El conseller Rafel Bosch en una intervenció al Parlament. | Miquel Àngel Canals - Arxiu

TW
93

El conseller d'Educació, Rafel Bosch, advocà ahir al Parlament perquè les administracions afavoreixin que els nouvinguts coneguin la llengua pròpia, però recordà que just estan obligats a saber el castellà i que no se'ls pot obligar a aprendre el català. "Aquesta comunitat vol viure en llibertat", apuntà. I sentencià que els immigrants tenen el dret "a viure" i a "parlar en llibertat" .

Segons el conseller, els ciutadans volen un model bilingüe, que permeti a aquells que es volen integrar "viure amb la seva llengua de partida, sentir-se còmodes amb la llengua comuna, que han de conèixer obligatòriament tots els espanyols, i també que tinguin totes les facilitats del món per conèixer la llengua pròpia i estimar-la com a pròpia, però estimar-la per voluntat".

Responia així a la interpel·lació de la diputada del PSOE-Pacte per Eivissa, Esperança Marí, sobre política lingüística. L'eivissenca li reclamà que garantís els drets dels catalanoparlants, que poden vulnerar les normes del PP,i que treballàs per evitar que un 30% de la població de les Illes no conegui la llengua pròpia.

Marí criticà que el Govern del PPno garanteix els drets lingüístics i denuncià els retrocessos de la política de normalització en la sanitat, l'educació, el comerç i la televisió pública, des que governa el PP. "Defugin el radicalisme" i "l'obsessió malaltissa contra la llengua pròpia i recuperin la centralitat", perquè la política lingüística "és feina de tots".

Notícies relacionades

Bosch evità parlar de política lingüística i de les vulneracions de drets dels catalanoparlants que denuncià Marí i se centrà a defensar el seu model educatiu "plurilingüe" en contraposició a la immersió, que rebutjà perquè "conculca" els drets d'aquells que volen estudiar en castellà.

En la rèplica, Marí li va retreure que just parlàs d'ensenyament i oblidàs la resta. Idenuncià que l'actuació del Govern "posa de manifest de manera subliminar que una llengua és més important que l'altra". "Com es poden defensar els drets dels ciutadans de les Illes si només hi ha una llengua obligatòria i si permeten que els funcionaris no hagin de conèixer el català?", li demanà.

Marí advertí que, amb un 30% de la població que no coneix el català, no es pot defensar que tothom tingui els mateixos drets. "La llibertat només la tenen aquells que coneixen les dues llengües", perquè "si només en coneixes una, no tries res". Sol·licità a Bosch que faci feina perquè el cent per cent de la població conegui les dues llengües i li exigí que "compleixi amb l'obligació" de defensar la llengua pròpia, perquè és "l'element vertebrador de la nostra identitat".

Bosch acusà Marí d'estar confonent drets i deures. Relativitzà el fet que un 30% de la població no conegui la llengua pròpia en la comunitat que té més immigrants. I defensà que els nouvinguts tenen el dret a conèixer la llengua pròpia i l'administració els ho ha de facilitar, però advertí que l'única llengua que estan obligats a conèixer és la castellana. En aquest sentit, rebutjà que s'obligui a retolar establiments en català i defensà el dret "a parlar en llibertat".