Els centres veuen inviable fer més hores d’anglès
Els centres educatius veuen inviable fer més hores d'anglès, tal com estableix el decret de tractament integrat de llengües que es posarà en marxa el pròxim curs a 1r i 4t de Primària i a 1r d'ESO. Amb l'entrada del nou decret, els alumnes de Primària hauran de fer de 4 a 5 hores d'anglès setmanals i, en el cas de l'ESO, fins a un màxim de 6. L'obsessió per l'anglès
L'STEI recorda que són els mestres qui han de triar els llibres de text
El sindicat STEI-i ha anunciat que no acceptarà «cap llibre de text en modalitat balear», i ha recordat que són els docents els que han d'escollir els llibres de text dels seus alumnes. Per aquest motiu iniciaran la remesa de cartes adreçades a les editorials recordant aquest fet, així com que els professors ja treballen a l'actualitat emprant les modalitats lingüístiques pròpies a les aules.
L'obsessió per l'anglès
Els centres educatius estan preocupats per l'obsessió del Govern Bauzá de posar en marxa el decret de tractament integral de llengües, que a la pràctica suposa un notable increment de les hores lectives en anglès. Els centres no estan preparats per assumir aquest repte: els manquen mitjans i recursos.
El Consultiu veu ‘antidemocràtica’ la consulta als pares sobre la llengua a l’escola
El dictamen diu que "és responsabilitat de les administracions l'adequada programació de l'ensenyament". El Consell Consultiu qualifica "d'inacceptable per antidemocràtica" la consulta als pares per decidir el model lingüístic dels centres. Així consta en el dictamen sobre l'esborrany del decret de tractament integrat de llengües que aprovà el Consultiu ara fa una setmana per cinc vots a favor i quatre en contra. L'esborrany de la Conselleria d'Educació a l'article 20.2 estableix que "és necessària la consulta directa a les famílies, mitjançant una votació i es necessita, perquè sigui aprovat, el vot favorable del 65% del cens total dels representants legals dels alumnes menors d'edat matriculats al centre i dels alumnes matriculats al centre que hagin obtingut la majoria d'edat". El Consultiu apel·la a l'avanç del català per avalar-ne la rebaixa
El Consultiu apel·la a l’avanç del català per avalar-ne la rebaixa
El Consell Consultiu considera que el procés de normalització de la llengua catalana iniciat a les Illes ara fa trenta anys ja ha donat els seus fruits. I entén que, en l'àmbit educatiu, ja es poden modificar les mesures que s'establiren com a transitòries i perseguir ara l'equilibri entres les dues llengües oficials. «Bosch és ostatge de la paranoia lingüística d'un analfabet que no estima la llengua de les nostres mares»
Miquel Vidal: “El català és la llengua pròpia”
El batle de Santanyí i secretari general del Partit Popular de les Illes Balears, Miquel Vidal, es posicionà ahir respecte de la polèmica que s'ha tornat a generar sobre la unitat de la llengua i l'edició de llibres de text en les diferents varietats dialectals. Vidal es desmarcà de les vel·leïtats gonelles de José Ramón Bauzá i admeté que l'idioma propi de l'Arxipèlag és el català. El número 2 del PP de Balears va fer aquestes manifestacions en el ple d'ahir de Santanyí. Vidal defensa el català
«Bosch és ostatge de la paranoia lingüística d'un analfabet que no estima la llengua de les nostres mares»
El PSIB, per boca del seu diputat Lluís Maicas, ha afirmat aquest dimarts al Parlament que el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, s'ha convertit en «ostatge de la paranoia lingüística d'un analfabet que no estima la llengua de les nostres mares».
El PP no vol “atacar” la unitat de la llengua
Jeroni Salom, president del PP de Mallorca. Foto: Arxiu. Jeroni Salom, president del PP de Mallorca, assegurà ahir que "ningú no vol atacar la unitat de la llengua", sinó "conservar i protegir les modalitats insulars" davant "una estandardització que no és la nostra". Aquestes declaracions es produeixen després de la polèmica generada per l'anunci del Govern Bauzá que subvencionarà amb 70.000 euros els llibres de text en modalitats balears. El dirigent popular asseverà que des del partit "no s'entén tant d'enrenou", ja que des del "primer minut" el PP ha defensat la "potenciació i preservació de les nostres modalitats lingüístiques, una cosa que s'ha de fer des del Govern balear, que és el que en té competències, i sense, per suposat, pretendre lluitar contra la unitat de la llengua".
Exterminar el català i formar imbècils
Aquests són els dos objectius del Govern de José Ramón Bauzá quan rep Jorge Campos al Consolat de Mar i promet una subvenció de 70.000 euros per als llibres de text escrits amb les modalitats balears, quan nega una veritat filològica tan fonamentada i assumida internacionalment com que la llengua de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera és la catalana.
El decret integrat de llengües serà aprovat aquest mes
Per incloure més hores de classe en català, caldrà que més del 65% del cens del centre ho aprovi. Foto: Arxiu. El projecte de decret del tractament integrat de llengües (TIL) serà aprovat pel consell de Govern durant aquest mes, i es preveu que durant el pròxim curs escolar 2013-2014 ja funcioni a Balears. Aquest decret del Govern Bauzá acabarà amb la possibilitat que els centres educatius puguin aplicar la immersió lingüística a les aules de les Illes. Camps (PP) acusa l'esquerra i els 'ultracatalanistes' de voler acabar amb les varietats dialectals de Balears Thomàs (PSIB): «Bauzá demostra que té fòbia a la nostra llengua»
Camps (PP) acusa l'esquerra i els 'ultracatalanistes' de voler acabar amb les varietats dialectals de Balears
El diputat menorquí del PP Antoni Camps ha acusat aquest divendres els partits d'esquerres i els sectors 'ultracatalanistes' de pretendre «acabar» amb les varietats dialectals de Balears. «Volen una llengua uniformitzada, homogènia i monolítica, amb l'objectiu de catalanitzar-nos per a aconseguir els seus enyorats i inexistents Països Catalans».
Thomàs (PSIB): «Bauzá demostra que té fòbia a la nostra llengua»
El portaveu adjunt del grup parlamentari socialista, Vicenç Thomàs, ha assenyalat aquest divendres que el president del Govern balear, José Ramón Bauzá, «cada vegada dóna més mostres que té fòbia a la nostra llengua», en haver impulsat un decret de tractament de llengües que segons el PSIB, «devalua l'ús del català i va en contra de l'Estatut d'Autonomia».
Bauzá, amb l'article salat
Bauzá, que tantes dificultats travessa enmig d'una economia enfonsada i enfrontat a la gran majoria dels empresaris, cerca armar un altre conflicte lingüístic que li serveixi d'escut demagògic per distreure l'atenció i alimentar confrontació social allà on feia trenta anys que existia concòrdia i consens.
70.000 euros per a seguir esquarterant el país
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, anuncià ahir que es destinaran 70.000 euros a subvencionar llibres de text editats en les modalitats lingüístiques balears.
Educació no descarta utilitzar l’article salat en els llibres de text
La Conselleria d'Educació no descarta que els llibres de text, objecte d'una subvenció de 70.000 euros, puguin utilitzar l'article salat. Bauzá, amb l'article salat 70.000 euros per a seguir esquarterant el país Bosch subvenciona amb 70.000 euros els llibres de text en modalitats balears
Posada expulsa Tardà i Bosch de l'hemicicle per parlar en català a la tribuna del Congrés
No és el primer pic que expulsen el diputat per parlar en català a la tribuna del Congrés. El president del Congrés, Jesús Posada (PP), ha expulsat aquest dijous de la tribuna del Saló de Plens al diputat d'Esquerra (ERC) Joan Tardà, per insistir en intervenir en català a l'hemicicle, esgrimint aquesta vegada la sentència coneguda aquest passat dimecres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que permet l'ensenyament en castellà a una aula catalana si un alumne ho demana. En la seva intervenció al Ple del Congrés en el debat de convalidació del decret de modificació de la jubilació anticipada i parcial, Tardà ha decidit utilitzar el català assegurant que, si a l'escola del Principat s'ha d'ensenyar en castellà si el pare d'un alumne ho sol·licita, també podrà fer-se en el Congrés.
Bosch subvenciona amb 70.000 euros els llibres de text en modalitats balears
Bauzá i Campos, a una anterior trobada al Consolat. Foto: Arxiu. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, confirmà ahir que destinarà 70.000 euros a subvencionar llibres de text editats en les modalitats lingüístiques balears. Concretà que els materials inclouran "lèxic específic de les modalitats lingüístiques pròpies de les Illes, encara que els manuals escolars mantindran com a base el català estàndard". Educació presenta l'esborrany del plurilingüisme als directors dels centres Enllaçats denunciarà a l'Europarlament el menyspreu del català Editorial: Bauzá, en mans del 30% del PP
Educació presenta l'esborrany del plurilingüisme als directors dels centres
El director general d'Ordenació, Innovació i Formació Professional, Onofre Ferrer, ha iniciat avui la presentació de l'esborrany del projecte de decret pel qual es regula el tractament integral de llengües (TIL) als directors de centres educatius no universitaris de Balears.
El Govern ja rebaixarà el català a tres nivells educatius el curs que ve
Una escola de Menorca on els infants ja fan més hores d’anglès. Foto: Arxiu. El Govern ja rebaixarà la presència del català a partir del pròxim curs a tres nivells educatius; concretament, a primer i quart de Primària i a primer d'ESO. La Conselleria de Rafel Bosch preveu que el decret de tractament integrat de llengües s'apliqui el curs 2013-14 només en aquests nivells i de manera progressiva anar-lo introduint a la resta, curs per curs. Així ho comunicà aquesta setmana una directora general als sindicats, tot i no tractar-se d'un tema de la seva competència. Afegí que es posarien a l'abast dels centres tots els recursos humans que fessin falta.
Més de 1.000 firmes de suport al col·legi d’Artà
Els artanencs es comencen a mobilitzar a favor del CEIP Na Caragol, l'escola pública del municipi, i dels mestres que hi treballen. La setmana passada, els pares d'un alumne denunciaren davant la conselleria d'Educació, assessorats per l'entitat ultraespanyolista Círculo Balear, que al seu fill no se li garantia l'escolarització en castellà. Pares i mares d'altres alumnes de Na Caragol començaren a recollir signatures per defensar el model educatiu i el projecte lingüístic del centre. Ahir ja s'hi havien adherit més de 1.000 persones. L'escrit en qüestió diu que "la immensa majoria de les famílies de la nostra escola, en escolaritzar els infants, ho hem fet precisament tenint en compte el projecte educatiu i lingüístic que l'escola té des de fa més de 25 anys, que no vol segregar els seus alumnes per llengua".
El sindicat que presidia Aina Aguiló ara la rebutja
El sindicat educatiu Anpe mostrà ahir indignació amb la que fins fa un any i mig era la seva presidenta i actualment diputada del PP, Aina Maria Aguiló. El sindicat rebutjà les declaracions d'Aguiló en què acusà un sector del professorat de fer política a les aules. Concretament, durant la seva intervenció en el ple parlamentari de dimarts, la també portaveu d'Educació del grup popular afirmà amb vehemència que "2.000 dels 10.000 professors que hi ha a Balears fan política a les aules". Ana María Aguiló: "2.000 professors fan política a les aules"
Ana María Aguiló: “2.000 professors fan política a les aules”
La portaveu d'Educació del Grup Popular al Parlament, Ana María Aguiló, no es tallà ahir i afirmà que "dels 10.000 professors de les Balears, n'hi ha 2.000 que fan política a les aules". Aguiló ha d'anar alerta Educació obliga els pares a triar només entre el català o el castellà
Aguiló ha d'anar alerta
El fet que la portaveu d'Educació del PP, Aina Aguiló, afirmàs ahir en el Parlament que dels 10.000 professors de l'ensenyament públic balear "n'hi ha 2.000 que fan política a les aules" afegeix més càrrega de tensió a la difícil situació que travessa la docència illenca des de l'arribada de Bauzá al Consolat.
Educació obliga els pares a triar només entre el català o el castellà
La Conselleria d’Educació obligarà els pares o tutors legals a triar només entre el català o el castellà com a llengua vehicular dels infants que realitzin el segon cicle d’Infantil o el primer cicle de Primària el curs que ve.
La societat civil s’enllaça per la llengua pròpia
La societat civil torna a sortir al carrer en defensa de la llengua. Prop de 500 persones es concentraren ahir dematí davant el Consolat de la Mar de Palma per protestar contra els atacs dels governs del PP al català en la primera jornada unitària desenvolupada arreu dels Països Catalans. Abans es reuní de manera extraoficial el Consell Social de la Llengua, que acordà programar accions de resposta i mobilitzacions contra els atacs. Amb el lema "Enllaçats per la llengua", els manifestants es començaren a reunir davant la seu del Govern balear al voltant de les 12.30 hores.
Demostració de força
La XXIV Setmana del Llibre en Català no les tenia totes enguany. Primer va haver de superar el perill de no dur-se a terme. A més a més, han estat només cinc dies de fira, en contra dels 10 de l'any passat. I l'espai de Can Alcover ha estat molt més reduït que en edicions anteriors (l'escenari de l'any passat fou el parc de les Estacions). Malgrat totes les circumstàncies anteriors, lectors i llibreters han pegat un cop de puny a la taula i han demostrat que el llibre en català té una força que cal tenir en compte. S'han superat les xifres de vendes i visitants de l'any passat, només que en la meitat de temps i a un lloc que no és de passada per a molta gent.
El català no interessa
En només quatre anys, les partides que les administracions destinen a la promoció de la llengua catalana han quedat aniquilades. Foto: Arxiu. En només quatre anys, les partides que les administracions públiques destinen a la promoció i preservació de la llengua catalana han quedat aniquilades. Aquesta tendència s'inicià el 2011 amb l'entrada de José Ramón Bauzá al Consolat i la decisió de Govern balear, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma de suprimir del seu organigrama les direccions generals encarregades de Política Lingüística. D'aquesta manera, quedaven diluïdes les aportacions particulars a la divulgació de la llengua pròpia i s'incloïen dins els pressuposts totals del departament de Cultura. El cas més fefaent el trobam al Consell de Mallorca. La setmana passada, el departament de Vicepresidència, Cultura, Patrimoni i Esports anuncià una retallada del 40% per a la partida de Normalització.
Educació no exigeix el català als caps de secretaria dels instituts
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats no exigeix cap coneixement de català als caps de secretaria dels instituts, tal com es recull en la Relació de Llocs de Treball (RLT) publicada amb posterioritat a la modificació de la llei d'accés a la funció pública. En canvi, a la RLT es dóna la paradoxa que sí que s'exigeix coneixements de la llengua pròpia als auxiliars de secretaria i als conserges, perquè se suposa que són els qui estan en contacte directe amb l'alumnat i les famílies.
Resistència literària
"Què podem esperar d'un govern que menysprea la cultura i malmet fins a la humiliació la llengua pròpia?". Així de clar parlava ahir capvespre el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, en l'acte inaugural de la Setmana del Llibre en Català. Mateu es referia a les adversitats amb què s'han trobat els llibreters per organitzar l'encontre, que, al final, han optat per tirar endavant sense ajudes de cap casta. A davant, assegut a la primera fila, el vicepresident del Consell, Joan Rotger, se l'escoltava sense mudar cara i també sense aplaudir. Setmana del Llibre en Català de mínims
Setmana del Llibre en Català de mínims
La Setmana del Llibre en Català donarà el tret de sortida demà, dimecres dia 27 de febrer, a Can Alcover. Ara bé, aquesta edició no tindrà res a veure amb les anteriors; serà una fira literària de mínims, de només cinc dies de durada i en unes dimensions molt més reduïdes del que estam acostumats. El motiu d'aquesta reducció dràstica ve donat per la deixadesa de les administracions populars a l'hora de promoure la llengua i la cultura catalanes i que enguany han deixat a zero la Setmana del Llibre en la nostra llengua. Tot i això, els llibreters s'han negat a ‘extingir' la Setmana i, per això, presenten una celebració literària molt més modesta, que començarà demà i s'allargarà fins diumenge, dia 3 de març.
Patriotisme i ambigüitat
Els premis Ciutat de Palma han tornat a provocar un d'aquells debats que ha de mantenir obert permanentment el patriotisme. Les bases de la convocatòria i els problemes...
Front comú del PSM, Entesa i Esquerra contra la llei Wert
La federació del PSM i Entesa per Mallorca, i Esquerra Republicana a les Illes, han presentat una declaració conjunta, sobre el projecte de llei de reforma educativa impulsada pel ministre José Ignacio Wert, en defensa de la llengua catalana i a favor d'un «model educatiu propi». A més, el rebuig al projecte del Govern espanyol serà transmès a instàncies europees, en el marc de l'Aliança Lliure Europa (ALE). A l'acte hi han intervingut el secretari general del PSM-EN, Biel Barceló, el secretari general d'Entesa per Mallorca, Jaume Sansó, el president d'Esquerra Republicana a Mallorca, Joan Lladó i el secretari general d'ALE, Jordi Solé. Per espanyolitzar s'haurà d'esperar
Llauradó dóna el Ciutat de Palma a l’OCB
Llauradó recollí el premi de mans de Fernando Gilet.Foto: Arxiu. L'escriptor, professor i col·laborador de dBalears Josep Maria Llauradó, guanyador del premi Joan Alcover de poesia, donarà els 10.000 euros de dotació econòmica del guardó a l'Obra Cultural Balear. Llauradó aconseguí el Ciutat de Palma amb el poemari El vers de l'esclau i, malgrat que tenia decidit en tot moment renunciar als doblers, no digué res dia 20 al teatre Principal. L'escriptor manifestà la seva posició crítica envers la política cultural i lingüística de l'actual legislatura recordant la figura d'Alcover, fonamental en "el camí de protegir i divulgar la llengua pròpia". "Aquest no és el premi Ciutat de Palma tal com l'entenc", comentà ahir Llauradó.
Per espanyolitzar s’haurà d’esperar
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, haurà d'esperar per aconseguir el seu principal objectiu: "espanyolitzar" els alumnes que estudien en català. Com a mínim, la seva controvertida llei, molt contestada a les Illes per la comunitat educativa i els partits de l'oposició, no s'aplicarà fins al curs 2015-16.
Ciutat de Palma
Cadascú pel seu costatés un escull i un problemaperquè no hi ha al seu esquema...
Premis ciutat de Palma: Cadascú pel seu costat
Talment com fa un any, la gala dels premis Ciutat de Palma al teatre Principal es va convertir en un acte descafeïnat sense presència d'escriptors i molta parafernàlia. Això sí, enguany hi hagué bilingüisme per partida doble: no només pel que fa a les categories del premis literaris, sinó també amb els presentadors, Javier Matesanz i Lorena Sanz, que conduïren l'acte un en català i l'altra en espanyol. Queda clara, doncs, quina és la filosofia de l'Ajuntament cap a aquests guardons. Si bé el batle Mateu Isern durant el discurs oficial parlà d'unitat i de fer pinya per una Palma del segle XXI, semblava no recordar que durant un any ha fet cas omís a les reclamacions dels escriptors que, un any més, tornaren a plantar Cort i es congregaren a Can Alcover en la seva festa literària.
L’hora de la justícia
No sabem si és per la por dels dimonis, dels focs, de les gloses encertades i corrosives, dels carrers plens de gent, de la part forana valenta o de l'efecte desinhibidor que té l'alcohol i la festa sobre els votants, però la qüestió és que el president Bauzá ha decidit continuar el 2013 amb el seu menyspreu a la nostra cultura i la llengua.
Nou boicot als Ciutat de Palma bilingües
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el PEN Català i l'Obra Cultural Balear duran a terme demà la segona edició de l'acte Sant Sebastià Literari, una manera de protestar contra la bilingüització dels premis Ciutat de Palma que rep un suport majoritari entre els integrants del sector literari. Com l'any passat, Sant Sebastià Literari consistirà en la lectura de textos per part d'una trentena d'escriptors, encara que la llista de participants és oberta a noves incorporacions. La cita serà demà a partir de les 19 hores a Can Alcover, coincidint amb el lliurament dels premis Ciutat de Palma. "L'acte és reivindicatiu, però farem veure la nostra queixa amb un to festiu", apuntà ahir durant la presentació de Sant Sebastià Literari Miquel Bezares, vicepresident de l'AELC.
Balears, catalans i valencians es reuneixen demà a Barcelona per acordar accions conjuntes
L'STEI-i assistirà demà a la reunió que s'ha convocat a Barcelona per debatre quines accions cal posar en marxa per fer un front comú de tots els territoris amb llengua pròpia a la política educativa del ministre Wert.
Cort nega que Isern s’amagui per por de ser escridassat
Als foguerons de l’any passat, el batle rebé una gran xiulada, enmig de la polèmica pel català. Foto: Arxiu. Mateu Isern no va d'estruç, sinó que vol donar el protagonisme a la ciutadania. Aquesta és la tesi defensada per Cort a l'hora d'explicar els motius pels quals el batle opta darrerament per evitar els actes a peu de carrer. El darrer exemple arribarà aquest dissabte vespre, quan sigui el Drac de na Coca, en comptes d'Isern, qui encengui el fogueró principal de la plaça Major (tot donant per inaugurada la revetla de Sant Sebastià). Tanmateix, després de les especulacions entorn de les raons per renunciar a protagonitzar l'encesa oficial aparegudes a la premsa aquesta setmana, el PP ahir decidí contraatacar. El portaveu de Cort, Julio Martínez, negà que Isern s'amagui per por de ser escridassat pels manifestants. Isern i Sant Sebastià
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- Com serà la nova plaça Major de Palma?
- PP i Vox, en contra de reclamar un impuls formal davant el Parlament Europeu per a l'oficialitat del català
- Neix una aliança cooperativa per a impulsar comunitats energètiques a nivell estatal