TW
20

Bauzá no ho sap, però el castellà també és idioma oficial a la Universitat de les Illes Balears (UIB). El president balear assegurà divendres a vespre, durant una entrevista en el programa d'Isabel Sebastián per ABC Punto Radio, que "el català és la llengua oficial" de la institució acadèmica, tot i que en realitat les dues llengües comparteixen la cooficialitat. L'argument li serví per posar en dubte l'autonomia universitària i reclamar un canvi de la llei.

L'article 4 de l'Estatut de la UIB, el document que regula les normes de la institució, fa referència explícita a la llengua i assegura que el català és la "llengua pròpia" de la institució, malgrat que comparteix l'oficialitat "amb la castellana". Es reconeix, a més, que la Universitat "fomentarà l'ús del català en l'àmbit de les seves competències", tot recordant que és la institució oficial consultiva per a tot el que faci referència a la llengua catalana, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Al parer de Bauzá, el motiu pel qual el català és "la" llengua oficial de la UIB prové de la seva autonomia, que regeix la Llei d'universitats, raó per la qual el seu Govern no hi pot intervenir. El president assegurà que "fins que no es canviï la llei no podrem decidir", instant d'aquesta manera el ministre Wert a fer reformes legals que implicarien la remodelació d'arrel del sistema universitari espanyol.

Notícies relacionades

De fet, el president lamentà que, a pesar que el Govern aporta el 80% del pressupost a la Universitat, "no pot decidir". La proposta de Bauzá, amb tot, quedà completament indeterminada. El president no aclarí a la periodista Isabel Sansebastián si vol que la reforma impliqui la limitació i eliminació de l'autonomia universitària; que el control passin a dependre dels governs autonòmics o que les competències legislatives en matèria universitària siguin de les autonomies. El primer i el segon cas significarien ingerències dels executius dins l'àmbit universitari. De fet, fins i tot es podria arribar a la situació que els rectors fossin nomenats per un govern concret, un fet insòlit a Europa.

En el tercer cas, si les competències legislatives passen a mans de les autonomies, això podria suposar la destrucció del sistema universitari espanyol, ja que cada autonomia podria legislar i "decidir" el seu marc universitari propi.

Evitar la polèmica

Sigui com vulgui, Montserrat Casas, rectora de la UIB, rebutjà ahir fer cap comentari sobre les paraules del president. No vol entrar en polèmica. Demà dilluns, la rectora i la comunitat universitària es concentaran a les 12 hores davant l'edifici de Son Lledó per llegir un manifest conjunt de les universitats espanyoles en contra de les retallades en investigació.