitat.
L’OCB aplaudeix el discurs de Rotger sobre el català
L'Obra Cultural Balear (OCB) lloà ahir el discurs pronunciat dijous per Pere Rotgeramb motiu del Dia de les Illes Balears.El president del Parlament reclamà la unitat de totes les forces polítiques per superar la crisi econòmica, a més de la defensa de la llengua i la cultura pròpies com a element vertebrador. L'OCB li demana ara que "aturi l'atac" contra el català que suposarà modificar la Llei de funció pública, i l'insta a sol·licitar al Govern que "torni al consens". L'Obra assegura que "fa seu" el discurs de Rotger com a contrapes al del president Bauzà, que intenta justificar l'arraconament del català com a llengua vehicular al discurs de la Diada.
El PP rebutja convocar el Consell Social de la Llengua Catalana
La comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament ha rebutjat avui, amb els vots en contra del PP, una proposició no de llei del grup socialista per instar al Govern a convocar com més aviat millor la comissió permanent i el ple del Consell de la Llengua Catalana.
El PP de sa Pobla recula i vota contra la moció pel català
Sorpresos i indignats. Així es com quedaren ahir dematí els regidors de l'oposició de sa Pobla després que l'equip de govern (PP) votàs en contra de la moció per presentar al·legacions a l'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública que arracona el català, presentades pel PSIB-PSOE, Lliga Regionalista, Independents per sa Pobla (IxSP) i PSM. I és que els edils de l'equip de govern havien consensuat i signat aquestes esmenes, molt semblants a les que signà l'Ajuntament de Manacor. El batle, Biel Serra, defensà la seva actitud assegurant que la moció que ahir es votava "no té validesa jurídica" i que els membres de l'equip de govern ja havien signat les al·legacions durant el període en què l'avantprojecte de llei estava a exposició pública.
El batle d’Inca recula amb la moció sobre el català
El PP d'Inca secundarà José Ramón Bauzá i votarà demà contra una moció de rebuig a la modificació de la Llei de funció pública que, a més d'altres rebaixes, eximirà la major part de funcionaris de conèixer la llengua pròpia de les Illes. Fa només deu dies, Rafel Torres, el batle d'Inca, veia "molt factible" arribar a un acord amb els partits que presentaren la moció i consensuar un text similar al que aprovà l'Ajuntament de Manacor. Torres justificà el canvi en "els fets ocorreguts les dues darreres setmanes", i altres fonts de l'entorn del PP apunten a "les pressions des de Palma".
L'Ajuntament de sa Pobla també rebutja la llei que arracona el català
Biel Serra, batle de sa Pobla, explicà la postura dels seus regidors. Foto: A.P. Els desset regidors de sa Pobla, nou dels quals són del Partit Popular, han signat un document similar al d'Antoni Pastor a Manacor, amb el qual al·legaran a la modificació de la Llei de funció pública, que impulsa el Govern de Bauzá i que pretén arraconar el català. El consens assolit entorn de la llengua quedà desvirtuat per les desavinences entre l'oposició i l'equip de govern: els primers exigien ratificar l'acord en un ple i els segons s'hi van negar. En qualsevol cas, el PP de sa Pobla s'alinea amb el de Manacor i rebutja, de facto, la rebaixa lingüística que vol imposar José Ramón Bauzá. És molt probable que els populars de Pollença facin avui el mateix i signin un document semblant.
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Convoquen una concentració contra el Pla de segregació lingüística del Govern
- Demanen a la Fiscalia que investigui el Govern per presumpta prevaricació urbanística
- Més de 60 entitats se sumen a la manifestació de dissabte a Palma per l'habitatge