Bosch, durant la compareixença d’ahir per explicar com havia anat la Conferència Sectorial de Madrid. | M.À.C.

TW
99

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, reconegué ahir que l'actual articulat de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) no equipara la llengua catalana amb la castellana. Bosch explicà que des del Govern balear "treballarem per millorar redaccions alternatives i per mantenir en pla d'igualtat les dues llengües". I és que, a parer seu, "podríem afinar un poquet més en les redaccions".

La proposta que Bosch exposà dimarts a la Conferència Sectorial d'Educació i que ahir va fer pública durant una compareixença pública fa referència que la Llengua Cooficial i Literatura passi a ser una assignatura troncal i no d'especialitat, com proposa el Ministeri. Segons Bosch, a les comunitats bilingües, la llengua pròpia s'hauria de considerar també troncal perquè hi hagi un "equilibri".

Sobre per què Wert no havia previst que les llengües pròpies de les comunitats bilingües no fossin catalogades d'entrada com a troncals, Bosch va explicar que el ministre creia que "l'Estat no pot posar com a troncal una llengua que tècnicament no és de l'Estat". Va afegir que el fet que la llengua catalana sigui considerada d'especialitat "pot dur a pensar si tindria la mateixa consideració" que la resta de matèries que són troncals o específiques, on trobam, per exemple, les llengües estrangeres o la religió.

Ara bé, segons el conseller, a efectes pràctics seria "gairebé igual" que es mantingués el projecte tal com està, perquè encara dóna marge a les comunitats autònomes amb dues llengües perquè tractin la pròpia com a matèria troncal, si bé amb la seva proposta, s'evitarien "suspicàcies" i es consolidaria el tracte igualitari que defensen els populars balears. Si no s'inclou la petició de Bosch en el sentit què l'assignatura de la llengua pròpia s'equipari amb les troncals, Bosch claudicarà i, "si el Parlament de la nació aprova aquesta llei, l'hem d'aplicar".

El conseller també confirmà que finalment el català serà avaluat en les proves generals en finalitzar l'ESO i el Batxillerat que realitzarà el Ministeri d'Educació. D'aquesta manera, Educació rectifica i serà necessari demostrar les competències en llengua pròpia per poder passar de cicle, cosa que en l'anterior esborrany no estava previst.

Notícies relacionades

Amb relació a la proposta del Govern espanyol que estableix que les comunitats autònomes hauran de pagar l'escolarització en castellà dels nins que no la puguin rebre als centres privats, Bosch indicà que aquests també han de "complir el decret de bilingüisme" que regularà a partir del pròxim curs el sistema educatiu balear.

El conseller apuntà, a més, que els representants de les comunitats amb llengua cooficial governades pel PP, el País Valencià i Galícia feren suggeriments en la mateixa línia, encara que no "tan clares" com la seva, però no s'atreví a avançar si donaran suport a la seva demanda perquè l'idioma propi sigui troncal.

Respecte institucional
El conseller tornà a carregar contra la consellera d'Educació catalana, Irene Rigau, ja que "no hauria d'haver abandonat la reunió per respecte institucional". Segons Bosch, "allò prudent era quedar, tal com anava la reunió". I es lamentà que "no vam poder escoltar l'exposició de Rigau". En aquest context, el president de les Balears, José Ramón Bauzá, també opinà ahir que la política lingüística del Govern està en "línia" amb la de l'Executiu central, i també amb la seva proposta educativa.

Durant un acte públic a Son Espases, Bauzá volgué remarcar que la reforma educativa que proposa el Govern de Mariano Rajoy no té com a tema central el model lingüístic de l'Estat, un assumpte sobre el qual totes les administracions, estatal i autonòmiques, han de complir amb la Constitució i els estatuts d'autonomia, recordà.

El Govern, afegí el president, plantejarà les seves propostes a aquesta reforma educativa, la primera que realitza el PP en l'àmbit estatal. Precisament, Bauzá volgué ressaltar que per primer cop en la recent història democràtica d'Espanya un govern del PP posa en marxa una reforma educativa. "Sempre les ha impulsat el PSOE, i així ens va", opinà. Afegí que "es tracta de modificar una normativa per tenir més preparació".